El festival de Sitges és mundialment conegut per ser un gran aparador de cinema fantàstic i de terror. I és que si una cosa sap fer bé és ajudar a eixamplar aquest gènere. Però, ja fa unes quantes edicions que, tot i que les pel·lícules tenen més pes, també s’ha permès que els llibres siguin protagonistes, gràcies a l’espai habilitat per Fnac. I com que el cinema no seria res sense la literatura, creiem que és d’allò més important que us fem cinc cèntims de 5 dels llibres que s’han presentat durant el festival.
Els crims de Xandri
Edicions Xandri, una petita editorial catalana, ha presentat tres llibres criminals amb bones dosis de ficció negre de la bona. JR Armadàs, director de El cinèfil, i Irene Solanich, cap de redacció del mateix mitjà, són els editors d’aquesta editorial que es dedica a publicar, entre d’altres coses, uns reculls de relats en què participen diferents autors. Crims Nostrats (2015), Terra de crims (2017) i Política criminal (2019) són els títols que han presentat al Festival Internacional de cinema fantàstic de Sitges. Expliquen que la dinàmica és molt simple i que un cop escollits els autors que participaran a l’obra (gent vinculada al món de l’escriptura criminal o a la temàtica que tracten) trien 10 títols i els sortegen entre els autors. Aquests accepten el repte de crear el relat a partir del tema que els ha tocat. Crims Nostrats i Terra de crims agafen com a excusa la cultura catalana per matar. “Pretenem demostrar que a casa nostra també en sabem de crear ficció negre i criminal, i que, sovint, no fa falta recórrer als nòrdics o americans”, comenta JR Armadàs. En canvi, amb Política criminal, presentat enguany a La Setmana del Llibre en Català, han volgut crear un recull en què la política fos l’eix central. “La política ja és prou criminal de per si, però si agafem el moment que estem vivint i el transformem al gènere negre, surten ficcions d’allò més entretingudes. Així es demostra en aquest volum en què hi ha una bona dosi de crítica”, explica Irene Solanich.
Un assaig sobre robots de cine
El col·laborador de la revista El Cinèfil i responsable de les presentacions a la Carpa Fnac del festival, Jordi Ojeda també presenta llibre en el marc del festival. Ojeda ens planteja un assaig sota el títol de Robots de cine: de Maria a Alita (2019). El també Doctor en Enginyeria Industrial s’ha declarat sempre un gran devorador de ciència-ficció, i, com no podia ser de cap altra manera, de tots el temes que toquen de ben a prop la robòtica. És així doncs que, combinant aquestes dues facetes, ens presenta un llibre que ens permet fer un viatge en el temps a través de la robòtica del cine. Ojeda dibuixa una cronologia detallada, però alhora amena, que ens permet conèixer els inicis dels robots en el cine i arribar fins a avui dia (un títol molt explícit que no enganya absolutament a ningú).
Les dones també fem ciència-ficció
És cert que les dones sembla que sempre els costa més entrar en la ciència-ficció. Mentida! Això només són estereotips! Elisa McCausland i Diego Salgado s’encarreguen de desmentir el mite que les dones no gaudim ni fem ciència-ficció. Supernovas. Una historia feminista de la ciència ficción audiovisual (2019) pretén demostrar exactament el contrari del que es deia en la frase inicial d’aquest paràgraf. Els autors agafen el cinema, el còmic i la televisió de ciència-ficció per buscar-hi referents feministes. La tasca de rescat de personatges, autores i il·lustradores és d’admirar i d’aplaudir. En un moment d’empoderament com el que vivim, ja era hora que un món amb una imatge (superficial) tan masculina es fes un bon homenatge a la tinent Ripley, a la major Kusanagi, a Barbarella o a Imperator Furiosa, entre moltes d’altres dones. L’assaig que s’ha presentat en el marc del festival pretén visibilitzar tots aquests noms enterrats i que han aportat tant a la perspectiva de gènere.
Homenatge a l’exploitation italiana de ciència-ficció
Apocalypse domani és el llibre oficial del festival. Sitges cada any dedica una publicació a una temàtica concreta, sempre al voltant de la ciència-ficció, la fantasia o el terror. Enguany, el tema ha estat l’exploitation italiana. Després de l’spaghetti western, Itàlia va tenir una època daurada de sèrie B de ciència-ficció (1977-1990), el que es va anomenar “exploitation”. El llibre està coordinat pel director del festival, Àngel Sala, il·lustrat per Miki Edge i escrit per Diego López, Jesús Palacios, Xavi Sánchez Pons, Domingo López, Mònica Garcia i Massagué, Desirée de Fez, Manlio Gomarasca, Lluís Rueda juntament amb el mateix director. Estem davant d’un recorregut per diferents noms de l’esfera italiana que van fer possibles diferents productes d’aquest subgènere com Aldo Lado, Sergio Martino, Enzo G. Castellari, Luigi Cozzi, Antonio Margheriti, Guiliano Carmineo, Bruno Mattei, Claudio Fragasso o Joe D’Amato.
Un catàleg del bo i millor del terror
El passat mes de maig, l’editorial Héroes de Papel ens presentava un altre assaig anomenat Terror en serie, un llibre escrit per Antonio Rosa, Javier Parra, Jorge Loser i Xavi Sánchez Pons. Tal com ja se’ns avisa al pròleg, escrit per Paco Cabezas, director i guionista de cinema, la por és desconeixement (citant George Orwell) i descobrir i estudiar el que desconeixem és entrar al més profund de nosaltres mateixos. El llibre es planteja com un catàleg del bo i millor de les sèries de terror dels últims temps. Comença parlant de Quatermass (1953) i acaba amb The chilling adventures of Sabrina (2018), però entremig menciona produccions de tot tipus.