Dius «bones nits» a qualsevol hora del dia? Et consideres una persona «nitòmana»? Utilitzes a les teves xarxes socials l’etiqueta #fesnits? Si has contestat de forma afirmativa a les tres preguntes formulades és molt probable que siguis còmplice del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic i, per tant, també és molt probable que siguis una persona longànime, però això us ho demostraré al final de l’article.
El caràcter de les persones l’anem formant al llarg de la nostra vida a partir de les nostres experiències vitals, de la nostra educació i, especialment, de les nostres inquietuds intel·lectuals, modelades sovint a través de les nostres lectures i de les nostres vivències culturals. Els aficionats al cinema asiàtic en saben molt d’això ja que, en certa manera, les pel·lícules ens han transmès al llarg dels anys uns valors que hem acabant reconeixent com a propis i que té a veure amb conceptes filosòfics abstractes però fàcilment identificables a través del comportament, com és la bondat, la justícia, el respecte o la tolerància.
L’edició de 2021 del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, que arriba a la 18ª edició, ha estat novament farcida d’exemples en aquest sentit, i es pot demostrar fàcilment amb el palmarès del festival i amb una breu selecció de pel·lícules que us indico a continuació a través d’una sèrie de valors identificats en cada una d’elles.
Constància: Zero to Hero (2021). Hong Kong. Guanyadora del Premi del Jurat, la pel·lícula narra la vida de l’esportista hongkonès So Wai Wai, medallista en cinc Jocs Paralímpics, centrant-se especialment en les quatre medalles d’or aconseguides entre 1996 i 2008, entre Atlanta, amb només catorze anys, i Pekín. Magistralment interpretat per l’actor Chung-Hang Leung en la seva edat adulta, podem contemplar com, amb fermesa i perseverança en els seus propòsits, aconsegueix salvar les adversitats degudes a la paràlisi cerebral provocada en el moment del part. D’un pronòstic de no poder caminar a campió olímpic, impulsat especialment per la seva mare, interpretada de forma colossal per l’actriu Sandra Kwan Yue Ng, que li va forjant el caràcter amb frases que no oblidarem mai: «No tinguis por, la por porta al fracàs», «Camines més lent que els altres, però corres més ràpid que la resta», «Més val que corris en lloc de plorar», «Ningú et tracta com una persona ordinària, llavors hauràs de ser una persona extraordinària… és l’hora de brillar».
Batejat popularment com «el noi meravella», el relat també serveix de denúncia sobre la discriminació patida per les persones amb discapacitat en general, i els esportistes en particular, amb una proclama contundent: «Mateixa feina, mateix salari»… Aquesta proesa encara no l’ha aconseguit, crec.
Redempció: Josee, the tiger and the fish (Joze to tora to sakanatachi, 2020). Japó. L’anime dirigit per Kotaro Tamura va rebre la Menció especial del Jurat del Festival. Narra la història de Kumiko, una jove òrfena que no pot caminar i que viu pràcticament reclosa a la seva habitació, sota la vigilància de la seva àvia. Una trobada casual amb el jove estudiant Tsuneo i una proposta sorprenent de l’àvia que la vigili mentre ella surt de casa és el detonant d’un procés de canvi que els espectadors vam contemplar de forma empàtica, comprenent els comportaments i emocions dels personatges, que evolucionen des del que semblaria un rescat inicial fins a un recolzament mutu dels projectes vitals de tots dos protagonistes. Com es veu el món des d’una cadira de rodes? Doncs sense por i sense renunciar a fer allò que estimes.
Perseverança: It’s a summer film (Summer film ni notte, 2020). Japó. Guanyadora del Premi de la Crítica, ha estat una de les grans sorpreses del Festival. Un veritable homenatge al cinema clàssic, en especial al gènere Jidaigeki de pel·lícules de samurais. Quan a l’institut proposen fer una pel·lícula durant l’estiu, la Barefoot no vol fer una comèdia romàntica com els seus companys i forma el seu propi elenc i equip tècnic per rodar un film de samurais.
El procés de guionatge i producció és també una reflexió sobre el codi bushido i la filosofia de vida dels samurais, que exigeix lleialtat i honor fins la mort. «L’únic rival dels samurais és el seu propi destí» exclama la protagonista, guionista i directora, mentre idealitza la lluita entre dos rivals: «Matar és com una confessió d’amor».
I sí, a George Lucas també li agradaven aquest tipus de pel·lícules i reconeix que es va inspirar en aquest gènere pel terme «jedi», per si no ho sabíeu. Això sí, esperem que It’s a summer film no sigui premonitòria del cinema del futur, quan es diu en un moment de la pel·lícula que les produccions aviat duraran pocs minuts, ningú podrà estar atent més estona, ja veieu el que ens espera.
Dignitat: Number 1 (2020). Singapur. Guardonada amb el Gat de la sort per votació popular, aclamada en una sala totalment rendida als protagonistes. La història narra el periple d’un enginyer civil acomiadat de la seva feina que passa, en poc temps, d’executiu d’una gran empresa a drag queen i, tot plegat, d’amagat de la seva dona que espera el seu segon fill. Per tenir massa experiència o poca experiència o demanar un sou massa elevat, la qüestió és que no troba cap feina mentre pensa en la gran casa comprada recentment i que ara no pot fer front a la hipoteca.
