La pel·lícula El contable (The Accountant, 2016), dirigida per Gavin O’Connor amb guió de Bill Dubuque, està protagonitzada per l’actor Ben Affleck que interpreta Christian Wolff, diagnosticat amb el trastorn de l’espectre autista. En aquest cas, el personatge mostra una gran capacitat de càlcul matemàtic alhora que és meticulós amb l’ordre i les rutines, auster en allò material, mostrant una gran dificultat en la capacitat de socialitzar i comunicar-se. La producció resultava innovadora respecte de títols clàssics de comptables de la màfia o d’infants amb autisme que són perseguits per allò que han descobert o per la possibilitat d’explotar les seves capacitats intel·lectuals.
En aquesta ocasió, Affleck és un adult, i treballa com a comptable per a diferents organitzacions criminals, ajudant-los especialment quan creuen que algú està malversant els seus guanys de forma il·lícita i, evidentment, no poden contractar una empresa de consultoria tenint en compte l’origen il·legal d’aquests beneficis. També els ajuda a blanquejar els diners guanyats, cosa que també haurà de fer ell mateix, ja que cobra grans quantitats de diners en negre per la seva feina i tindrà la mateixa necessitat. El seu apartament té el mobiliari mínim per viure (destaca el calaix de la cuina on només hi ha una cullera, una forquilla i un ganivet, que són els que utilitza per menjar, no necessita res més), i un autèntic arsenal que es complementa amb un equip de seguretat molt sofisticat per si és atacat al seu domicili. Davant d’aquesta possibilitat, té previst un pla d’escapament: en un espai de traster gegant té preparada una caravana ben equipada, llesta per fugir de manera immediata si cal.
Aquesta caravana és de la marca estatunidenca Airstream, reconeixible per la forma distintiva de la seva carrosseria d’alumini arrodonida i polida, dissenyada a la dècada dels anys trenta del segle XX. El vehicle és en si mateix una peça de col·leccionista, i li permet desplaçar-se ràpidament i dormir sota sostre amb un cert anonimat, per exemple, aparcant la caravana en un dels típics parcs Airstream que només accepten aquest tipus de carrosseries, oferint a més una gran quantitat també de lloguer, un indret que es pot apreciar a la segona part de la pel·lícula estrenada el 2025, mostrant que pots passar desapercebut entre tantes caravanes iguals.
En aquesta caravana contemplem com disposa d’armes i d’un calaix amb diners en metàl·lic, però, amb ànim de mantenir el seu gran patrimoni de manera senzilla i transportable, observem que té quadres de gran valor penjats a les parets i el sostre del seu mitjà d’escapament. Quan creu que la seva seguretat està compromesa i que podria arribar a perdre fins i tot la caravana, decideix ficar en una gran bossa allò imprescindible per fugir ràpidament abandonant la caravana com a mesura urgent. Obre un calaix i agafa alguns feixos de bitllets. Obre un altre calaix i observem el que podrien ser cromos de col·leccionistes (potser de jugadors de beisbol) i alguns còmics, entre ells, el número 52 de More Fun Comics, amb data de portada de febrer de 1940, amb el personatge de The Spectre destacat, i el número 16 de All-American Comics, amb data de portada de juliol de 1940, que inclou la primera aparició del mític personatge Green Lantern.
Però l’exemplar que agafa i guarda a la seva precipitada bossa d’escapament és el que considera de més valor i, potser, pot passar més desapercebut en cas de necessitat (al cap i a la fi, és un petit tebeo de poques pàgines) i sense que pesi ni ocupi gran espai. Aquest número que recull com a gran inversió en la seva fugida correspon al número 1 de Action Comics, amb data de portada del juny del 1938, i que a l’abril del 2024 s’anunciava que un dels pocs exemplars que encara queden d’aquesta primera edició va ser venut en una subhasta per sis milions de dòlars. Aquest número és recordat per contenir la primera història publicada de Superman, amb guió de Jerry Siegel i dibuix de Joe Shuster (vegeu l’article La gènesi del primer còmic de superherois de la història). Aquesta primera aparició del mític personatge ocupava les primeres pàgines d’un recopilatori de diverses històries, i tot just a continuació de la de Superman, debutava també amb un relat curt el personatge de Zatara el Mag, Giovanni Zatara d’ascendència italiana, també conegut com a John Zatara.
A Zatara se li va reconèixer una gran amistat amb Thomas Wayne, la tràgica mort del qual amb la seva dona el va afectar, sabent que deixava orfe el seu fill Bruce que, amb el temps, es convertiria en el personatge de Batman. Per la seva banda, Zatara va tenir una filla que va heretar els seus poders màgics, Zatanna, que va aparèixer per primera vegada als còmics al número 4 de Hawkman, amb data de portada del 1964, amb guió de Gardner Fox i dibuix de Murphy Anderson. Tots dos, pare i filla, han tingut durant dècades un paper destacat a l’univers dels superherois de DC durant diverses etapes, tant en còmic com en les produccions d’animació, pròdigues amb els superherois relacionats amb la Lliga de la Justícia.
Al maig de 2025 s’han anunciat les nominacions dels Premis Eisner (a l’original, Will Eisner Comics Industry Award), un dels més prestigiosos en el sector del còmic a nivell internacional, els guardonats dels quals es coneixeran el 25 de juliol durant la celebració de la Comic-Con de San Diego, als Estats Units. Entre totes les obres seleccionades, destaca Zatanna: Abajo la sala (Zatanna: Bring Down the House, 2024), amb guió de Mariko Tamaki i dibuix de Javier Rodríguez, publicat en castellà per Panini Comics, amb traducció de Gonzalo Quesada i retolació de Juan Torres (a l’original, de Hassan Otsmane-Elhaou, en un treball que també és important en aquesta obra).
