Si heu sintonitzat Catalunya Ràdio últimament, potser haureu sentit una campanya que després del nom de l’emissora també hi diu Catalunya Àudio. I és que la ràdio pública del nostre país està fent un pas cap a la modernització i l’emissió de continguts de tota mena que no necessàriament han de figurar a la graella de la FM. Després del podcast de ficció La torre de vidre aquest 25 de gener, iCat ha estrenat L’última bruixa, que segueix les vivències d’una bruixa que, escapant-se d’un famós caçador de fetilleres, es trasllada a diferents localitats de Catalunya en diferents moments de la història i fins a l’actualitat. El podcast és una història d’Anna Maria Ricart Codina interpretada per Mercè Arànega, Sergi Vallès i Chantal Aimée i promoguda pel Departament de Cultura de la Generalitat.
Durant deu capítols, la ficció sonora segueix la història d’una bruixa que, intentant-se escapar de Joan Malet, un famós caçador de bruixes i busca on lloc on viure. En aquesta recerca d’un lloc on establir-se, passa per diferents localitats catalanes en diferents moments de la història del país i fins a l’actualitat. En cadascun d’aquests llocs acaba sent testimoni d’un fet que, amb el temps, s’acabarà convertint en llegenda. Paral·lelament, en l’actualitat, un home està confinat a casa arran d’una pandèmia juntament amb una gata que de vegades parla, tot i que ell no la sent. Una nit, l’home sent sorolls estranys al pis del costat on, suposadament, no viu ningú. Aquesta presència l’obsessionarà cada dia més.
La història està escrita per la dramaturga Anna Maria Ricart Codina, amb idea original de l’actor Sergi Vallès i ha estat codirigida pels mateixos Vallès i Codina. Vallès també dona veu a l’home confinat a casa seva. Completen el repartiment Mercè Arànega, com la bruixa, i Chantal Aimée, com la gata. A cada capítol, a banda de saber què passa a la bruixa, es descobreix una llegenda catalana. La de Maria Pujol, més coneguda com la Napa, una dona de Prats de Lluçanès acusada d’haver matat una nena al segle XVIII; la de l’ocell de la Pesta, ubicada a Sant Feliu de Guíxols al segle XVII; la de la cala del Peix de Sant Feliu de Guíxols, a principis del segle XX; la del castell d’Arbeca; la de les dones valeroses de Tortosa, al segle XII, o la de la bruixa Biosca, en són algunes.
La base d’aquest projecte és fer valdre la riquesa de totes aquestes històries i llegendes i, en definitiva, de la tradició oral catalana. Es fa una mirada cap a la història i les seves llegendes des d’una òptica actual, barrejant escenaris del passat i del segle XXI, amb la voluntat, també, de captar públic nou cap a la cultura pròpia. L’última bruixa també vol provocar un canvi de percepció en el concepte que es té cap a aquestes dones. Moltes van ser acusades injustament, maltractades i assassinades a Catalunya entre els segles XV i XVII. Les bruixes van ser dones perseguides en una comunitat patriarcal i, en aquest sentit, a la història es reivindica també la mirada feminista.
