Què passaria si barregéssim la màgia i la fantasia que envolten el món de Harry Potter, amb la comèdia absurda i l’acció extremament exagerada d’un manga com One Punch Man? La resposta ens la dona i l’estudi d’animació A-1 Pictures amb Mashle, l’adaptació animada del manga de Hajime Koumoto.
La sèrie gira al voltant d’un adolescent curt de gambals i sense cap mena de poder màgic, que viu en una societat de mags considerablement feixista i elitista de mena. El seu objectiu és entrar en una prestigiosa acadèmia màgica. Per desgràcia, en aquest món aquells que no tenen màgia són perseguits i fins i tot esclavitzats. Afortunadament, en Mash, el nostre protagonista, és un noi amb unes capacitats físiques sobrehumanes que, no només li permetran sacsejar l’statu quo de la societat actual, sinó que gràcies a elles podrà trencar les mateixes lleis màgiques i físiques que regeixen el món en el qual viu. La seva força bruta, la gran velocitat, l’enginy absurd i, per descomptat, la seva estupidesa infinita, no tenen cap mena de rival en aquest univers.
Un punt “cutre” que funciona com un tret
La premissa en qüestió, permet crear gags completament surrealistes i situacions d’una comicitat hilarant. Tot i això, aquests moments van acompanyats d’una estètica força simple i, en general, la sèrie té una animació molt poc interessant: els colors són molt plans, el disseny de personatges en general és bastant lleig, l’animació sol ser pràcticament estàtica… Ara bé, aquests mateixos elements sumen molt en els moments de comèdia, afegint un punt exageradament “cutre” a tot plegat que funciona com un tret. La llàstima és que aquestes decisions estètiques no acaben d’encaixar amb la resta d’escenes d’acció i els combats de màgia, que generalment acaben amb un cop de puny o, com diria en Mash, amb “màgia de bíceps”, solen ser poc espectaculars. El fet de fer servir aquesta mena de recursos pot ser contraproduent si no s’utilitzen amb cap.
Pel que fa a l’apartat musical i sonor, hi ha ben poc a destacar. La banda sonora que acompanya els moments tan d’acció com de comèdia és més aviat mediocre. Francament, parlant amb tota sinceritat, no recordo cap melodia a part de l’opening i l’ending, i tampoc és que siguin gran cosa. L’opening és un tema de rock força dur, però té una estructura molt confusa i és massa llarg, més del que caldria. En canvi, l’ending, que també és una cançó força animada, és una proposta una mica més interessant, ja que fa un intent d’allunyar-se del clixé de posar una balada melodramàtica al final de cada episodi.
En resum, Mashle és un shonen que en general té poc a cosa a oferir i no és pas gaire innovador, però també cal dir que no pretén ser més del que és i és una proposta excel·lent per passar una bona estona rient.
Veredicte
Agradarà: Als que n’han llegit la versió en paper, als fans de One Punch Man i a tots aquells que vulguin passar una bona estona veient una comèdia completament despreocupada amb una acció purament absurda.
No agradarà: A aquells a qui la comèdia absurda no els faci el pes i que vulguin veure alguna cosa més seriosa.
Enganxòmetre: 7
Nota: 6,5
