Merlí Sapere Aude és un èxit. Quan una sèrie té èxit poden passar diferents coses: que es vagin fent temporades com xurros i segueixi enganxant; que es vagin fent capítols i cada cop la segueixi menys gent perquè va degenerant; o acabar-la quan toca, i acabar-ho bé. Merlí, la sèrie de TV3, va triar l’opció bona: acabar-la quan la història havia arribat al seu final. Un desenllaç que va agradar més o menys als seus seguidors, però la sèrie va quedar tancada i, pel meu gust, totalment rodona i encertada.
I què passa quan una sèrie té èxit i s’acaba? Doncs més d’un ha triat la mateixa opció: agafar un dels personatges i fer-ne un spin-off (més o menys encertat). Young Sheldon (spin-off de The Big Bang Theory), Aida (spin-off de Siete Vidas), Joey (spin-off de Friends, que sobrava totalment), o les infinites pel·lícules de Star Wars que són un etern spin-off de la història original. Tots són exemples de com seguir una història d’èxit i continuar sorprenent i atrapant sense repetir-se, i això és el què s’ha proposat Héctor Lozano amb Merlí: Sapere Aude. L’spin-off de la sèrie original de TV3 fa poques setmanes que ha arribat a la plataforma digital de Movistar+, amb vuit capítols d’uns 45 minuts que ens endinsen a la vida d’en Pol Rubio, l’alumne predilecte d’en Merlí Bergeron.
Merlí Sapere Aude: el futur i el passat
En Pol (interpretat per Carlos Cuevas) comença la carrera de Filosofia a la Universitat de Barcelona, i la història i les trames maduren amb ell. Però l’essència segueix sent la mateixa que la seva antecessora: la importància de les reflexions i les relacions humanes, el sexe i l’amor, la mort i la vida, el coneixement i el descobriment, i la reivindicació d’allò que creiem just.
A la universitat en Pol farà nous amics, tindrà mals d’amors i coneixerà a una professora d’ètica (interpretada per María Pujalte) que el marcarà com ho va fer en Merlí. Però és un error intentar comparar els dos professors més importants d’aquestes dues etapes de la sèrie (Merlí i Maria Bolaños), perquè només comparteixen una cosa: l’interès pel coneixement i l’actitud provocadora com a arma perquè els alumnes comencin a reivindicar allò en què creuen.
Més enllà de l’original
“Sapere Aude” significa “Atreveix-te a saber”, i això és exactament el què fa en Pol Rubio, i el que farem els espectadors amb ell: investigar, descobrir, ser curiosos, atrevir-nos i, sobretot, trobar-nos sense tenir por. La filosofia es manté, però deixa de ser el tema central de la sèrie per passar a ser una excusa per descobrir(-nos) i entendre(‘ns). Aquest és el principal objectiu de Merlí: Sapere Aude: trencar barreres, prejudicis i no tenir por a descobrir qui som.
Movistar+ ha trobat la manera d’atrapar els joves que ja no són adolescents, sinó cada cop més adults (i la veritat és que es trobava a faltar), i per això les trames que ens presenta la sèrie tenen com a protagonista l’exploració del desig i la sexualitat d’una manera madura i lliure. Una sèrie més complexa, i molt més cuidada. Ja no són tan importants les paraules (que dominaven les reflexions que feia Merlí Bergeron), sinó que ara seguim les accions.
En aquesta nova etapa de la sèrie, Pol Rubio s’enfronta a ell mateix: a les seves contradiccions i les seves inseguretats, sobretot en la seva orientació sexual. I és que la sexualitat és un dels temes més importants d’aquesta sèrie, i trobar personatges bisexuals a la ficció nacional és gairebé impossible, i menys que sigui el protagonista i es tracti des de la naturalitat, la curiositat i el descobriment.
Però Merlí Sapere Aude no només parla d’això, sinó que també tracta i es mulla en molts altres temes: la crítica contra el sistema educatiu, la llibertat d’expressió, els límits de l’humor, la immigració, la lluita de classes, les beques universitàries… Temes centrals i reals del món universitari, i de la vida real. Els capítols duren menys que la sèrie original, i això permet eliminar les tan pesades trames secundàries que es convertien en una càrrega. A l’spin-off s’expliquen menys coses, però s’aprofundeixen més i es dona espai perquè les històries creixin al ritme que necessiten.
Aquesta coproducció entre Movistar+ i TV3 té una qualitat: l’elevat pressupost, que s’ha sabut invertir en la fotografia i localitzacions. La Universitat, Barcelona i els seus exteriors es converteixen en un personatge més. A més a més, tot i fer el salt en l’àmbit nacional (tot i que ja ho va fer internacionalment a través de Netflix), Movistar+ segueix apostant per la varietat de llengües, i la versió original d’aquest spin-off és en català. I molt important: no és necessari haver vist Merlí per veure’n aquest spin-off.
Merlí: Sapere Aude és un còctel molt potent que només arrossega un error: ja sabem com acaba la seva història, que es revelava al final de Merlí. “Tots els camins porten a Bruno Bergeron”, però mentrestant gaudirem del camí que ens hi faci arribar.
Veredicte
Agradarà: als fans de Merlí i als joves universitaris o acabats de graduar que vulguin veure una sèrie amb la qual se sentin identificats.
No agradarà: als que esperin que totes les trames de Merlí segueixin en aquest spin-off.
Enganxòmetre: 9
Nota: 8,5
