El veterà Mel Gibson torna a la gran pantalla amb un thriller de sèrie B que manté la tensió i l’adrenalina dignes d’un film d’aquestes característiques. La vida d’en John Link es veu alterada de nou quan la seva filla Lydia de 16 anys reapareix després de molt de temps sense saber-ne res. Exalcohòlic, exconvicte i ex “motero” rebel, Link haurà d’enfrontar-se als fantasmes del passat per ajudar la seva filla que s’ha vist involucrada en una trifulga de càrtels de droga.
Al més pur estil Liam Nesson, Gibson deixa la seva tranquil·la vida com a tatuador en un poble aparat de la mà de Déu per protegir l’única persona que l’importa. Tot i les semblances narratives amb Taken, Jean-François Richet aporta més profunditat a la vida dels personatges i no tot és violència perquè sí.
Al final de la pel·lícula podries fer un retrat psicològic dels personatges aportant més informació que “és un tipus dur”. El retorn de Mel Gibson, tot i les canes, les marques d’expressió i algun quilo de més, no decep i presenta un personatge compromès amb el qual empatitzes i, fins i tot, li agafes certa estima.
Tot i que el film de Richet és un projecte que està a l’altura de les seves pretensions i que compleix amb el seu objectiu d’entretenir i fer brillar els seus actors, bàsicament es tracta d’una història de supervivència, amb un seguit de clixés: fugides a corre-cuita, persecucions amb tiroteigs, trucades amenaçants i com no, el canvi de look per no ser reconeguts.
VEREDICTE
El millor: Mel Gibson en un paper que li va com anell al dit.
El pitjor: Cau en els inevitables clixés d’un film d’aquestes característiques que no aporten res de nou.