“A Hollywood la inseguretat és un pecat”

Darrere les càmeres de Morbius hi ha un ja vetarà director suec d’origen xilè. Daniel Espinosa va dirigir quatre films a la seva suècia natal i l’any 2012 va fer el salt als Estats Units amb la pel·lícula Safe house, protagonitzada per Ryan Reynolds i Denzel Washington. Des de llavors ha dirigit thrillers i films de gènere fantàstic com Child 44 (2015) i Life (2017) fins que l’any 2018 es va embarcar el projecte de Morbius que va rodar principalment a Londres entre febrer i juny del 2019. A causa de la pandèmia global la pel·lícula de l’Univers Marvel (però de la branca que controla Sony) ha arribat als cinemes amb un retard de més de 2 anys. Ara el director ja té nous projecte i una carrera consolidada que continua pel camí del crim i la ciència-ficció.

Què li va interessar més del projecte de Morbius?

Em vaig ficar aquí perquè Morbius té un caràcter diferent comparat amb altres personatges de Marvel. És un personatge que quan es converteix en superheroi es transforma en una persona dolenta. Mata gent! Fins i tot els que més estima. La maldat de l’ésser humà em fascina. Ja ho vaig explorar al film Easy Money (2010) i em continua interessant perquè són persones dolentes, però continuen sent persones. I tenen capacitat d’empatia però també de canviar.

Ja ho té tot això el personatge de Morbius… 

A Morbius veiem mot bé aquest canvi. És molt interessant la transformació i els sentiments que té el personatge.

Com ha viscut vostè el canvi de director de thriller a director de pel·lícula de superherois? 

Per mi sempre ha estat una cosa que tenia com a objectiu. La meva història de jove ja em porta una mica aquí… Vaig marxar de casa amb 16 anys i vaig fer coses terribles quan tenia uns 20 anys, però mai vaig tenir l’oportunitat de canviar. Si ara la tinc, si puc fer alguna cosa bona he d’aprofitar l’oportunitat.

Com ho porta això de treballar a Hollywood?

Penso que la diferència més gran entre Europa i Hollywood és que allà la inseguretat és un pecat. Aquí la inseguretat és una qualitat. Als Estats Units fer una pel·lícula és com fer una desfilada de guerra. A Europa si ho fas bé estàs encara descobrint parts de tu i què vols i com ets.

He de preguntar per Jared Leto. Té molta fama d’excèntric i complicat. Va ser fàcil treballar amb ell? 

El seu personatge té una malaltia sanguínia i havia d’aparèixer molt feble. Es va posar a treballar en el personatge 11 mesos abans de rodar i va arribar a pesar 50 quilos. Realment volia ficar-se dins el personatge. És un home amb molta passió i es va entregar molt a fons. Té molta força. És un home increïble.

Ara té un projecte nou a Suècia on retorna al cinema més polític. Què es pot dir de Madame Luna?

Com a refugiat xilè la política sempre ha estat una cosa que he tingut molt present. Sobretot a l’adolescència. Després vaig anar als Estats Units i he fet molta feina allà per això em venia de gust un retorn. A més, el tema dels refugiats és un dels grans temes del futur. Hem de mostrar com funciona aquest sistema. Com són les barques? Quina mida tenen? Quanta gent hi ha? Què fas quan arribes a la frontera? Els sentiments de ser un refugiat.

Li agrada la part fosca de les persones? Madame Luna no era pas una bona persona…

Gens. Penso que en parlar de la immigració sempre parlem de les bones persones, però l’ésser humà també pot ser dolent. Jo vull mostrar la persona culpable del terror. Com la consciència vira cap a la foscor. Si acceptes els teus pecats pots penedir-te? Aquesta serà la qüestió que tractarà el film.

JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents