El director santcugatenc Marc Carreté ja té en marxa la seva tercera pel·lícula. Aquest dijous 10 d’octubre, a la secció Coming Soon del Festival de Sitges, ha mostrat un primer tast d’El Espiritista que ha definit com una cinta de terror ambientada en una petita localitat rural del Berguedà a mitjan del segle passat. El primer teaser es va poder veure durant la presentació a Sitges i de moment el que tenim son algunes imatges que denoten que el terror serà, sens dubte, el protagonista de la cinta.
Aquesta també serà la tercera producció nascuda del segell especialitzat en cinema de gènere Creatures of the Dark, després de Framed (2017) i After the Lethargy (2018). Aquesta vegada, però ha buscat reforços a Patchouli Films que coproduirà el film. El guió i la direcció corren a càrrec del propi Carreté i el repartiment estarà encapçalat per Joan Frank Charansonnet que també en serà coproductor. En aquesta nova aventura de terror l’acompanyaran Marta Castellví, Lluís Marco i Sílvia Sabaté. Aquests dos últims ja van treballar anteriorment amb el director en el la seva òpera prima Asmodexia.
El mal s’amaga a tot arreu
Estem als anys 50. Un fotògraf espiritista (Joan Frank Charansonnet) arriba a una petita localitat rural per investigar la sobtada presència d’un ens maligne que, des de fa dies, turmenta a una família de feligresos, fent inútil qualsevol esforç del capellà (Lluís Marco) per allunyar-lo. Aquesta és la curta però suggerent sinopsi amb la que s’ha presentat el film. La pel·lícula es rodarà amb equip català i localitzacions reals repartides per la nostra geografia. Entre els debutants de l’equip s’hi troba Pau Carreté, realitzador de diversos videoclips i treballs publicitaris (i fill gran del director) que es farà càrrec de la direcció de fotografia del film.
Carreté explica que vol tornar al concepte tradicional de la por passada per la gran pantalla. “Després de les corredisses, bosc a través, amb bèsties vingudes d’altres planetes, amb El Espiritista recupero un to més intimista i seriós per parlar de coses com el conflicte espiritual i les pors ancestrals a allò que creiem sentir però no podem veure. Al que hi pot haver a sota el llit, al fons del passadís o a darrera la porta.”
