Probablement, en ple confinament, el que més bé se’ns posa és una bona pel·lícula o sèrie. I en això, les plataformes en streaming saben jugar bé les seves cartes. Cada setmana tenim nou contingut i així els confinaments passen molt millor. La setmana passada, Netflix va estrenar una minisèrie anomenada Self Made: Inspired by the Life of Madam C.J. Walker (Madam C.J. Walker: Una mujer hecha a sí mismaI). Es tracta d’una història basada en fets reals en què veiem la vida d’una dona fort. I el cert és que ara ens va molt bé una història de gent que lluita contra vent i marea, encara que no sigui contra una epidèmia.
Les vides d’heroïnes estan força a l’ordre del dia. Els últims anys hem vist pel·lícules com On the basis of sex (2018), Official secrets (2019) o Hidden Figures (2016). I, precisament aquesta última, està protagonitzada també per Octavia Spencer, protagonista ara d’aquesta minisèrie de Netflix. No obstant això, l’actriu nord-americana, ara no estarà vinculada a la NASA ni a les matemàtiques sinó que es convertirà en l’empresària de productes capil·lars C. J. Walker.
La minisèrie explica la història de la Sarah Breedlove, una afroamericana que va néixer dos anys més tard que s’abolís l’esclavitud als Estats Units. La Sarah va viure una vida molt precària fins que va decidir engegar un negoci de productes de bellesa per als cabells. A partir d’un primer producte va aconseguir crear una cadena de perruqueries i una fàbrica, i això la va convertir en la primera afroamericana multimilionària que no va heretar la seva fortuna sinó que la va crear ella mateixa (per aquest fet consta al Llibre dels Rècords Guiness). La minisèrie ens passeja per aquest ascens a la fama, no sense un esforç i moltíssims entrebancs, al llarg de quatre episodis (unes tres hores llargues en total). L’empoderament femení ja fa temps que ha arribat a les nostres pantalles i aquest és un altre exemple de la lluita feminista (i també racial) d’una dona forta.
Octavia Spencer, qui també actua com a directora executiva del projecte, es menja la pantalla ella sola i aconsegueix aguantar una minisèrie que gira al voltant de la seva interpretació. No obstant això, la interpretació de Tiffany Haddish en el paper de Lelia Walker, l’única filla biològica de la Sarah i hereva de l’imperi, aporta el toc més alegre i irònic de la sèrie, un personatge que encaixa d’allò més bé i que és el contrapunt a l’argument melodramàtic de l’acció.
Són d’agrair també la feina feta amb els decorats, els vestits de l’època i la música, així com les escenes utòpiques que amaneixen els moments en què la Sarah ho passa més malament i ens desperten un sentiment de somni i de poca realitat, fet que a la Sarah li desperta la força i l’empenta. El guió de Self Made sap copsar perfectament el melodrama i sap fer-li un gir de 180 graus a certs estereotips. Tot i que la Sarah també té certs problemes amb els homes i els seus deliris de grandesa enfront una dona que s’està a punt de menjar el món. I és que, de fet, els personatges masculins són només un mer objecte dins aquest producte, perquè la seva pitjor enemiga no deixa de ser una altra dona, l’Addie Munroe (interpretada per Carmen Ejogo). Ella és qui crea el primer producte capil·lar i qui empeny la Sarah a ser cada vegada millor i a ser més forta. No obstant això, la rivalitat entre les dues dones plasma el mal que també ens hem fet nosaltres mateixes en moments en què podríem haver crescut juntes. I és precisament aquest fet el que demostra on rau l’autèntica riquesa del producte: en els personatges femenins, tots i cada un, una molt bona amalgama de feminisme.
Si s’ha de dir un parell d’aspectes negatius de la sèrie, serien unes seqüències molt breus durant el primer episodi que converteixen la Sarah i l’Addie en boxejadores a dalt d’un ring. No aporten res i molesten dins la història. Tampoc crec que sigui necessària la bisexualitat totalment inventada per a la sèrie de la filla de la Sarah, la Lelia. Tot i que al principi de la sèrie la Lelia es casa amb un home, aquest de seguida es converteix en un pària i ella desperta un sentiment d’atracció cap a una noia. Imagino que no en devien tenir prou amb el sexisme i el racisme que també s’hi havia d’incloure l’homofòbia al guió, però en aquest cas no ens aporta ben res a la història. També val a dir, que un cop m’he informat de la vida de la Madam C. J. Walker (he d’admetre que no la coneixia) m’ha semblat força més interessant que el que ens planteja la sèrie. Ara bé, entenc que la sèrie ha condensat la seva epopeia.
Self Made aconsegueix complir tots els objectius pels quals ha estat creada: una dona forta com a protagonista, qui ha d’escapar d’una relació tòxica amb els homes i que manté una rivalitat ferotge amb una altra dona i tot això amanit amb un context històric amb subtrames sobre diversitat sexual, racisme i empoderament.
Veredicte
El millor: les peces del producte i com encaixen, des de les interpretacions de Spencer i Haddish, fins a les tasques artístiques de perruqueria, vestuari, decorats i música.
El pitjor: voler-hi introduir més factors dels necessaris per crear una aura encara més denunciant amb més situacions socials.
Nota: 7,5
