L’Elena Richardson, periodista que treballa en un diari del petit poble de Shaker Heights, observa astorada com la seva magnífica casa és reduïda a cendres, mentre un policia local l’interroga sobre la possible causa per la qual s’han iniciat els petits incendis que s’han emportat tota la seva vida per endavant. Així comença Little Fires Everywhere, sèrie original de Hulu i disponible a casa nostra a través de la plataforma Amazon Prime. Si tens ganes d’entretenir-te amb una bona dosi de drama, l’adaptació televisiva de la novel·la de Celeste Ng et farà passar 8 hores de tragèdia cuinada a foc lent.
L’Amèrica més perfectament imperfecta
Ohio, 1990. Als instituts, els jocks i les cheerleaders són els reis de la popularitat, les mares fan malabarismes per combinar la seva feina amb el seu rol de mare perfecta mentre troben temps per participar en el seu club de lectura, i els pares continuen portant el gran pes econòmic que mantindrà una família perfecta, almenys de cara a la galeria. En aquest marc que sosté una tela que descriu la vida a qualsevol ciutat mitjana dels Estats Units, és on arriba Mia Warren amb la seva filla Pearl. El tarannà políticament correcte de Shaker Heights i dels seus habitants xocarà ràpidament amb l’estil i visió de vida de la nouvinguda, que ben aviat començarà a detectar les escletxes que fa temps que s’esquerden en el teixit social d’aquesta comunitat. Durant els seus vuit episodis, Little Fires Everywhere posa sobre la taula la dualitat de la societat americana actual. Des de la condescendència de la classe mitjana-alta, passant per microracismes que a primer cop d’ull poden passar desapercebuts, fins als dilemes ètics i morals que estan més d’actualitat. La sèrie captura a través dels seus personatges l’hegemonia imperant del pensament d’una societat suposadament basada en la idea de llibertat. I ho fa pràcticament sense judicis, sense que cap espectador, tingui la ideologia que tingui, s’acabi d’ofendre del tot ni acabi de prendre partit per cap dels seus protagonistes.
Maternitats diverses
Sí, sembla que la majoria de creacions on les dones són les protagonistes absolutes només puguin versar sobre els seus drames familiars i el seu paper en la societat. Tanmateix, si l’anterior és sens dubte un punt en contra que farà badallar i tatxar la sèrie de la seva llista de pendents a gran part del públic feminista, val a dir que hi ha un petit fil d’esperança en el tractament d’una de les temàtiques que es plasmen a Little Fires Everywhere. I és que el gruix narratiu i l’evolució dels personatges s’entrellaça al voltant del concepte de la maternitat. Temes com l’avortament, la depressió postpart, l’adopció, el descobriment de la sexualitat de la dona o les concepcions diverses del que significa ser mare s’exposen (amb millor o pitjor traça) a través de trames paradoxals que reflecteixen la gran complexitat de la maternitat. Barreja-hi una bona dosi de conformitat suburbana i observa-la a través del prisma de la identitat racial i tindràs el còctel perfecte per empassar-te una historia plena de casualitats fortuïtes que a vegades es fan difícils de creure.
La marca Witherspoon
Ja que les virtuts descrites en els dos últims paràgrafs es poden atribuir (quasi en la seva totalitat) a l’enginy de l’escriptora de la novel·la original, també valdria la pena parlar d’allò que només es pot valorar en pantalla. És inevitable caure en comparacions amb Big Little Lies, no només per la temàtica sinó per compartir protagonista: Reese Witherspoon. L’actriu ja fa un temps que es va comprometre a fomentar la creació de contingut audiovisual creat majoritàriament per dones i després del gran èxit que va tenir amb la sèrie d’HBO, Little Fires Everywhere (amb la mateixa productora de Witherspoon al darrera) intenta seguir l’estela d’aquest enorme precedent.
No hi ha dubte que la sèrie posa tot el pes en la força dels seus personatges, en aquesta espècie de guerra freda que sembla no esclatar mai entre Elena (Witherspoon) Mia (Kerry Washington). La creació dels seus personatges, en alguns moments bastant caricaturescs, són robustos, i estàtics, sense pràcticament cap arc de transformació destacable. Així, la trama avança i destapa el gran misteri final a través de un gran número de flaixbacs que van descobrint a poc a poc la justificació darrera de les accions dels seus personatges.
Veredicte
Agradarà a: aquelles persones que es van enganxar a Big Little Lies (tot i que no arriba al seu nivell) i a Dead to Me.
No agradarà a: aquells que no suportin guions que basin els seus punts de gir en flaixbacs.
Enganxòmetre: 8
Nota: 6,5
