Divendres 5 de febrer del 2021. La tuitosfera s’esvera en veure una sèrie de piulades des del compta oficial de Filmin que fan pensar o que el community manager s’ha begut l’enteniment o que els han haquejat el compta. Finalment, cap al vespre, Filmin anuncia que “Corea del Nord els ha haquejat el compta com a represàlia per estrenar L’infiltrat. No sé exactament fins a quin punt va funcionar l’estratègia de màrqueting tenint en compte que molts dels qui van seguir amb delit les piulades esbojarrades que es van succeir durant el dia ni es varen adonar que tot era una estratagema per promocionar una docusèrie, però sí que és cert que a mi sí que em van convèncer. L’infiltrat (títol original The mole: Undercover in North Korea) aterra quest mes a Filmin amb vocació de posar el focus sobre la realitat d’un dels estats més críptics del planeta.
Corea del Nord, l’estat-empresa més pervers del món
Mads Brüger ja fa anys que intenta posar a la palestra tot allò que està succeint al país governat per Kim Jong-Un. Després de l’estrena del documental satíric The Red Chapel, és contactat per Ulrich Larsen, qui sembla interessat en arribar allà on Brüger no ho va poder fer. Tot i no tenir gaires esperances, el director danès segueix de lluny aquest personatge en el seu ascens dins de l’associació d’amics de Corea del Nord de Dinamarca, fins al dia on les coses comencen a posar-se interessants.
Un cop ha aconseguit apropar-se a Alejandro Cao de Benós, director del KFA (Korea Friendship Association) segurament un dels portaveus més coneguts del país dictatorial, Brüger veu com se li obra una gran possibilitat per trobar les proves que desemmascarin la vertadera cara de Corea del Nord. A partir d’aquest punt, viatges en pro de la captació de nous “amics de Corea” i la seva implicació en negocis secrets que intenten esquivar les sancions imposades per les Nacions Unides faran que les coses es vagin tornant cada cop més serioses.
L’infiltrat va ser rodat amb una sèrie de càmeres ocultes, imatges semi-professionals i mòbils durant un total de 10 anys per una mateixa persona: Ulrich Larsen. Segons diu, l’ex-forner va trobar la seva vertadera raó de ser en veure el primer documental de Brüger. A partir d’aquí, Larsen va ser capaç d’enganyar la seva família durant més d’una dècada, fent-los creure que realment creia amb la causa, creant un canal de Youtube propagandístic per tal d’arribar a més simpatitzants i fins i tot jugant-se la vida en més d’una ocasió gravant imatges mai vistes a diversos punts del món: des de Corea del Nord, passant per Uganda i fins i tot a Barcelona (on gran part de les reunions secretes tenen lloc). Tanmateix, veient el desenllaç de tot plegat, segurament la dona de Larsen s’hagués estimat més que realment fos un peix gros del règim Coreà que no pas que s’hagués passat 10 anys mentint-los. Li haurà valgut la pena tot aquest esforç a aquest heroi inesperat?
Els límits d’un talp
I és que, quan un talp deixa de ser talp i és partícip d’allò que està intentant investigar? Aquesta pregunta és inevitable no només veient l’esforç del protagonista per escalar posicions dins de la KFA, sinó per la implicació d’un segon talp, que encara està molt més endinsat. Amb el repte de Benós de trobar nous socis per a Corea del Nord, Brüger decideix involucrar-hi un segon infiltrat: Jim Latrache-Qvortrup, aka. Mr. James, un multimilionari exconvicte amb poca cosa a perdre-hi i ionqui de l’adrenalina. En Jim, segons en el documental, és un possible inversor, interessat en el negoci de les armes i les drogues. Firmant contractes amb diverses empreses inversores de Corea i d’altres punts del món, Mr. James s’acaba comprometent a pagar tot un ressort en un país Africà com a tapadora per a un gran laboratori armamentístic i de drogues, tot i saber que el lloc on es construirà és la casa de milers de persones i que aquestes seran desallotjades de la seva llar sense que s’hi puguin negar. Sí, és cert que finalment Mr. James desapareix del mapa i que ha explicat tot el que ha vist a Brüger i a l’exagent del MI-5 que l’interroga en acabar la seva missió. Tanmateix, qui diu que aquesta persona tan amant del perill, que ha rebutjat qualsevol forma de seguretat per protegir-se contra possibles represàlies dels nord-coreans i que realment té tot aquest poder no seguirà secretament amb aquest gran negoci lucratiu?
I ara, qué?
És realment descoratjador veure com els grans poders poden influir en tants milers, i fins i tot milions, de vides humanes com si fossin mers peons en una partida d’escacs. On és el límit quan es tracta de personatges per als quals la Declaració Universal dels Drets Humans no és més que un plec de fulls amb què netejar-se l’anus quan els feixos de 500$ els rasquin massa el cul? S’han desemmascarat diversos governs per la seva col·laboració Corea del Nord, moltes figures importants s’han retratat com a socis i aconseguidors necessaris per als obscurs negocis del país, però, què es pot fer per aturar-ho?
Des de la seva estrena a Dinamarca el passat octubre, el documental ha rebut un gran nombre d’elogis per part de la crítica i fins i tot per part dels serveis secrets d’intel·ligència de Dinamarca, que defineixen la labor de Brüger com “una de les millors operacions d’intel·ligència que ha vist mai”. D’altra banda, tal com era d’esperar, tant Cao de Benós com l’ambaixada nord-coreana a Suècia titllaven el documental d’invenció. I tant amples. Sí, els ministres d’afers d’exteriors de Suècia i Dinamarca han manifestat que portaran el documental al tribunal de sancions de les Nacions Unides i a la Unió Europea però, havent vist tot el que hem vist, realment canviarà alguna cosa?
Veredicte
Agradarà a: Aquelles persones interessades en geo-política i/o el món de l’espionatge.
No agradarà a: Alejandro Cao de Benós, per raons evidents. Els amants de Sacha Baron-Cohen i la seva aproximació més humorística al món de la infiltració no hi trobaran pas somriures en aquesta docusèrie.
Enganxòmetre: 9
Nota: 9
