En un món on la llei i l’ordre estan regides per la màgia, on marginen a la gent que no és capaç de conjurar cap mena d’encanteri i on uns terroristes busquen el poder absolut per acabar amb la societat màgica, s’alça un heroi sense una gota de mannà. Malauradament en Mash és curt de gambals i no té pas cap poder màgic, però té una habilitat extraordinària, una força descomunal i surrealista capaç de trencar amb les lleis de la física.
Acudits imprevisibles i tècniques de combat impossibles
La segona temporada de Mashle: Magic and Muscles segueix els esdeveniments de la primera part. En Mash continua estudiant a l’escola màgica, s’ha de convertir en un “Visionari Diví” per salvar-se de la pena de mort i intentar canviar l’estat actual del món màgic. Per aconseguir-ho haurà de superar tres proves de l’examen de “Visionari Diví”, enfrontar-se als altres aspirants al títol i fins i tot protegir les vides dels seus companys i la resta d’alumnes de l’escola. Malauradament, en mig de tot aquest enrenou, el grup terrorista Innocent Zero farà acte de presència i atacarà l’escola màgica a traïció. Tot i que es tracta d’una situació límit en la qual la integritat física del món màgic està en joc, el to còmic de la sèrie es manté i constantment ens fa riure amb tota mena d’acudits imprevisibles i tècniques de combat impossibles.
Passem a l’apartat visual que no és pas res de l’altre món. Estèticament, la sèrie és molt plana, el disseny de personatges és molt genèric i té molt poc detall, i l’animació dels combats sol ser bastant mediocre L’estudi encarregat de l’animació del projecte és A1-Studio, els mateixos animadors de grans sèries com Solo leveling, 86 o Kaguya sama wa Kokurasetai; sèries que, en l’àmbit visual, no tenen res a veure amb Mashle. Tot i això, en defensa de Mashle, cal dir que els dibuixos del manga són molt senzills i en general no tenen un estil gaire maco, però és un estil que potencia molt els elements còmics i ridiculitza els moments que haurien de ser més aviat èpics. Aquest fet juga molt a favor de la comèdia i de la narrativa que ens proposa la sèrie, i és tot un encert malgrat la seva estètica plana i avorrida.
Comèdia absurda i sorprenent
Finalment l’apartat sonor està molt ben trobat. La banda sonora que acompanya els combats i el dia a dia dels nostres personatges, sol ser molt rítmica i juga amb alguns elements electrònics bastant interessants, però la joia de la corona és la cançó de l’opening. “Bling-Bang-Bang-Born” de Creepy Nuts és un dels millors openings, o si més no dels més originals, de l’última dècada. El tema sona com si agafessin el Bad Bunny amb els seus ritmes caribenys, i el tanquessin dins l’estudi a rapejar en japonès. Sembla un disbarat, però és una barreja que inesperadament combina de meravella i s’enganxa de mala manera.
Per concloure, només vull dir que Mashle és una sèrie de comèdia absurda que, tot i ser molt convencional pel que fa a la forma i els visuals, aconsegueix sorprendre a l’espectador i fer-lo riure de mil maneres diferents. N’esperem amb ganes la tercera temporada.
Veredicte
Agradarà: Als qui els va agradar la primera temporada, als fans de Harry Potter que vulguin veure una paròdia decent o als qui busquen una bona comèdia absurda amb molta brega, com One Punch Man.
No agradarà: Als qui no els agradin les sèries d’animació i no els faci cap mena de gràcia l’humor absurd.
Nota: 7
Enganxòmetre: 7