Zatanna. Abajo la sala està nominada a les categories de Millor Sèrie Limitada, Millor Dibuix i Millor Color, en aquests dos casos reconeixent el treball de l’asturià Javier Rodríguez, pletòric en el disseny i composició de les pàgines, en part gràcies a les condicions en què està concebuda l’obra inicialment. Publicada ara en castellà en una obra integral en tapa dura, inclou els cinc números originals apareguts entre agost i desembre de 2024 sota l’etiqueta DC Black Level, un segell de l’editorial nord-americana DC Comics, creat el 2018 amb la finalitat de publicar minisèries originals pensant en un públic adult i sense estar subjectes a la continuïtat pròpia de l’univers de superherois, pel que fa a la llibertat creativa cal afegir la manca de pressió per complir les dates habitualment associades a les col·leccions periòdiques.
Sense aquestes pressions, la de no estar condicionats per una data de lliurament i que sigui una obra autoconclusiva i independent, l’equip creatiu pot dedicar el temps suficient i necessari per desenvolupar la història a narrar, amb un resultat que la reconeix entre les obres més destacades de l’any passat. En aquest cas, l’objectiu era el de reinventar l’origen del personatge de Zatanna i la recuperació dels seus poders màgics, una protagonista que veiem, ja d’adulta, treballant a l’inici de la història com a il·lusionista en un espectacle gratuït en un casino no gaire glamurós de la ciutat de Las Vegas, mentre que, a través de diverses analepsis, observem successos del passat en la seva adolescència que van provocar la sorprenent desaparició del seu pare, cosa que la turmenta des de llavors.
L’escriptora i guionista canadenca Mariko Tamaki realitza una nova incursió a l’univers de superherois després de les seves cèlebres novel·les gràfiques, especialment les realitzades amb la seva cosina dibuixant Jillian Tamaki, amb la que va guanyar el Premi Eisner a la millor novel·la gràfica (vegeu l’article Un viatge entre amigues). Amb Zatanna, Tamaki desenvolupa la personalitat de la jove maga perquè comprenguem els temors associats als seus suposats poders màgics que espera que no es manifestin mai més per no provocar els desastres esdevinguts a la seva adolescència. El descobriment que una persona del pública assisteix de forma assídua al seu espectacle d’entreteniment, cada dia intentant canviar la seva imatge per passar desapercebuda, i la irrupció d’un monstre interdimensional enmig d’un truc de màgia posarà a prova la jove maga que, potser sense voler, salvarà els presents de l’atac sorpresa devastador.
El treball de Javier Rodríguez resulta captivador, vorejant gairebé l’experimentació a l’arquitectura de la pàgina i de la doble pàgina i als recursos gràfics utilitzats, amb una paleta de colors a mida de cadascun dels escenaris narrats, siguin del passat o del present, siguin interiors o exteriors, siguin costumistes o d’acció, esplaiant-se en tota la seva extensió a les escenes on la component màgica és necessària. No és el primer espanyol que dibuixa el personatge, abans ho van fer autors destacats com Esteban Maroto, David Baldeón o Álvaro Martínez Bueno, en aquest cas, descrivint les vicissituds de l’heroïna a La Lliga de la Justícia Fosca, una escissió del mític equip de superherois que estan especialitzats en resoldre conflictes al món sobrenatural, i que va tenir el seu desenvolupament a partir del 2011.
El volum autoconclusiu publicat per Panini Comics inclou les cinc portades originals lliures de textos, acompanyades d’il·lustracions del mateix autor i de les col·laboracions, com a homenatge, de diferents dibuixants destacats. També s’hi inclou una entrevista a Javier Rodríguez realitzada per la responsable editorial de DC a Espanya, Lidia Castillo, on l’autor reconeix el repte narratiu que suposa representar els salts temporals, així com el propi disseny del personatge, caracteritzada habitualment amb un barret de copa, talons i un cosset, propis de l’abillament del seu espectacle il·lusionista. Les escenes on l’adolescent entra al despatx del seu pare o les relacionades amb el tribunal de mags tenen una clara influència estilística que el mateix autor reconeix a l’entrevista: «L’expressionisme alemany és una de les meves influències, també el futurisme i tots aquests moviments previs a la Segona Guerra Mundial. M’interessen visualment i enganxaven bé amb aquests personatges que havien de transmetre haver-hi estat durant moltíssims anys».
A l’entrevista, Castillo li recorda que ja havia treballat amb la guionista en una història curta amb anterioritat, però el mateix autor reconeix que la relació no va ser tan intensa ni comparable amb l’experiència que ha suposat fer una obra de la magnitud de Zatanna. Aquest relat anterior era sobre el personatge de Green Arrow i s’ha publicat en castellà l’abril de 2025 recopilat en el còmic Superman: La Orden de la Lámpara Negra y otras historias (2025), una edició concebuda com a homenatge al dibuixant que realitza l’editorial, que recopila cinc de les seves històries realitzades a l’univers DC, on destaquen dues històries de Superman. Un Superman que segueix sense estudiar física, ja que veiem a les primeres pàgines com rescata d’una gran tempesta un vaixell de considerable grandària carregat de contenidors que estava molt compromès. Ho salva recollint-ho just per sota en la meitat de la quilla i traient-ho de la tempesta volant en vertical, en una acció que provocaria que el vaixell es partís, literalment, per la meitat… encara que d’això tracta precisament la màgia: d’enganyar-nos contínuament per a despertar la nostra il·lusió.
