Centaures de la nit, de Marc Recha és una pel·lícula rodada en català i en blanc i negre majoritàriament amb actors invidents. El desè llargmetratge del cineasta català s’ha estrenat en primícia al Festival de Sitges 2024 i està inspirada lliurement en el món surrealista del fotògraf invident eslovè Evgen Bavčar i l’imaginari de Luis Buñuel. És a dir, mana molt més l’estètica que l’estructura o una història linial.
El film ens situa al Monestir de Poblet als anys 60 del segle passat. En paraules de Recha: “Centaures de la nit és un viatge a través de la foscor a plena llum del dia. El viatge sense bitllet de tornada d’un home cec perseguit pel seu passat. Enfrontat a tot i a tothom, durant una excursió al monestir de Poblet, es retroba amb la dona que sempre l’ha estimat”. Preparem-nos per cinema lliure, radicalment independent, global i transversal.
Centaures de la nit o el cinema lliure
El film segueix un home cec, perseguit pel seu passat que fa una visita al monestir de Poblet. L’objectiu és ajudar un amic a robar les relíquies amagades per uns monjos eslovens. Allà, però, es retroba amb la dona que sempre l’ha estimat. El camí és un conjunt d’imatges amb una estructura deconstruïda i amb un humor absurd i grotesc en un entorn de luxe. Tot plegat un canvi de rumb en la seva carrera després de Ruta Salvatge (2023) i La vida lliure (2018).
Juntament amb els actors invidents hi veurem Lluís Soler i les actrius Montse Germán, Muntsa Alcañiz, Eulàlia Ramon, Raquel Ferri, Ona Planas i Cristina Dilla. Entre el repertori d’actors invidents hi ha Ignasi Terraza, un dels pianistes de jazz més destacats i de gran projecció internacional.
La pel·lícula ha estat rodada íntegrament al Monestir de Poblet i és una producció de Parallamps Companyia Cinematogràfica, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’ICEC i el mateix Monestir de Poblet. També hi ha participat la Càtedra UNESCO de la Universitat Rovira i Virgili, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’ONCE, 3CAT, CreaSGR, Wandermoon, Région Normandie i Méroé Films. El director de fotografia del film és el txec Peter Zeitlinger que, entre altres, ha treballat amb Werner Herzog o Abel Ferrara. El músic català Marc Parrot n’ha compost la banda sonora.
