Ja fa 10 anys de l’estrena de Tres metros sobre el cielo, la pel·lícula que va convertir Mario Casas en un dels actors juvenils més desitjats del món llatí. Des de llavors ha participat en quasi 20 pel·lícules on un dels seus objectius ha estat allunyar-se de la imatge de sex simbol. Un terç d’aquests films han estat dirigits per realitzadors catalans i només aquest 2020 l’hem vist a Hogar (germans Pastor) El practicante (Carles Torras) i finalment No matarás (David Victori) que es va preestrenar al Festival de Sitges i que vam veure als cinemes l’octubre de 2020. Aquest controvertit paper és le que li ha donat la glòria ja que, per fi, ha aconseguit un dels seus somnis: guanyar el Goya com a Millor Actor. En aquesta entrevista ens explica la seva evolució els darrers anys i com ha estat rodar No matarás a Barcelona.
Amb els nous papers que accepta sembla que tingui la intenció de reinvenar-se…
Estic descobrint una nova manera d’interpretar i de sortir de la meva zona de confort. Els actors ens fem grans i anem adquirint vicis i una tècnica per a enfrontar-te als personatges. Llavors de sobte t’arriba algú com en David Victori i el coach amb el qual hem treballat a No mataràs i et treu de les teva bombolla.
Com ha funcionat aquest procés?
Jo anava al text com a refugi. I ells em deien: “No, no, no. Anem a fer exercicis i treballar de forma més teatral, sense tocar el guió”. Tampoc no em van presentar els actors amb els quals treballaria. Volien que els conegués in situ al rodatge. Em van anar sorprenent tota l’estona per construir el personatge des de la veritat absoluta. La veritat és que ha estat un procés molt bonic.
Què ha significat aquest nou mètode?
El que ha fet en David Victori és posar-ho tot a favor de l’actor. El que vull dir és que, en un rodatge, no sempre els actors estan al centre. A vegades preval la llum, a vegades el pla. Aquí no. És el primer cop que visc un rodatge des de la llibertat absoluta. Podia fer el que em donava la gana. És un dels viatges més forts que he viscut com actor.
Com és el seu personatge a No mataràs?
Et trobes la millor persona que podries conèixer a la vida. Una persona molt blanca, sense filtres. Per un fet concret que li passa una nit, ha de prendre una decisió que el durà a treure els seus dimonis de dins. Va passar una cosa molt bonica al rodatge i és que no vam parlar en cap moment del final de la pel·lícula. No sabíem què passaria aquell dia, al final del procés de canvi.
Com han treballat en concret aquesta dualitat del personatge?
No és una dualitat. Qui som realment? El leit motiv de la pel·lícula és fer-se la pregunta series capaç de matar algú donades unes circumstàncies concretes. És quelcom que tots portem dins però no mostrem. La gràcia era descobrir-lo també com a actor. Per exemple vaig fer per primer cop una cosa que no havia fet mai que és un pla de 42 minuts. Vam acabar i la meva ment pensava que eren 5 minuts. Imagina’t el viatge. Al càmera li tremolaven les mans i estava tot suat. Jo desconnectava de mi i connectava totalment en el personatges.
“En Dani de No matarás és un personatge que no coneix els dimonis que porta dins. No sap del tot que és així”
Tot això, però no ho sabia abans de començar el rodatge. Per què li va dir que sí a David Victori?
Per ell, per la seva il·lusió i la manera parlar-me i explicar-m’ho tot. Hi ha alguna cosa en ell que em crida molt l’atenció. Veure algú amb tantes ganes de treballar i amb tanta confiança en mi i amb un projecte on volia que jo també fos espectador… No podia dir que no. Hi havia moltes coses que em posaven! I ha estat així.
Em van posar trampes constantment perquè l’actor se sorprengués tant com el personatge
Carles Torras, Mar Targarona, germans Pastor, David Victori… A Catalunya li està sortint molta feina. És casualitat treballar amb tants directors catalans?
He viscut aquí molt anys i parlo català perfectament. Als assaigs em feien parlar català. El que passa que em fa vergonya fer-ho públicament. Jo he fet l’ESO i Batxillerat aquí i tinc els meus millors amics a Catalunya. Suposo que això es nota en el terreny personal i em fa ser una mica més català. Soc un gallec català que porta 13 anys a Madrid. Em considero català.
A Mario Casas li interessa algun gènere o temàtica en especial?
No. Quan arriben els guions i veus els projectes has de confiar amb l’instint. A vegades un actor s’equivoca i altres no però a mi el que al final m’interessa és el que estic aprenent cada nou projecte. A No matarás ha estat així. Un control dins el descontrol. La pel·lícula ha estat això i a tots que hem participat ens ha canviat la vida.
Creu que li ha funcionat aquets instint fins ara?
Soc pur instint i fins ara crec que m’ha anat bé. En altres coses no tant però, sí. Força i sensibilitat…
L’hem vist fer feina també a les plataformes. Com veu aquest nou paradigma al món del cinema?
He estat fent coses a Movistar a Netflix… Per mi això és una sort perquè hi ha més feina. No vull entrar en el conflicte d’anar més al cine o menys. Jo ho tasto tot. Consumeixo cine als cinemes i també miro sèries a casa. Hi ha molta gent que pot treballar gràcies a això i jo ho celebro.
