Fa uns dies li vaig preguntar a un nét sobre quina penícula volia que parlés aquesta setmana a El cinèfil i me va dir que comentés aquella tan rara del Matrix. La de la gent vestida de negre que fan lluites estrafolàries… I vaig acceptar el repte! Me la vaig mirar, amb atenció i esperit crític, però no hi va haver manera d’entendre un borrall del que passava, així que avui no parlaré de Matrix.
A més a més, s’acosta Sant Jordi (encara que sigui al juliol), que és una de les meves festes preferides. Com molts probablement sabreu, fa un temps vaig publicar un llibre la mar de distret, titulat El llibre de la iaia Toneta i altres xorrades del twister, així que tinc el cap en una altra banda esperant el gran dia. Qui sap si el meu llibre es converteix en un èxit de vendes, un best-sellers que en diuen ara, i algun dia en fan una penícula. Us imagineu? Seria més o menys una penícula sobre la meva vida i miracles. Qui la podria protagonitzar? La Lloll, sens dubte, seria una bona opció a tenir en compte en de buscar una artista que es posés en la meva pell. Bueno, l’accent d’Igualada ja el té, oi?
Mireu, des de fa un temps, Sant Jordi s’ha convertit en una espècie d’avís que indica quines penícules podrem veure aviat als nostres cinemes. Els llibres més venuts de cada diada tenen molts números d’aconseguir una adaptació cinematogràfica, aprofitant l’èxit i la tirada del títol, sobretot si són èxits internacionals que es coneixen arreu del planeta. Les empreses no són tontes, no! Per què crear una història nova si ja en tens una de bona feta i que ja coneix tothom? Comprem els drets de l’obra i apa! D’això se’n diu apostar a cavall guanyador!
Però no tot és tan senzill, no! Que no sempre el traspàs de les pàgines i la tinta al cel·luloide surt tal com esperava l’equip de professionals que se’n encarrega. Costa, costa! No ha de ser feina fàcil. Trobar uns actors que reflecteixin l’esperit dels personatges… Crear uns escenaris que recordin als descrits al llibre… Però d’altres vegades s’aconsegueix i el resultat ens sorprèn. És millor que el llibre i tot, diuen alguns. Jo m’he esperat a la penícula, diuen aquells als que els havia fet mandra llegir el llibre. Clar, amb dues horetes et ventiles una història que, en cas de llegir-la, potser et faria estar enfeinat les mitges hores d’abans d’anar a dormir de mesos sencers!
Així, si fa uns anys els èxits editorials eren les aventures d’adolescents vampirs i hombres-lobo del Crepúsculo, les penícules que s’estrenaven eren d’adolescents vampirs i hombres-lobo. Que estan de moda les novel·les de marranades com les de les 50 ombres d’en Grey, doncs vinga, penícules de marranades a tort i a dret, que la gent està molt necessitada de carinyo i vol agafar idees per als moments d’intimitat matrimonial. I el mateix va passar no fa pas tant amb la trilogia de Millenium, els llibres de Harry Potter, les novel·les de Dan Brown i els voluminosos capítols de la saga de Joc de trons, que aviat podrem recuperar per encetar la sisena temporada. Tenen milers de lectors, milions arreu del món, i aquest èxit aconseguit amb anterioritat es converteix fàcilment amb sales plenes de gent esperant que l’adaptació audiovisual estigui a l’alçada de l’obra original.
Però no només de literatura actual s’abasteix la indústria cinematogràfica. També de clàssics! I clàssics dels bons, eh? Des de l’Odissea a El senyor dels anells, passant per L’illa del tresor, Moby Dick o El gran Gatsby. Fins i tot la Bíblia ha servit d’inspiració a molts cineastes per crear grans penícules! Totes aquestes obres literàries de renom han passat per la fàbrica de somnis i han convertit les seves 400 pàgines en 120 minuts de metratge a la gran pantalla. I tampoc és una qüestió recent, que des dels inicis del setè art la biblioteca sempre ha estat una font de bones idees per tenir en compte. Des de luego, ja ho diuen, ja, que tot és als llibres! Els llibres ho saben tot!
Ah! I no només de pàgines repletes de lletres viu el cinema! El cas és que a alguns directors els deu fer mandra llegir segons quins totxos carregats de text i han pensat en una cosa més senzilla: agafar un còmic, un tebeo dels de tota la vida, d’aquells plens de dibuixets i globus amb “PAM! BOING! NYIC!” i fer-ne una penícula! Que si Superman, que si Batman, que si Los 4 Fantásticos, que si la Patrulla X… Ep! No sigueu malpensats! Aquests de la Patrulla X no tenen res a veure amb el cine marrano, eh? Que se’ls diu X però no fan penícules verdes, que són súperherois! Fins i tot el Mortadelo i Filemón i el Zipi i Zape han passat pel plató per fer el salt a la gran pantalla! De Bola de drac també ho van intentar però… noi, no els va sortir gaire bé l’experiment!
I, us deveu preguntar, a l’inrevés no passa? I tant, també, també! També se n’aprofiten les editorials de les creacions cinematogràfiques més exitoses. I no només en forma de novel·la que plasma la trama d’una penícula, no! Podreu trobar llibres de tota mena relacionats amb el setè art! Bíblies sobre algun gènere concret que anomena tots els secrets d’aquest, biografies dels actors i directors més famosos, o més polèmics, que això distreu més, guies sobre les naus i els personatges de La guerra de les galàxies per als més frikits de la casa, llibres que t’ensenyen a escriure guions per convertir-te en la pròxima estrella de Hollywood. De tot, vaja! Qualsevol cosa que pugui interessar a algun col·lectiu concret de gent. I pugui vendre, és clar!
En fi, que des que els nostres estimats germans Lumière van inventar el cinema, que penícules i llibres han anat agafats de la mà, sempre disposats a fer-nos passar estones distretes i profitoses, portant-nos a tots de viatge i convertint-nos en protagonistes de moltes aventures memorables. I això és una gran sort perquè al sofà de casa, ja sigui davant la pantalla o amb un llibre a les mans, és on més bé s’està! I per què us deia tot això? Ah, sí! Perquè s’acosta Sant Jordi i espero les vostres roses!
