Què passaria si un algoritme informàtic nascut d’una aplicació mòbil prengués el control absolut de les nostres vides i perdéssim el nostre lliure albir?
Aquesta és la premissa de Mrs. Davis, la nova sèrie creada pel reconegut showrunner Damon Lindelof (Lost, Leftovers, Watchmen), juntament amb Tara Hernandez (The Big Bang Theory), que aprofundeix en la dependència tecnològica a què està abocada la societat actual i que la seva única salvació està a les mans d’una monja que té la missió de trobar l’objecte de la seva redempció: el Sant Grial.
Lindelof ja ens té acostumats a les seves bogeries conceptuals i metafísiques, que han anat apareixent al llarg de la seva carrera com a guionista, on la religió té un protagonisme estel·lar. Però, en el cas de Mrs. Davis, aquestes constants estan accentuades fins a límits insospitats, embolcallades com un producte de comèdia absurda, però amb un subtext teològic i filosòfic immens.
Mrs. Davis o Mrs. Skynet?
L’actriu Betty Gilpin (The Tomorrow War, 2021) és l’encarregada de posar-se a la pell de la monja redemptora i ho fa amb un excel·lent treball actoral, on demostra la seva versatilitat i la gran quantitat de matisos interpretatius que pot aportar al seu personatge. L’acompanyen a l’aventura al més pur estil Indiana Jones —salvant les distàncies— Jake McDorman (Lady Bird, 2017), que interpreta al seu company de fatigues de magnitud bíblica, i un reguitzell de secundaris per treure’s el barret: Andy McQueen, Ben Chaplin, David Arquette, Elizabeth Marvel…
Una de les grans virtuts de Mrs. Davis és, sense cap mena de dubte, la capacitat que té per barrejar gèneres sense que grinyoli en cap moment la seva coherència argumental, i la de crear subtrames perfectament connectades. En això, Lindelof té la mà trencada i en una minisèrie autoconclusiva com aquesta ho demostra sobradament.
Intel·ligència Artificial vs. Estupidesa Humana
Hi ha moments de la sèrie que a l’espectador li pot ser difícil seguir el fil de tot el que està passant en pantalla. Però, els responsables saben molt bé com recuperar la seva atenció amb meravellosos i inesperats girs de guió.
I és per això mateix que no es pot aprofundir massa en la trama, ja que inevitablement es faria algun espòiler no desitjat. La gràcia de Mrs. Davis és precisament no saber massa del que passa o passarà, deixar-se sorprendre i gaudir de totes les seves bogeries i bestieses que van apareixent, però que, al final, tenen sentit i lògica.
S’agraeix i molt que HBO Max hagi apostat per aquesta sèrie tan arriscada i difícil de catalogar en un temps en què l’amenaça de la Intel·ligència Artificial està més present que mai a les nostres vides amb un exercici de metacinema que ens fan plantejar moltes preguntes de cap a on anem com a espècie humana.
Veredicte
Agradarà: als que busquin una sèrie diferent que els repti en tot moment i els exigeixi un esforç de visionament.
No agradarà: als que prefereixin sèries més convencionals i lineals que no els facin pensar més del compte.
Enganxòmetre: 7
Nota: 8
