today-is-a-good-day

‘Memorias de Idhún’: una sèrie a mig camí

- Advertisement -

Quan Netflix va anunciar que adaptaria la sèrie de llibres escrits per Laura Gallego, semblava que estava parlant d’una autèntica bomba. L’anunci no només havia despertat la nostàlgia de centenars de fans, sinó que també havia captat l’atenció de milers de subscriptors a la plataforma. I és que l’adaptació es faria animada i esdevindria el primer anime espanyol de Netflix.

L’autora valenciana va publicar el primer volum de la trilogia l’any 2004 i els dos següents vindrien el 2005 i el 2006. El 2008 ja havia venut més de 350.000 exemplars només a la península Ibèrica. I és que, més enllà d’aquestes fronteres el llibre s’ha traduït a una gran quantitat d’idiomes i venut a una gran quantitat de països. Era doncs només qüestió de temps que algú es decidís a adaptar la història de fantasia.

- Advertisement -

L’argument gira entorn una sèrie d’esdeveniments fantàstics que afecten la Terra, però també el món d’Idhún. A Idhún hi viuen sis races amb més o menys harmonia: humans, celestes, feèrics, varus, gegants i yans. Tot i així, també s’hi poden trobar espècies semidivines: unicorns, dracs i sheks. Un dia, un mag anomenat Ashran el Nigromant va utilitzar la seva màgia va fer tornar els sheks, exiliats temps enrere, per tal que l’ajudessin a exterminar tots els dracs i unicorns i instaurar una espècie de dictadura a Idhún. Els responsables de sobreviure i salvar el món són tres adolescents: Victòria, Jack i Kirtash.

- Advertisement -

Així doncs, tots els ingredients estaven servits per poder gaudir d’una sèrie de fantasia juvenil espatarrant. Fins que es va fer públic el primer tràiler i totes les alarmes van saltar. Les veus dels actors de doblatge sonaven massa artificials. I és que no s’havien contractat actors de doblatge professionals, tot i que sí que eren actors. Ara bé, s’havia d’esperar a la sèrie sencera per saber exactament si funcionarien o no.

Finalment la setmana passada es va estrenar la sèrie i realment es va poder veure que el doblatge no funcionava. No obstant això, aquest no ha estat l’únic defecte de la sèrie, perquè deixem-nos estar de més presentacions, el producte sencer no funciona. El segon gran defecte de la sèrie és la condensació d’informació. De moment, s’ha presentat una primera temporada, però se’ns n’han promès més. En aquesta primera part hi veiem la història equivalent al primer volum de la trilogia. Ara bé, la història està tan condensada que és difícil veure-hi plasmat tota la informació que Gallego va evocar al llibre. 5 capítols de 25 minuts cada un donen per una pel·lícula i poca cosa més. Si bé els capítols estan ben estructurats i tots mantenen la típica estructura literària de plantejament, nus i desenllaç, les accions se succeeixen tan ràpid que ens perdem la majoria de detalls de la història original. Les escenes no encaixen, és com si en una redacció hi faltessin tots els connectors. Sovint fa la sensació que estem davant un videojoc i no pas una sèrie, fet que fa impossible submergir-se en la totalitat del producte.

Tot i que si bé l’animació està ben traçada i és atractiva, el guió l’ha malmesa i no acaba de transmetre ni captar el que se suposa que hauria de fer. Li falta fluïdesa i pretensions perquè hi ha moments que ni tan sols sembla que es cregui a si mateixa com a sèrie. Ara bé, no tot és dolent en aquesta adaptació. I és que, tal com ja he comentat abans, l’animació és un bon anime a la vista i demostra que la concepció que tenim a Espanya de l’art japonès comença a prendre una forma ben definida i ben encaminada. L’aposta d’aquest tipus d’animació també m’ha semblat molt encertada per il·lustrar aquest món de fantasia i ficció i els colors i personatges que utilitza són molt imponents i encisadors. No obstant això, quan s’aposta per l’animació, s’ha de tenir en compte que una gran part de l’atractiu com a sèrie recau en la veu i la polèmica del doblatge no va ser en va. No voldria desprestigiar la feina dels actors professionals que hi han posat veu, però no són especialistes en doblatge i això s’ha notat en el resultat. Personalment, he hagut de canviar la veu a l’anglès perquè em pogués sonar més natural i no tan postissa. Crec que aquesta polèmica despertarà un bon debat i és que dins el món de la interpretació hi ha tantes branques com hi poden haver en qualssevol altres estudis.

Així doncs, Memorias d’Idhún no enamorarà el públic i, de fet, crec que l’únic aspecte que pot salvar la sèrie és la nostàlgia de què sabran gaudir els fans de la saga literària, però no crec que pugui agradar qui no hagi llegit els llibres o com a mínim no en sàpiga res.

Veredicte

Agradarà a: aquells que estan disposats a passar per alt el doblatge i totes les mancances tècniques i que sobretot hagin llegit els llibres.

No agradarà a: qui no hagi llegit els llibres i no sàpiga passar per alt totes les mancances tècniques.

- Advertisement -

Enganxòmetre: 5

Nota: 5

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents