‘Love, Death + Robots’: Segona, Temporada + Innecessària

- Advertisement -
- Advertisement -

Després de més de dos anys de l’estrena de l’espectacular primera temporada, torna a Netflix la famosa antologia de curts de ciència-ficció, produïda pel famós director David Fincher, Love X Death X Robots. Si bé la primera temporada constava de divuit episodis de tota mena, la segona temporada redueix el nombre a menys de la meitat. Tot i així la premissa continua sent la mateixa, curts que giren al voltant d’algun o alguns dels temes que comprenen el títol de la sèrie.

Desgraciadament, el nombre d’episodis no és l’únic que ha disminuït, sinó que la qualitat també ha baixat considerablement. La primera temporada és una barreja de curtmetratges de tota mena, n’hi ha de dolents, de més bons i també autèntiques meravelles de la ficció i del món de l’animació, per exemple Good Hunt o The Witness. D’altra banda la gran majoria d’episodis de la segona temporada es troben ben lluny de la genialitat de l’anterior. L’animació, per exemple, és ben poca cosa en comparació, ja que la majoria presenten visuals força vistosos però s’assemblen fins i tot massa entre ells pel que fa a l’estil, de manera que en aquest aspecte notem que hi ha una manca d’originalitat important.

Love, death and robots crítica

Si analitzem l’apartat narratiu, la majoria de curts presenten mons força interessants, però l’exploració que en fan és extremament superficial, ja que un bon nombre dels vuit curts semblen els primers quinze minuts del pilot d’una sèrie plena de clixés i tòpics. Molta espectacularitat i tot el que vulgueu, però és molt fàcil deixar el final d’un curtmetratge obert, es pot considerar fins i tot un recurs mandrós si el final obert en qüestió és “barat” o “fàcil”.

D’altra banda els pocs curts que acaben l’episodi amb un final tancat ens deixen indiferents. Per exemple l’últim episodi de la segona temporada, The drowned Giant, que tot i ser una proposta força interessant no té pràcticament res a veure amb la línia narrativa de l’antologia. De fet, sembla que pertany a una altra sèrie completament diferent. En comparació amb altres curts de la temporada anterior, per exemple Beyond the Aquila Rift, o el brillant Zima Blue (que probablement és un dels millors curts de ciència-ficció de la dècada), hi té molt a envejar, ja que el millor episodi de la segona temporada no els arriba ni a la sola de la sabata.

Sens dubte la tornada inesperada de Love X Death X Robots a Netflix va ser tota una sorpresa… I una decepció acabar-la. Em transmet una sensació semblant a l’última temporada de Black Mirror, una sèrie original de la qual Netflix s’ha apoderat i ha perdut gran part del seu encant, originalitat i potencial.

Veredicte

Agradarà: A tots aquells que un diumenge a la tarda no sàpiguen què veure i els va agradar la primera temporada o els agrada la ciència-ficció en general. És una sèrie curta per passar l’estona.

No agradarà: A tots aquells que volen veure una sèrie continuada, o que la ciència-ficció no els fa el pes.

Enganxòmetre: 4

Nota: 5

- Advertisement -
Jan Español
Nascut el 1996 a Barcelona, Jan Español és graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC. Guionista per naturalesa i ascendència familiar, sempre ha viscut fascinat i envoltat pel món audiovisual. Àvid consumidor de cinema, sèries i videojocs, és, a més, un fan incondicional de la cultura japonesa, el manga i l'anime. Escriptor de dos curts i una obra de teatre, actualment treballa en l'adaptació d'un manga a sèrie.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents