L’oda a la cultura pop espanyola: ‘Paquita Salas’ arriba a la tercera temporada

- Advertisement -

La tercera temporada de la sèrie dels Javis (La Llamada) ja es pot veure a Netflix. Paquita Salas és la celebració en referències i cameos de la televisió que hem vist tota la vida abans de Netflix, la celebració de tot un panteó que abasta d’Andrés Pajares a Antonio Resines. És l’única sèrie on pots veure a Ana Obregón com a ella mateixa robant en una tintoreria regentada per Lori Money. És l’única sèrie que pot tenir un crossover amb El Secreto de Puente Viejo.

Però la tercera temporada ha fet un salt enorme: la dolenta passa de ser Ana Milán a ser Terelu Campos, sí, la filla de Maria Teresa Campos. Sembla que moltes de les aparicions estel·lars que han aparegut fins ara es repetiran. Era difícil superar que la cançó intro de la segona temporada fos versió de Rosalía, abans fins i tot que Rosalía es fes viral. Però ara la intro la canta la deessa d’Espanyita: Isabel Pantoja (el públic crida).

- Advertisement -

Paquita Salas és una de les poques websèries d’A3Media (concretament de Flooxer) que ha arribat a l’interès general. La clau són els seus directors: Javier Calvo (Física o Química) i Javier Ambrossi, dos actors ben endinsats al món del famoseig que poden colar pràcticament qui vulguin dins la seva sèrie.

- Advertisement -

La campanya de publicitat de Paquita Salas també és molt entretinguda. Paca és la reina de Twitter. Des de fer servir la Paquita com a reportera per a Netflix (amb els nanos de Stranger Things) o Vogue fins a versionar el moment de la història de la televisió de les veïnes que denunciaven a Callejeros que els llençaven pixats des dels balcons. Qui va estar animant l’Amaia i l’Alfred des del backstage a Eurovisió l’any passat? Paquita Salas.

Potser Paquita Salas us semblarà una altra comèdia de càmera en mà trontollant que tant han proliferat en els últims deu anys de mockumentaris (The Office, Modern Family, Parks and Recreation i recentment Lo que hacemos en las Sombras). Però Paquita Salas no podia ser menys, perquè l’acudit del gènere està en la nostra perspectiva, en la càmera, en què nosaltres sabem que està fent el ridícul i ella no, i Paquita és molt creïble, tant que quasi s’estavella.

Si a Ingrid García-Johnson li havia tocat fer un discurs denigrant als premis Feroz, al personatge de Brays Efe ja li havia tocat als Goya el 2018. Actrius i actors de tota Espanya estaven esparverats i morts de vergonya per una senyora que havia pujat a l’escenari a fer networking. I no funcionava, per aquelles coses del posthumor (Broncano, Joaquin Reyes) que només tenen sentit a dins del seu propi format. Mal ensurt ens vam endur, per sort tota mamarratxa es torna a alçar com la Conxita Wurst.

I a Paquita Salas cal defensar-la, és la manera més nostrada pels espanyols de fer mamarratxisme. De defensar una cultura mamarratxa menys global, on la mamarratxada és una aliada dels gais. A Catalunya també en tenim, podem elevar al folklore català a la Núria Feliu que no suporta la Guillermina Mota, a Manuela Trasovares quan refusa cantar sense el seu peu de micro. Sort en tenim a la música de l’electrodisgusting de les Bistecs, del subnopop de Carlos Areces i Aníbal Gómez o d’Hidrogenesse.

Jo no me la perdré.

Veredicte

- Advertisement -

Agradarà a: qui li agradi Vincent Finch o qualsevol comèdia de càmera en mà.

No agradarà a: qui tingui poca cultura de tele escombraries, o poca paciència en general.

Enganxòmetre: 7,5

Nota: 9

- Advertisement -
Zep Armentano
En Zep Armentano és jugador de quidditch retirat i mil·lenial acomplexat. S’alimenta de cinema i anime, passa llargues hores a Twitter. Llicenciat en Comunicació Audiovisual, Armentano és operador de càmera, periodista i editor de vídeo. Col·labora amb diverses publicacions, entre les quals 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents