Vides rebels (1961) o The misfits (els inadaptats, pel seu títol original) va ser la darrera pel·lícula que van rodar Marilyn Monroe i Clark Gable, dos dels protagonistes juntament amb Montgomery Clift. La cinta, tot i no arrencar el ritme del tot fins a la meitat, resulta amena en general i destil·la una dolça i amarga nostàlgia que atrapa.
No es pot negar que un dels al·licients d’ aquesta obra dirigida pel gran John Houston i amb guió d’Arthur Miller (exmarit de Marilyn Monroe i que segur que la coneixia bé) és veure a grans estrelles, a més, en un moment de maduració interpretativa. En concret, Monroe dona vida a una dona solitària i inadaptada, un personatge que tot fa pensar que tenia molt d’ella mateixa. L’actriu interpreta a la perfecció una dona jove, intel·ligent, bonica i naïf que dona moltes voltes a les coses i que tem estimar i ser estimada, possiblement per un passat difícil que s’intueix.
Pel que fa als personatges masculins, Clark Gable, tan carismàtic com sempre, es posa a la pell d’un granger (amb tendències alcohòliques) que ha tingut una vida dura i que se sent abandonat per la seva anterior família. Montgomery Clift interpreta un jove perdut i de bon cor que es guanya la vida amb professions inestables i sense cap objectiu clar. No cal dir que el seu magnetisme d’estrella de Hollywood es fa present durant tota la pel·lícula.
L’argument ens explica com tres inadaptats es reuneixen de forma casual i comparteixen vida, per atzar i més endavant per necessitat: no tenen gaire gent més. Formen una estranya família (els amics, la família que s’escull) no exempta de malentesos, però sobretot, còmplice per salvar-se de la solitud. Es proposen l’objectiu de caçar uns cavalls salvatges (alerta, amants del animals, també hi ha un missatge en aquest sentit) per fer negoci. Però les coses no surten com estaven pensades en un principi… I és que aquesta obra també és un cant a la vida, a la llibertat. Vegin-la. Veuran a grans estrelles i escoltaran frases que segur que els quedaran a la memòria.
