Sota el poc atractiu títol Lola et ses fréres s’hi amaga una comèdia romàntica que sorprèn per la seva sinceritat. El film, que també es pot veure doblat en llengua catalana, explota les relacions sentimentals i els problemes professionals de tres germans que tenen vides molt diferents però el que importa és el procés de retrobament entre tres germans que s’havien distanciat i que després d’un llarg període d’oblit i enfrontaments mutus troben la manera de llimar les seves diferències.
Lola és una de les desenes de comèdies franceses que arriben al cinema cada any, en aquesta ocasió protagonitzada per José García i Ludivine Sagnier, sota la direcció de Jean Paul-Rouve, qui aquí també interpreta i escriu el guió, director també de la comèdia dramàtica Les Souvenirs. En aquesta ocasió porta a la gran pantalla un guió del qual destaca la barreja de drama i comèdia que aconsegueix a la perfecció.
Evidentment, no estem davant d’un film transgressor que porti la comèdia a altres nivells, peró sí que aconsegueix l’atenció i la complicitat del públic. És fàcil reconèixer en les situacions els dilemes del món modern que han d’afrontar els protagonistes, algun ressò de quotidianitat i de situacions viscudes. Lola et ses fréres també és un homenatge a alguns clàssics del gènere ja des de l’inici, que recorda explicitament al de Four weddings and a funeral i alguna reminiscència de Todos nos llamamos Alí.
Veredicte
El millor: Les actuacions, especialment la de José García.
El pitjor: Una mica més de passió per part del director a l’hora de rodar-la no li hagués anat gens malament.
Nota: 7
