El Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona va culminar ahir amb un gran esforç de producció que ha permès doblar la durada del certamen, projectar 94 produccions i arribar a sis ciutats més de la província de Barcelona. Aquesta era la principal aposta d’aquesta 20a edició, que ha registrat més de 16.000 espectadors, un cinquanta per cent més que en l’edició anterior, unes xifres que els organitzadors qualifiquen com “excel·lents”.
El director del DocsBarcelona, Joan González, va explicar que l’aposta pel cinema documental “va creixent any rere any i ens dóna empenta i energia per fer un festival multitudinari, on l’art cinematogràfic i la ciutadania vagin de la mà, en tots aquells àmbits d’interès pels cineastes documentalistes”. El públic ha tingut l’oportunitat de conversar amb els creadors i protagonistes de 31 de les 46 pel·lícules a competició o en sessions especials, una implicació que enriqueix enormement el festival. Un cop posat el punt final a aquesta edició, toca “fer autocrítica” explica González per veure què ha anat bé i què malament.
La cloenda
Com a colofó de la 20a edició del DocsBarcelona, es va fer l’acte de cloenda als cinemes Aribau amb l’entrega de premis i el visionat del documental La Chana de Lucija Stojevic. El projecte presenta a Antonia Santiago Amador, una ballarina autodidacta, coneguda com La Chana, que durant anys va ser una gran artista flamenca. Amb un retrat sincer i valent, Stojevic mostra a una dona sensual, valenta, vulnerable però aparentment invencible que ens transporta a l’essència de la seva passió, el ball. Després de la projecció, la protagonista del documental va fer acte de presència i va delectar al públic amb una petita demostració del seu talent.
Els guanyadors del Docs
El jurat de la Secció oficial ha reconegut la directora, productora i crítica xilena, Maite Alberdi, premiada el 2015 per Tea Time, amb el Premi DocsBarcelona TV3 a la Millor Pel·lícula, per Los Niños (The Grown-Ups), una història d’amor commovedora, un retrat còmplice i ple de sentit de l’humor de l’Anita, la Rita, en Ricardo i l’Andrés. Tots ells van a la mateixa escola per persones amb síndrome de Down, des de fa 40 anys. Desitgen poder conduir, gaudir del sexe, tenir una feina de veritat, casar-se, ser pares, però la societat no els hi posa fàcil.
El jurat ha premiat “una pel·lícula que, d’una manera molt delicada, observa, amb amor i respecte pels personatges principals, problemes de la vida diària i circumstàncies socials complexes d’una comunitat molt especial. La directora crea, amb un humor molt ben equilibrat, una narrativa irresistible que ens confronta amb els assumptes més personals d’uns personatges descrits amb elegància, gràcia i poesia cinematogràfica”.
El públic ha premiat la producció colombiana Jericó. El infinito vuelo de los días, de Catalina Mesa, Una col·lecció de retrats de vuit dones d’aquest pintoresc poble de la regió d’Antioquia, al nord-oest de Colòmbia, i una visió íntima d’un municipi que es converteix en una celebració de l’esperit femení de la cultura colombiana. Per altra banda, la mirada inèdita a la guerra siriana de Last Men in Aleppo, de Feras fayyad, ha obtingut el premi nou talent d’aquesta edició. El jurat l’ha valorat “per mostrar els efectes de la guerra d’una manera mai vista fins ara, dura i emotiva, amb una proximitat insòlita que ens endinsa a la crua realitat del conflicte a través de la vida diària de la població civil”.
Al otro lado del muro, de Pau Ortiz, que fa un retrat de la lluita de dos adolescents hondurenys sense pares ni papers, ha estat guardonat amb el premi Latitud. El mateix jurat ha reconegut amb una Menció especial Los Ofendidos, de Marcela Zamora, “per la valentia i sinceritat de la cineasta en la indagació del passat d’El Salvador, per la seva cerca arriscada de la veritat, per l’eficàcia i l’equilibri amb els quals els diferents registres han estat combinats: testimoniatge, entrevista i arxiu.
Per últim, els documentals de dos veterans, Audrius Stonys i Pawel Lozinsky, s’han endut exaequo el premi What the doc? Stonys és el director de Woman and the glacier, una obra que “sense necessitat de paraules és cinema, prosa i poesia alhora”. Segons el jurat, You have no idea how much i love you, de Pawel Lozinsky, és “una pel·lícula sense més mitjans que l’empatia i la paraula, en la que el cineasta i les persones filmades es confronten, treballen junts, es transformen mútuament.
A continuació trobareu el palmarès al complet:
Premi DOCSBARCELONA TV3 Millor Pel·lícula, amb una dotació econòmica de 5.000€. Atorgat pel Jurat DOCSBARCELONA Panorama. LOS NIÑOS (THE GROW-UPS), de Maite Alberdi
Premi Nou Talent. Atorgat pel Jurat DOCSBARCELONA Panorama. LAST MEN IN ALEPPO, de Feras Fayyad
Premi Latitud DOCSBARCELONA. Aportació en espècie de 5.000€ per tasques de postproducció patrocinat per Antaviana Films. Atorgat pel Jurat Latitud DOCSBARCELONA. AL OTRO LADO DEL MURO, de Pau Ortiz
Menció Especial del Jurat Latitud DOCSBARCELONA. LOS OFENDIDOS, de Marcela Zamora
Premi What the Doc. Atorgat pel Jurat What the Doc. Premi Ex-Aequo per
WOMAN AND THE GLACIER, de Audrius Stonys, i YOU HAVE NO IDEA HOW
MUCH I LOVE YOU, de Pawel Lozinsky.
Premi Amnistia Internacional Catalunya. Atorgat pel jurat d’Amnistia Internacional Catalunya. MACHINES, de Rahul Jain.
Premi del Públic. Atorgat pel públic assistent. JERICÓ, EL INFINITO VUELO DE LOS DÍAS, de Catalina Mesa.
Premi DOC-U. Consisteix en un 50% descompte en lloguer d’equip de rodatge patrocinat per 16nou i una subscripció digital anual a la revista Altaïr Magazine valorada en 60€. Atorgat pel Jurat DOC-U. MAMÁ, SIEMPRE, de Dana Natera.
Premi Docs&Teens. Atorgat pel públic assistent. ASTRAL, de Jordi Évole i Ramón Lara
Premi DOCSBARCELONA del Mes. Atorgat pel públic assistent a les projeccions de DOCSBARCELONA del Mes l’any 2016. JOANA BIARNÉS, UNA ENTRE TOTS, de Jordi Rovira i Òscar Moreno.
