El manga ha estat, i és, una realitat ben viva al Japó. Més o menys a partir dels anys 80 també ha anat conquerint el territori occidental amb les seves histories d’origen oriental i el seu característic estil de dibuix. L’èxit que l’envolta ha fet que es produeixin tot tipus d’adaptacions: series d’animació (conegudes com a anime), pel·lícules o series d’imatge real, videojocs o novel·les. Les adaptacions live-action (terme amb el que es descriu la imatge real) solen ser objecte de discriminació per part dels fans del manga (tot i que també succeeix amb llibres, còmics, etc). Últimament però trobem produccions amb força pressupost i fan obres d’art arribant al súmmum de la sèrie o fent que sigui el seu final. Tot seguit us proposem una selecció dels manga més cèlebres que s’han adaptat a imatge real.
Lone Wolf and Cub (1972)
Primera adaptació d’èxit del manga de Kazuo Koike i Goseki Kojima, on un samurai sense amo (ronin) viatja pel Japó rural amb el seu fill petit. Conté violentes escenes i una fotografia meravellosa. Pertany a una saga de 6 títols on el més recomanat seria El llop solitari i el seu cadell: nen i mestratge de lloguer.
Old Boy (2003)
Aquesta és la adaptació coreana d’un còmic de Garon Tshuchiya, però n’existeix una altra produïda als Estats Units l’any 2013 dirigida per Spike Lee (que no va triomfar tant com l’anterior). L’argument gira al voltant d’un home que és empresonat durant 15 anys, sense cap motiu. Quan aconseguit sortir dedica la seva vida a venjar-se pel que ha passat i descobrir perquè va estar tancat. La versió coreana és una pel·lícula de culte que fa que mai tornis a mirar els martells de la mateixa manera.
Death Note (2006)
Van fer una sèrie de 3 films i un (oblidable) spin off. Més tard els nord-americans van dur a terme la seva pròpia adaptació de la història. Basada en el manga original de Tsugumi Ohba i Takeshi Obata, narra la història d’un estudiant que troba un quadern de la mort que té unes característiques molt especials: els noms de les persones que s’anotin en ell moriran. El principi del seu objectiu és acabar amb el mal al món, però què passa quan el nombre de morts criminals augmenta?
Crows (2007)
Saga de 3 adaptacions (les 2 primeres dirigides per Takashi Miike) a partir de la història nipona de Hiroshi Takahashi. Parla de delinqüència escolar i baralles de carrer, d’on sorgiran els futurs membres de la yakuza (mafia japonesa). El protagonista arriba nou i s’anirà enfrontant a diverses bandes criminals, fins a expandir la lluita per tota la zona fins a altres instituts.
20th Century Boys (2008)
Trilogia basada en la meritosa col·lecció de manga de Naoki Urasawa. Uns nens de primària escriuen un llibre ‘El llibre de les Profecies’ on expliquen històries sobre una base secreta creada per lluitar contra uns malvats que volen colonitzar el món. Anys desprès, un d’ells mor, el poble desapareix i la seva vida es torna avorrida, fins que de cop sorgeix una secta i comencen a tindre lloc els fets que ells van redactar al llibre. L’adaptació a imatge real va gaudir de força fama i acollida entre els fans.
Dragon Ball Evolution (2009)
Probablement la pitjor adaptació de la història en imatge real. Sorgeix del famós manga (i anime) de Akira Toriyama: Dragon Ball. El jove Goku rep, com a regal pel seu aniversari, una bola de drac. N’hi ha 7 en total i emprèn un viatge per a reunir-les totes, ja que diuen que juntes concediran qualsevol desig al seu amo. Ell ha de salvar el món de les forces malvades, tal i com el seu destí marca. Els fans encara estan dividits entre què va ser més lamentable Chow Yun Fat fent de Follet Tortuga, el nul carisma de l’actor que fa de Son Goku o el poc respecte al personatge de Cor Petit.
Gantz (2011)
Del manga de Hiroya Oku sorgeix aquesta adaptació en imatge real amb un pressupost de 22 milions de dòlars i dividida en dues parts. Tracta la història d’uns joves que són atropellats per un tren i quan desperten es troben a una habitació amb més gent. Una bola gegant presideix la estada i els proposa uns macabres jocs. El que guanyi tornarà a la vida. Un joc ben macabra que va rebre majoritàriament l’aplaudiment del públic otaku (seguidors del manga).
Rurouni Kenshin (2012)
Consta d’una trilogia emesa entre el 2012 i 2014. La idea original és de Nobuhiro Tatsuki i els fets es situen a l’era Meiji de Japó, on un vagabund va ajudant i protegint als més necessitats. Anteriorment Kenshin era un assassí, conegut com a Hitokiri Battousai, per expiar els seus crims. Ara però és un rodamón que porta una katana amb la fulla invertida per evitar causar més morts. És possiblement una de les millors adaptacions a imatge real que s’han vist a la gran pantalla. La fidelitat als personatges, la tria dels actors i el carisma dels dolents l’han convertit en un producte més que digne al mateix nivell del manga en el que és basa.
Parasyte (2014)
Versió dividida en dues parts del còmic Hitoshi Iwaaki. La Terra ha estat envaïda per uns aliens que s’introdueixen als cossos dels humans i els controlen. Un jove, Shinichi Izumi, aconsegueix crear una simbiosi que impedeix que s’apoderi del seu cos. A canvi però se li apodera de la mà i tots dos mantenen les seves pròpies personalitats. Junts lluitaran contra la resta de paràsits que devoren els humans. El primer dels dos films manté molt bé la història del còmic, però la segona part no està al mateix nivel. Amb tot és un live-action prou satisfactori sense ser dels millors.
Edge of Tomorrow (2014)
Adaptació americana del manga de Hiroshi Sakurazaka. La trama se centra en una invasió alienígena. Uns soldats lluiten a vida o mort contra ells amb la peculiaritat que cada vegada que moren tornen de nou a la vida creant un bucle temporal on tot es torna a repetir, com si del dia de la Marmota es tractés. Sorprenent èxit del sempre atent Tom Cruise. La pel·lícula juga satisfactòriament amb l’estètica de videojoc sense allunyar-se de l’original en el que es basa.
I am a Hero (2015)
És un dels mangas que tracta una invasió zombie i la pura supervivència d’un noi que veu com la seva parella acaba convertida en un d’ells. Ell és un dibuixant amb una vida totalment miserable que anirà vagant i evolucionant per tal de sobreviure. Kengo Hanazawa va crear aquesta història que ha estat tot un èxit. A l’espera de veure el seu llegat complet, va merèixer el Premi del Públic a la darrera edició del Festival de Sitges.
Shingeki no Kyojin (2015)
Més coneguda com a Attack on Titan, també es va dividir en dues parts. De l’autor del manga Hajime Isayama, ens situa un món dividit entre humans i un éssers gegants caníbals. La humanitat construeix uns murs per a protegir-se i viure amagats, fins que els titans comencen a penetrar la muralla disposats a acabar amb tot el que troben al seu pas. No pinta bé pels humans… Espectacular adaptació dirigida per l’expert en catàstrofes Shinji Higucha que per bé que manté l’estètica i l’esperit de l’original va perdent pistonada a mesura que avança. La segona part fluixeja i la manca de temps no permet aprofundir en els personatges i la història però, malgrat tot, val la pena veure-la sobretot en pantalla gran.
