Longlegs, segueix la història d’una detectiva que investiga una sèrie d’estranys assassinats, i aborda diversos temes complexos com els traumes personals, la natura del mal i les ombres del passat, oferint una reflexió profunda sobre la condició humana.

La direcció de la pel·lícula a càrrec d’Oz Perkins (Gretel & Hansel) és un dels seus punts forts. El cineasta, fill de l’actor i també director Anthony Perkins (Psycho), crea una atmosfera opressiva i inquietant, que es manté al llarg de tot el metratge. La bona elecció dels plans i l’encertada utilització de la càmera, que juga perfectament amb les llums i les ombres, aconsegueix augmentar la tensió a cada nova escena.
El guió, també a càrrec d’Oz Perkins, és molt consistent, amb diàlegs que sonen autèntics i una estructura narrativa que evita caure en els clixés típics del gènere. L’estructura de la història, amb un ritme constant i, en alguns punts, no lineal, contribueix a l’efecte desorientador que la pel·lícula vol aconseguir.
Complexa i inquietant trama
Un altre dels punts forts de Longlegs és la seva impressionant fotografia, amb una paleta de colors que reflecteix el to fosc i inquietant de la història. El disseny de producció també està molt cuidat, recreant escenaris que semblen extrets directament dels malsons més profunds. Això, juntament amb tots els detalls visuals de la cinta, ajuden a submergir l’espectador en la complexa i inquietant trama.

Pel que fa a les interpretacions, aquestes són excepcionals, especialment el de la protagonista. L’actuació de Maika Monroe (It Follows), en la pell d’una detectiva turmentada, és convincent i emotiva. Els actors secundaris, també fan un gran treball, aportant profunditat als seus personatges i enriquint la trama amb les seves matisades interpretacions, sobretot Alicia Witt (Twin Peaks) en el paper de la pertorbada mare de la protagonista. Menció a part, l’inquietant i irreconeixible Nicolas Cage en el rol de psicòpata assassí. Llàstima que les pròtesis facials de maquillatge ens priven de tots els seus amplis matisos interpretatius.
En definitiva, Longlegs és una pel·lícula que destaca en molts aspectes i ofereix una experiència cinematogràfica intensa i memorable. Amb una direcció sòlida, actuacions potents i una narrativa captivadora, és una obra que tot amant del suspens i el terror psicològic ha de veure.
Veredicte
El millor: l’hàbil combinació de gèneres per crear una història inquietant i absorbent.
El pitjor: en alguns moments recorda massa a Seven o a El Silenci dels Anells.
Nota: 7