Fa uns quatre mesos vaig decidir fer-me de Netflix, i tot i que és cert que ara per ara el catàleg és limitat (però suficient, no te l’acabes!), em sembla una molt bona plataforma pels sèrie-addictes. I una gran alternativa per començar a deixar enrere altres opcions que no nombrarem aquí (tu, sí, tu, ja saps quines).
Com sabeu, Netflix no és només una plataforma de visualització de contiguts, sinó que també en produeix. El seu primer gran producte va ser House of cards, seguit d’Orange is the new black. Un començament potent, sens dubte. Però si fas una ullada ràpida al nombre de sèries que produeix actualment Netflix, és fàcil pensar que han engegat a màxima potència la màquina de fer xurros.
Aquest era el meu temor quan veia la caràtula de Love, de Netflix. Un xurro més. Per sort, vaig confiar en la recomanació d’un home amb criteri.
Love és una comèdia romàntica indie, creada pel Rei Mides del gènere, Judd Appatow (Virgen a los 40, Supersalidos i un llarg etc.). Està protagonitzada per dos anti-herois, el neuròtic i “woodyallenià” Gus i l’excèntrica i addicta a tot i més Mickey.
El que fa diferent a Love com a producte serièfil de la resta que trobem al mercat, és el seu to indie, emparentat amb pel·lícules com 500 days of summer. No és, per tant, una clàssica sitcom (de fet, la primera temporada té només 10 capítols), i aquest fet, per sí sol, ja la fa mereixedora de ser recomanada.
Si entrem en matèria, cal dir que Love és una sèrie irregular (pel ritme, per l’aparició de “moments estelars”), que se sosté per les bones actuacions de la parella protagonista (tot un descobriment), i les bones línies de diàleg que tenen. És també entranyable, a estones brillant i, això sí, es nota que s’ha fet amb amor (bona aquesta eh?), i no com un xurro més.
https://www.youtube.com/watch?v=Ym3LoSj9Xj8
