Basant-se en la paràbola del fill pròdig, aquest film de Michael Davis i John Errington, fa un retrat emotiu i realista de la relació entre un pare i els seus fills. Quan Jake, el fill menor, decideix que no vol seguir amb el negoci familiar, el seu pare accepta la situació i permet que marxi amb els diners de l’herència que s’endú per avançat. En arribar a la ciutat, com qualsevol jove impulsiu i irresponsable no triga gaire a malgastar els diners familiars.
El film, A long way off (El fill pròdig) fa una doble reflexió sobre la vulnerabilitat de l’home enfront d’una situació difícil i la perseverança de la fe davant aquests problemes. La figura del pare, interpretada per John Diehl, i la del fill, Jason Burkey, són les dues cares d’una mateixa moneda que al final del film aconsegueixen trobar l’harmonia necessària per conviure.
Tot i partir d’una premissa de caràcter religiós, el film no es perd en discursos sensacionalistes i troba la mesura justa per presentar la metàfora del fill pròdig amb una història tendre i ben executada. Al llarg del film també es tracten temes com la recerca d’un mateix o la dicotomia entre camp i ciutat. Potser es troba a faltar veure més la vida de la granja i el patiment del pare (enfront de la marxa del fill) perquè el final fos més empàtic amb l’espectador. A grans trets, es tracta d’una pel·lícula efectiva i de bon veure que envia un missatge: saber valorar el que tens.
Veredicte:
El millor: Han sabut adaptar la paràbola del fill pròdig als temps moderns per fer-la arribar d’una manera convincent a l’espectador.
El pitjor: En algun moment puntual pot fer-se una mica lenta.
Nota: 6,5
