Michael Douglas ha estat guardonat amb la Palma d’Or d’Honor al Festival de Cannes. Aquest honor reservat a pocs li ha permès tenir una trobada amb públic i premsa en una entrevista on s’ha sincerat sobre diversos aspectes de la seva carrera cinematogràfica.
Molts coneixen la seva faceta d’actor que porta cultivant durant cinc dècades, però no és tan coneguda la seva feina de productor (amb més de 30 pel·lícules al currículum) que va començar amb un fulgurant èxit: One Flew Over the Cuckoo’s Nest (Algú va volar sobre el niu del cucut). Kirk Douglas havia comprat els drets del llibre per adaptar-lo al teatre i el seu fill va aprofitar-ho per tirar endavant un film que va guanyar 5 Oscars incloent el de Millor Pel·lícula l’any 1976.
“Volíem un hospital mental de veritat i el director de fotografia ens va dir que estàvem bojos nosaltres. Per sort el doctor que portava l’hospital va deixar que els actors anessin amb els pacients de veritat. En Jack Nicholson no va poder venir als assaigs i quan va venir es va posar molt nerviós. Tirant-ho tot per terra i cridant que què ens havíem cregut. Primer ens vam espantar, però aviat vam veure que ja estava posat dins el seu paper”. Un dels Oscars del film va ser per a Nicholson.
Segons Douglas aquesta història té una lliçó: “fes cas dels teus instints. A Hollywood cap distribuïdor la volia i finalment… La venjança és un plat que es menja millor fred. No estàvem tan bojos”.
Papers controvertits i escenes de llit de Michel Douglas
A Cannes, Michael Douglas estava tranquil i alliberat. Conscient del seu llegat, no es va mossegar la llengua en parlar d’alguns dels seus papers més cèlebres relacionats amb el sexe: Fatal attraction (1987) i Basic Instinct (1992). “Abans tot es feia sense coordinadors d’intimitat. Ho treballàvem molt i entre una cosa i una altra m’he convertit en expert en escenes de sexe”.
Segons l’actor aquestes escenes tenen un desllorigador. “El secret són els assaigs. La coreografia de l’escena és molt important”. Douglas també ha explicat com ho va fer ell per no incomodar les actrius amb les quals compartia llit.
“El més important per a ella és no aprofitar-te’n. I que sàpiga què passarà. Li dius: primer el què faràs i on hauràs de tocar. Ara una mà aquí, ara una mà allà, ara un petó i després… DEsprés Tot el pum pum pum”.
Douglas només va tenir paraules de lloança per a les seves companyes d’escena Glenn Close i Sharon Stone. A més va subratllar la seva valentia, ja que, segons ha explicat, en aquella època part del moviment feminista no volia que les dones fessin aquests personatges de dolentes de la funció.
Home d’acció i trasbalsos
A poc a poc la conversa va encaminar-se cap als trets comuns dels personatges que ha interpretat Douglas. Fent repàs un tret comú és el del protagonista trasbalsat o torturat per la vida. Falling Down (Un dia de fúria, 1993) o The Game (1997) en són alguns exemples. Però sens dubte el paper que va marcar un abans i un després per a la seva carrera va ser el de Gordon Gekko a Wall Street (1987).
Ser fill d’una llegenda no és fàcil. Les comparacions són odioses i no va ser fins que el film d’Oliver Stone li va valdre un Oscar que la seva vida va canviar. “Sempre estava a l’ombra del pare… però tot va ser diferent després de Wall Street. Va ser quan vaig començar a fer caràcters durs quan em van prendre seriosament. Les nominacions venen dels acadèmics, dels teus companys de professió. Des de llavors vaig sentir-me reconegut i vaig deixar l’ombra del pare i tenir més confiança”.
Del seu paper recorda com li va costar molt trobar el to i com Oliver Stone el va treure de la zona de confort. “Jo volia fer el paper d’un home tranquil. Stone volia un actor amb un passat empresarial i em va escollir perquè jo també era productor. Recordo que un dia ve al meu camerino i em diu: “Estàs bé? Estàs prenent drogues? Perquè veig que estàs treballant com si no haguessis actuat mai”. Jo vaig mirar-me al metratge i li vaig dir que no ho veia tan malament. I llavors ell em va donar la clau: volia més malícia. Volia més ràbia enfocada i continguda. I es pot veure reflectit a la perfecció al discurs ‘Greed is good’ (l’avarícia és bona) de la pel·lícula. Finalment, en fer l’escena vaig buscar aquest to”. No oblidem que Gekko (en anglès) vol dir llangardaix.
Els errors i els pilars
Michael Douglas no ha deixat de banda alguns errors en la seva carrera. Justament, sense titllar-ho d’error s’ha referit a la seqüela de Wall Street. “Vaig tornar a Wall Street per avarícia”, va bromejar. “Va ser una molt bona experiència als 80 i vaig pensar que seria una cosa especial perquè Oliver Stone hi era de nou. Malgrat això, no va ser una decisió molt inspirada… És difícil fer una seqüela d’un èxit. No vam aconseguir el guió que volíem”.
L’intèrpret ha afirmat que no s’ha penedit d’haver deixat passar cap paper i, en canvi, sense dir noms sí que no està especialment orgullós d’algunes feines. En un to biogràfic Douglas ha afirmat que té més anys que el Festival de Cannes (en té 78 i el certamen 76) i que mirant enrere un dels fets que més valora és que té una família que li dona suport i que està orgullosa del que fa. Mirant endavant espera que la tercera generació de Douglas, el seu fill Cameron i la seva filla Carys continuï el llegat.
