Aquest 8 de gener ha mort el director i guionista català Ventura Pons. Nascut a Barcelona l’any 1945 deixa un llegat de 33 pel·lícules que va estar acompanyat també per obres de teatre i l’obertura de diversos cinemes. Pons ha estat un campió de la defensa del cinema en llengua catalana i ha escrit, dirigit i produït incansablement des de l’any 1977. El seu debut es va produir amb el documental Ocaña, retrat intermitent i la seva última obra va ser l’any 2019.
Ventura Pons, cinema d’autor en català com a bandera
Ventura Pons marxa amb el rècord de ser l’home que més pel·lícules en català ha rodat. I no només això, la seva obra es va projectar internacionalment a festivals de prestigi mundial com el de Toronto o la Berlinale. Entre els seus films més cèlebres hi ha les adaptacions dels contes de Quim Monzó,Mil cretins (2010) i El perquè de tot plegat (1995) la comèdia Què t’hi jugues Mari Pili (1991) o la més recent Miss Dalí (2018) biografia d’Anna Dalí protagonitzada per Siân Phillips i Claire Boom.
Pons va rebre un munt de premis al llarg de la seva carrera. Destaquen el Premi Gaudí honorífic (2015), la Creu de Sant Jordi (2007) i la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts espanyola (2001). Aquest cineasta barceloní no es va conformar a posar-se darrere les càmeres, també va obrir cinemes amb la llengua catalana com a bandera. El 2014 va impulsar la recuperació del Cine Texas de Barcelona amb reestrenes subtitulades en català i va fer el mateix a València amb l’Alba Texas i a Figueres amb Las Vegas.
El realitzador va estar 4 cops nominat als Goya per El perquè de tot plegat (1996); Actrius (1998) Anita no perd el tren (2002) i Barcelona (un mapa) (2008). També va optar als Gaudí a la Millor Direcció en una ocasió l’any 2009 per Forasters (2008). La seva vida va quedar plasmada en dos llibres de memòries Els meus (i els altres) (Proa, 2011) He tastat molts fuits de l’arbre de la vida (Autopublicat, 2018).