El que se suposa que és el documentalista més temut dels Estat Units contraataca. El seu nou film Where do we invade next? (¿Qué invadimos ahora?) és, com tots els altres, una àcida crítica al país que l’ha vist néixer i créixer però aquest cop l’excusa per atacar els Estats Units és Europa. L’argument és simple. L’omnipresent Micheal Moore agafa l’avió i visita diversos països europeus on descobreix (oh sorpresa) que tenim alguns drets socials que als Estat Units no tenen. La idea és que igual que van fer amb Irak per endur-se el petroli ell “conquerirà” aquests països per endur-se cap a casa les coses bones que tenen.
Fent-se el graciós allà on va, desgrana aspectes tan sorprenents com les vacances pagades, el sistema sanitari, el multiculturalisme o el model educatiu de llocs com França, Itàlia, Noruega o Islàndia. Curiosament en cap moment fa una visita a Espanya… (no ha degut trobar res interessant per exportar als Estats Units). Vist des de la perspectiva d’un europeu el documental no només és innecessari sinó es fa avorrit i intranscendent. En altres paraules, no cal que vingui Michal Moore a descobrir que a Escandinàvia el sistema educatiu és fantàstic o que les nostres presons són més “humanes” que les de Baltimore o Chicago.
És possible que documentals com aquest obrin els ulls a algun nord-americà que mai no ha sortit del seu poble a Texas o Iowa però aquí no ens impressiona. Altres projectes de Moore tenien un interès molt més global. Perquè una història sobre una escola i l’accés a les armes pot esdevenir universal. A vegades és cert allò del “menys és més”. Where do we invade next? toca massa temes i no aprofundeix en cap quedant-se en una insulsa superficialitat. A més, el missatge final s’acosta molt al patriotisme ranci que tant critica ja que anant per Europa descobreix que totes les bones idees/polítiques/accions que hem tingut/aplicat/impulsat al vell continent eren en realitat idees d’algun nord-americà… En resum, fareu bé si enlloc de perdre el temps veient com un home que s’agrada molt a ell mateix va d’excursió a l’altra banda de l’oceà us deixeu caure per alguna de les moltes projeccions i activitats del DocsBarcelona.
Veredicte:
El millor: algun gag fa riure…
El pitjor: les ínfules de Moore, el seu afany de protagonisme, la seva (pretesa) superioritat moral, la crítica fàcil, la manca de concreció, no ens aporta res de nou als europeus… la llista és moooolt llarga!
Nota: 3
