A Love & Death, HBO Max ens explica una història real passada pel filtre de la ficció. Una trama on, òbviament, hi ha amor i mort (traducció del títol) però també gelosia, estratègia, mentida i molt de cinisme. Elisabeth Olsen es posa a la pell de Candy Montgomery una mare de família religiosa que, farta de la seva vida monòtona, decideix seduir un pare de família religiosa de la seva mateixa congregació.
El que comença sent una sèrie sobre aquesta infidelitat i l’alliberament (sexual) de la dona, acaba convertint-se en un malson. Des de la primera imatge de la ficció ja veiem que hi haurà un crim. Un crim de sang. Una trama que s’entortolliga i acaba convertint-se en un vodevil judicial on la veritat es pot interpretar des de diferents punts de vista. I tot plegat al Texas suburbà de finals dels anys 70. O sigui, un ambient eminentment conservador.
Love & Death, llum a la foscor d’un cas real
La sèrie Love & Death no té pressa. Ens presenta, com cal, la vida de la protagonista i les seves motivacions per a ser infidel. És ella qui tria. Té ganes de ser valorada i, sí, també vol sentir el plaer i el desig que fa anys que no sent al costat del seu marit. Durant els primers capítols veiem l’idil·li. L’oasi. Una aventura en la qual ella i el seu amant, un impertèrrit i insípid (perquè el paper ho requereix) Jesse Plemons, gaudeixen dels plaers carnals amb la ferma voluntat de no fer mal a les seves respectives parelles. El plantejament és suggerent i efectiu. Tot funciona fins que tot es torça de la pitjor manera possible (alerta que venen espòilers).
El brutal assassinat de Bety Gore (la dona de l’amant) a mans de la protagonista fa un gir a la ficció i la converteix en un drama judicial amb tots els tòpics i convencions del gènere. És cert que Love & Death juga molt bé amb la presentació dels fets. Volgudament, l’espectador farà el mateix viatge que els membres del jurat.
Ens ajuda molt la genial interpretació de l’advocat de la presumpta assassina, Tom Pelphrey, i la del (sempre emprenyat) jutge de la funció (Bruce McGill). Els amants del cinema de judicis gaudiran especialment de la part final de la sèrie. La defensa i l’acusació ens presenten, com ha de ser, dos casos que semblen la nit i el dia. És Candy Montgomery un monstre despietat i sense escrúpols o una dona contra les cordes en una situació límit.
True crime i efecte sorpresa
Malgrat que la sèrie ens porta pel camí que vol i ens suggereix la resposta, la conclusió queda a la lliure interpretació del públic. Aquesta és una de les principals virtuts de la sèrie. Segurament el seu principal defecte és la sensació final de certa indiferència. És un cas “especial” però n’hem vist tants d’igual o pitjors que l’efecte sorpresa és relatiu. Com a curiositat, l’any passat Hulu va publicar també la sèrie Candy sobre el mateix cas. La teniu disponible a Disney + amb Jessica Biel com a protagonista. Per si voleu comparar…
Veredicte
Agradarà a: espectadors que gaudeixen de Crims i el true crime en general.
No agradarà a: qui busqui alguna cosa més que una sèrie de crims/judicis.
Enganxòmetre: 6
Nota: 6,5
