Què significa per a tu ‘amor’? I ‘anarquia’? Aquestes dues preguntes tenen diverses respostes i la sèrie sueca de Netflix Love & Anarchy de Lisa Langseth (Euphoria – 2017), aporta una visió una mica peculiar de com un joc de seducció pot adoptar diverses dimensions i, per descomptat, en total comunió amb la societat contemporània. Val a dir que, a priori, no s’espera massa res d’una sèrie que parteix de la premissa de ser una comèdia per adults, amb una càrrega de sensualitat i relacions personals ‘prohibides’ ambientada en un país com Suècia, però el resultat sorprèn per la seva gràcia i originalitat, i és força satisfactori.
Són vuit capítols breus i dinàmics on tot el que passa és qüestionable i provocatiu, i un cop vist el primer, que no és res de l’altre món, potser no continuaries, però a mesura que vas coneixent els seus personatges i les seves trames, juntament amb les franqueses que aquests desprenen, t’acaba absorbint, sobretot per la bona química dels dos protagonistes. La trama de la història es pot resumir en la protagonista, Sofie Rydman (Ida Engvoll, En man som heter Ove – 2015), una consultora editorial de quaranta anys que té una addicció a la pornografia i vivint un matrimoni una mica frustrat, i la seva relació amb Max (Björn Mosten), un expert informàtic que també té els seus desitjos personals, sexuals i amorosos. La relació que es va coent entre els dos, i l’interès de Max per Sofie condueix a un joc de seducció i tensió que, en certa manera, acaba canviant l’entorn on es troben.
Aquesta no és la història d’un matrimoni i les seves desavinences, sinó la de Sofie i aquest destí d’anarquia que sembla perseguir-la des de la seva vocació literària frustrada. Els jocs entre els dos protagonistes es converteixen en l’estímul de Sofie per temptar el seu pretès control i trobar alguna cosa d’aquesta inquietud que l’havia definit com a escriptora precoç. A més, Langseth delinea un món professional al voltant d’ells: la literatura versus els negocis de mercat, les relacions amb els autors, la política de la cancel·lació d’artistes i els nous nínxols de la narrativa millennial. Els personatges són simpàtics, molts d’ells esquemàtics, els embolics són divertits, els conflictes mai passen a majors. El que acaba creant un límit per a la sèrie és l’esdevenir de la relació entre Sofie i Max i la definició dels obstacles que els separen. L’humor acaba sent l’estratègia que millor funciona, la que tenyeix aquest retrat de les relacions humanes, del món de la feina i les tensions entre repressió i gaudi, amb un veritable esperit llibertari.
Love & Anarchy ens porta a pensar i qüestionar-nos fins on estem disposats a arribar posant a prova els nostres propis límits. Amb un guió àgil i modern, no presenta només un típic afer d’oficina, sinó una retorçada relació amb implicacions inusuals i sorprenents. Comença amb un joc divertit i innocent entre Sofie i Max que es va tornant perillós fins que es torna incontrolable. Al romanç, la comèdia i la picardia, se li sumen ingredients extres com la intriga i el suspens d’estar sempre al límit de ser descobert. Malgrat això, hi trobem una falta de profunditat d’alguns personatges. És una sèrie que no cansa, hi ha escenes pujades de to, temes candents, bones converses i situacions originals, moltes de les quals ni tan sols l’espectador mateix s’espera. Es dibuixa a poc a poc el panorama personal dels personatges, i és en un d’aquests desplegaments que entenem el títol de la sèrie.
A part de la història entre els dos personatges principals, aquesta producció reflexiona al voltant de tòpics actuals, com ara, la influència de l’streaming i les xarxes socials, el valor de la literatura i el seu paper en l’era digital, l’estabilitat laboral com a necessitat i evidència de progrés. Fins i tot, mostra la nuesa com a símbol de llibertat i rebel·lia. La tasca de Sofie li serveix com a excusa a la sèrie per abordar els reptes que enfronta la indústria editorial en els temps actuals; on els llibres digitals semblen ser el present i el futur. Per si no fos prou, les xarxes socials mai queden marginades dels fets importants del dia a dia i empreses com, certes companyies d’streaming també gaudeixen d’influència econòmica i cultural. La figura de Max, serveix a la sèrie per mostrar la importància que suposa una ocupació en l’aspecte econòmic i emocional, i la influència que exerceixen les tensions familiars en la conducta de l’individu.
Una història entretinguda que perd una mica el camí al final, però la major part del temps, és una divertida i absorbent (i fermament per a adults) comèdia dramàtica que desprèn franquesa. Està impulsada per una sèrie de subtrames i estudis de personatges, que ofereixen aliment per al pensament sobre la llibertat, la comunicació interpersonal, la felicitat i l’autorealització. És fresca i molt oportuna, Love & Anarchy també brega amb temàtiques com la correcció política en temps d’Internet, el gran impacte del capitalisme en les persones, en com la tecnologia s’està apoderant gairebé de tot, la forma en la qual pateixen les persones quan no s’adapten al canvi en la vida i en la societat, el feminisme… Hi trobem una àcida mirada sobre els vincles familiars mitigada per la química entre Sofie i Max, diàlegs picants i microsituacions que exposen els capricis i les impostures de les elits artístiques i l’absurd quotidià.
En definitiva, Love & Anarchy és una sèrie lleugera i diferent que es pot veure sense tabú, una producció fàcil amb protagonistes interessants que sostenen una perillosa relació lúdica. No és la millor comèdia de Netflix, però té les seves virtuts, tot i que li falta profunditat en el desenvolupament. No és una sèrie de rialles contínues, però gaudeix de moments de diversió amb uns personatges carismàtics alhora que odiosos en la mesura adequada per a una producció lleugera d’humor. La sèrie no jutja, no critica i tampoc no diu que som humans que ens rendim a les millors situacions per sentir-nos bé.
Veredicte
Agradarà: Als que busquen una sèrie entretinguda, amb un ritme suportable, plena de situacions jocoses (una mica infantils), i episodis de curta durada. També per a aquells que la mirin amb la ment oberta, ja que hi trobem situacions quotidianes que passen a tothom, no només en la qüestió sexual sinó també en la relació extramatrimonial.
No agradarà: A qui no agradin les comèdies dramàtiques.
Enganxòmetre: 7
Nota: 7
