Amb aquest títol i havent vist el tràiler un no s’espera gaire de Bad moms. L’expectativa és trobar-se un chick flick buit de contingut i d’argument amb algunes escenes més o menys divertides però he de confessar que em vaig endur una agradable sorpresa amb aquest film modest protagonitzat per Mila Kunis. A veure, posem les coses al seu lloc. Bad moms és la pel·li plana d’estereotips i tòpics que un espera però em va fer riure més del que m’esperava. I sortir amb bon sabor de boca (conscient que no has vist res de l’altre món) sempre és un bon senyal.
La premissa del film és senzilla però efectiva. La mare protagonista està fins el capdamunt de ser la mare perfecte. Fa els deures als fills, va totes les reunions de l’AMPA, cuina sa i a sobre té una feina on fa més hores de les que li toquen. Tot plegat acaba petant i en un rampell (com si fos Un dia de fúria light) decideix juntament amb dues altres mares passar una mica de tot i viure la vida una mica més. Si vaig riure és en gran part gràcies al personatge secundari de la Carla interpretada amb total desinhibició per Kathryn Hahn. Ella ja és una “mala mare” i és l’encarregada de portar la protagonista i la tòtila de la seva amiga al costat fosc.
La primera mitja hora, la que descriu la baixada als inferns, és la millor de la pel·lícula. Escenes salvatges a càmera lenta amb cançons ben triades fan que simpatitzis amb la “mala vida” de les mares. Ho fas perquè la pretesa mala vida és, de fet, tot el que està prohibit però mola. Encarregar una pizza, les dues copes de més, un esmorzar de forquilla i ganivet hipercalòric… És tan fàcil empatitzar-hi…
Malgrat tot, quan el film intenta posar-se més o menys seriós amb el problemes amb els fills i la relació amor/odi amb el marit de la protagonista és quan més desconnectes de la història i la baixada d’intensitat de la segona meitat del metratge no juga a favor del producte. Mila Kunis no passarà a la història per la seva feina en aquesta pel·lícula però fa el que li toca fer i si no fos perquè sembla una mica massa jove per aquest paper estaríem parlant fins i tot d’una bona interpretació. Segurament una actriu amb set o vuits anys més resultaria més creïble. Segurament el secret per gaudir del film és no esperar-ne gaire i deixar-se portar pels gags i l’humor negre i políticament incorrecte. Si busques alguna cosa més que això trobaràs les pegues òbvies que té un film com aquest i no veuràs més el chick flick que és.
Veredicte
El millor: Fa riure!
El pitjor: Els tòpics i totes les actrius secundàries excepte Kathryn Hahn.
Nota: 7
https://www.youtube.com/watch?v=UIcRRToNGog