Vet-ho aquí que remenant els productes que ofereix la plataforma productora de Joc de trons, HBO, he trobat una sèrie que m’és d’allò més familiar. El nom em sonava d’alguna cosa! Westworld, es diu la criatura. I està basada en una penícula de l’any 1973 que originalment duia el mateix nom, però que per aquells misteris inexplicables de les traduccions de títols, a casa nostra és coneguda com Almas de metal. Sí, el mític film on Yul Brinner fa de robot pistoler! El títol de referència del senyor Marcel·lí Virgili, que tant sovint anomena al pograma de ràdio Versió Rac 1 per avisar-nos dels conflictes que s’entreveuen en un futur no molt llunyà si seguim donant tant de poder a les màquines! On anirem a parar, amb tantes maquinetes?
Com que sou joves, segurament coneixeu la sèrie ambientada a l’oest de l’HBO i la penícula us sembla un producte antic i força desconegut. Per això, avui, una servidora us donarà totes les claus d’aquesta magnífica història que va sobre dos amics, en Peter i en John, que agafen un avió a Chicago per anar a espetegar a Delos, un meravellós parc temàtic que riu-te’n tu de Port Aventura, amb tres ambients diferents: el salvatge oest, la Roma clàssica i l’edat mitjana. Però quina característica té aquest parc? No, no està plena de treballadors precaris cobrant sous ridículs a canvi de jornades laborals inacabables. Molt pitjor! Tots els treballadors són robots!
Ara us haureu imaginat robots d’aquells quadrats i metàl·lics i no podríeu anar més equivocats. Són màquines moderníssimes, exactes a les persones! La majoria més macos i tot que molts dels meus veïns, que ja que fas homes i dones al laboratori, com a mínim fem-los de bon veure. I aquests androides, o ciborgs, o digue’ls com vulguis, estan a plena disposició dels visitants del parc. Que si ara posa’m un whisky, que si ara prepara’m els cavalls que surto a fer un tomb, que si ara tinc un moment de passió descontrolada i… Sí, perquè al cap i a la fi, els homes, que són tots una colla de marranos, també busquen en aquestes màquines la mateixa zona prohibida que busquen en les dones! I si les senyoretes robots s’ho deixen fet tot… Avall que fa baixada! Com a mínim ningú s’ha de preocupar per si al cap de nou mesos s’ha d’anar de bateig.
L’argument de la penícula no té gaire secrets. La parella d’amics visitants esperen passar unes vacances a l’oest plenes d’aventures, alcohol, noies, riures… Bé, com el jovent d’ara que va a Eivissa o a Tailàndia o ves a saber quins llocs, oi? I allà s’esbatussen amb d’altres bandits, tots ells robots, perquè entre els humans no es poden fer mal. Fins i tot hi ha un pistoler amb qui tenen més d’una picabaralla: és el protagonitzat per Yul Brinner. Cada dia el foraden de dalt a baix a trets, pobra màquina. Per sort, els sistemes de manteniment del parc són la mar d’efectius i cada nit recullen les andròmines avariades i les reparen per al gaudi dels visitants. Deuen tenir un gasto en xapa i pintura…
Però un dia… Ai, ai, ai! No et pots fiar, de la tecnologia, que al cap i a la fi és un invent del diable. I és que a una de les maquinotes, situada a la zona de l’edat mitjana, se li creuen els cables i, tururut violes, es carrega un pobre visitant amb qui s’estava batent a un duel d’espasa. Els tècnics del parc decideixen que han de fer alguna cosa urgent per tal que no augmenti el número de víctimes i aturen el subministrament energètic de les instal·lacions. Però això només fa que empitjorin les coses! Tots els robots deixen d’obeir els humans i campen a les seves per les zones del parc. De seguida, en Peter i en John, es retroben amb el pistoler. Aquest, amb ganes de venjança, clava dos trets al segon i el deixa a terra més mort que les meves esperances de festejar algun dia amb en Sean Connery.
A partir d’aquí comença una persecució entre el pobre Peter i el pistoler, que avança immutable pel parc a la cerca de l’humà. Ja ho veieu! una màquina inventada expressament per satisfer els capricis de les persones, revoltada contra els seus creadors! Una cosa similar al que passa molt sovint amb les impressores quan heu d’imprimir un treball per a la universitat, que sempre aneu tard i llavors la màquina fa el tonto i comenceu a patir. Sí, que us conec! I quines esperances d’escapar té el bo d’en Peter, que només volia passar uns dies entretinguts al salvatge oest? No gaires, no! Però, com diuen, vigila amb el que desitges, perquè es pot convertir en realitat, i si el que volies era acció de veritat… Però no faré spoilers sobre el final del film…
Ara feu un exercici mental la mar de senzill. Imagineu-vos la penícula que us he anat detallant, però en comptes de robots poseu-hi dinosaures. Bé, menys en el tema de les relacions sexuals, si us plau! Un parc temàtic amb criatures creades per l’home on no han tingut en compte les despeses; uns visitants que s’ho prenen una mica a la lleugera; uns problemets informàtics que ho engeguen tot a rodar i fan que els turistes hagin d’arrencar a córrer per no ser les víctimes de les seves atraccions… Exacte! Almas de metal comparteix un bon grapat de característiques amb Parc Juràssic! I no és d’estranyar, no. El guió d’aquest film del 1973 va ser escrit, ni més ni menys que, per Michael Crichton! I no només això, sinó que també en va ser el director. Tot encaixa ara!
En fi, que cal vigilar amb els invents humans perquè per molt que es vulguin donar bones utilitats a les creacions, sempre hi haurà algú que trobi la manera d’explotar-ho amb d’altres finalitats. I és això el que acaba sent el parc temàtic de Westworld: un prostíbul gegant que ni el de La Junquera! Ah, i recordeu que per molta intel·ligència que tingui una màquina, mai dels mais podrà superar l’encant d’una persona humana. Bueno… tot depèn de la persona humana amb qui la comparem, oi?
