Hi ha sèries que quan acabes l’últim capítol, saps que les trobaràs a faltar. I no passa amb totes. Doncs jo ja us puc avançar que a mi em passa i em passarà amb Mira lo que has hecho, la sèrie creada i protagonitzada per Berto Romero. El passat 18 de juny es van començar a estrenar els últims 6 capítols de la tercera i última temporada de la sèrie (en tandes de 2 capítols cada setmana) que, per una servidora, és la millor de totes les que formen aquest projecte.
Hi ha moltes sèries que es basen en històries reals o autobiografies, però aquesta és especial des del primer dia: perquè és una història versemblant i tan real com la vida, en què tots els espectadors ens hi podem sentir identificats, perquè no parla només de ser pares i mares, sinó també de ser fills i filles.
Aquesta última temporada fa un pas de gegant, tant en l’edat dels protagonistes com en la maduresa de la història. Els fills d’en Berto i la Sandra han crescut, i ells també. “Niños mayores, problemas mayores”, diu la sinopsi d’aquesta nova temporada. Per això aquests nous capítols centren gran part de les trames a mostrar i qüestionar la manera que tenim d’educar els més petits de casa. Poden mirar la televisió? Quantes hores al dia? Els hem de deixar el mòbil? Els hem d’obligar a llegir? I a quantes extraescolars els hem d’inscriure? Han d’aprendre a avorrir-se o els hem de tenir entretinguts constantment? Aquestes són algunes de les preguntes que apareixen a la família d’en Berto Romero.
Però també hi ha un altre tema importantíssim en aquesta última entrega de Mira lo que has hecho: la fama, les seves conseqüències i els límits de l’humor. I el Twitter… Ai el Twitter: el principi i el final d’un món cruel, anònim i histèric que hem d’aprendre a diferenciar de la realitat. I si barregem una persona pública, el seu personatge a la ficció i ho posem tot fora de context, el resultat és el que ens mostra en Berto a la seva sèrie: el linxament contra una persona innocent. Aquesta tercera temporada segueix el camí que va començar a les dues anteriors: mostrar diferents visions de temes de debat (com l’educació dels fills o les lluites socials) sense posicionar-se, amb l’únic objectiu que l’espectador es qüestioni la forma que tenim de veure, i viure, el nostre dia a dia. De fet, en Berto juga amb la dualitat entre el seu personatge i la seva persona durant tota la sèrie, fins al punt que és difícil per a l’espectador saber quan és qui.
En aquesta última temporada, tots els capítols comencen amb una petita píndola (cada una més brillant) amb històries independents que demostren la connexió entre passat-present-futur. Entre les pors i les lluites al pas dels anys. Són uns minuts inicials que defineixen a la perfecció el sentit de la sèrie.
Mira lo que has hecho no ha estat una comèdia, ni tampoc un drama. És una mica de tot, com la vida. És una sèrie que navega, en petites dosis, entre tots els gèneres audiovisuals. I tot per explicar no només les coses dolentes de la maternitat (i paternitat), sinó també totes les bones.
Veredicte
Agradarà a: tots els que us heu sentit identificats en les dues primeres temporades. Tanquem el cercle d’una història de tres actes.
No agradarà: a aquells que tinguin una maternitat idealitzada.
Enganxòmetre: 8
Nota: 9