La necessitat i els esdeveniments el converteixen en un més del grup de cantants del cabaret que l’acull, i el converteix, a la vegada, en observador dels prejudicis de la societat en vers els que ara considera els seus amics o, en les seves paraules, «les seves germanes petites». Els estereotips estan per trencar-los i no hi ha millor forma que escoltar a una drag queen parlant sense maquillatge, i comprendre, entre d’altres coses, la duresa que representa el rebuig de la teva família. El món en què volem viure no és per als assetjadors, llàstima que aquests no vinguin a veure aquestes pel·lícules.
Generositat: Butterflies (Hudie, 2021). Taiwan. Pel·lícula dirigida pel català Albert Ventura i encarregada per la televisió pública taiwanesa amb una finalitat clara: emprar el fantàstic com a metàfora per denunciar la regressió de drets civils que està vivint Hong Kong i la repressió de les autoritats xineses. La presència xinesa se sobreentén (tant de forma subtil com literal), i la sensació que els següents son els taiwanesos també.
El fet que la història se centri en la relació entre dues joves té molt de simbolisme, accentuant el contrast d’una conservadora Xina amb un Taiwan més lliberal. La generositat de la protagonista ens mostra el camí de qui hem d’ajudar a fugir del règim opressor, amb un prec («Fes el bé amb les fórmules») i un desig: «Fugir volant d’aquest món convertint-te en papallona».
Clemència: Shaolin pirates (2021). Xina. Sessió nostàlgica d’una història d’arts marcials i de pirates, rodada d’una manera que ens feia recordar les pel·lícules de la nostra joventut. El líder d’un grup de pirates és traït per un dels seus i, malferit, és acollit per uns monjos shaolins fins a la seva recuperació. Per passar desapercebut, es fa monjo també (es rapa els cabells i s’afaita la barba), i simula pèrdua de memòria mentre utilitza als seus nous companys per recuperar el seu tron perdut.
Però no enganya al cap dels monjos, que el tracte de forma compassiva: «No ets una persona dolenta, un simple pensament et pot convertir en un buda o en un dimoni, i cada cop et comportes més com un monjo. El que has de fer és perseverar en la teva pròpia fe per poder ser un deixeble shaolin». Un missatge afable, benèvol i piadós que de ben segur ajuda a l’antic pirata a redimir-se i expiar la seva culpa.
Tenacitat: The Eight Hundred (Ba bai, 2020). Xina. La pel·lícula de cloenda estava basada en fets reals, concretament a l’assetjament de l’exèrcit japonès a 800 soldats xinesos que s’amagaven en l’únic edifici que quedava en peus just a l’entrada de la ciutat de Shanghai, el 1937, un magatzem que encara es conserva tal com va quedar com a símbol de la gesta que van fer els soldats, atacats per milers d’enemics equipats amb munició pesada i aviació. Les opcions eren clares: o morien en combat, o eren fets presoners o deixaven les armes i es barrejaven amb la població de la ciutat mentre era conquerida pels invasors, que és el que va acabar passant. L’actitud ferma i tenaç dels soldats va aconseguir aguantar el fortí uns dies de forma heroica amb un gran sacrifici però traspuant molta noblesa.
Longanimitat: Doncs sí, si ets una persona nitòmana és probable que siguis una persona longànime gràcies als valors que tota la vida ens ha transmès el cinema asiàtic. La longanimitat significa, literalment: «Grandesa i constància d’ànim en les adversitats, actuant amb benignitat, clemència i generositat». I ho són totes les persones que fan possible el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, organitzadors, voluntaris, mitjans i públic en general, i ho són també les autoritats, les institucions, els patrocinadors i els col·laboradors de tot tipus del festival, que en són un bon grapat… i que ho han estat en aquests divuit anys que han donat forma al festival que és avui en dia.
La pandèmia ha contribuït al fet que l’edició de 2021 es desenvolupés durant el dia a l’espai L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona, un edifici singular amb cobertes de zenc i un disseny amb diversos nivells en forma d’espiral albirant el que podria semblar una petita ciutat amb un espai central obert. I a la nit, sopar, activitats i projecció a la Bassa de los Hermanos, a imatge de la primera edició del festival i com a tradició de les nits del festival, un festival que va néixer amb l’objectiu d’apropar la cultura asiàtica a través del cinema i que ha esdevingut una palanca de projecció econòmica per a la ciutat i per a la distribució cinematogràfica, a més d’actuar com a agent dinamitzador de la ciutat amb activitats relacionades també amb la gastronomia o les arts plàstiques i escèniques.
Totes les projeccions d’enguany tenien un missatge inicial del respectat personatge Ip Man, encarnat per l’actor Donnie Yen, en què ens deia a tots el següent: «Apagueu els mòbils i dispositius electrònics. Guardeu silenci. No molesteu la resta de la gent de la sala. No enregistreu la projecció. Gràcies per la vostra col·laboració. Gaudiu de la pel·lícula.»… que ens hagin de dir això és simptomàtic dels temps en què vivim i de qui són els veritables enemics del cinema avui en dia… Per sort, sempre ens quedarà Vic.
Nota: Aquest text forma un díptic amb l’article Valors i molt cinema oriental a Vic dedicat a l’edició del 2020 del festival. Totes dues edicions, la 17a i la 18a, han estat marcades per les restriccions degudes a la pandèmia de la Covid-19.
