Light & Magic: creadors de somnis

Aquest estiu ha arribat a Disney+ una sèrie de documentals sobre la història d’Industrial Light & Magic (ILM), empresa pionera i innovadora d’efectes especials en el món del cinema. I tot gràcies a George Lucas i un grup de persones que dedicaren molt de temps en experimentar i crear noves eines per aconseguir allò que encara no s’havia fet: efectes visuals mai vistos a les pantalles de cine. Tot va començar amb La Guerra de les Galàxies (George Lucas, 1977) i la creació d’una petita empresa específica per fer-ne els seus efectes especials, ja que no n’hi havia cap. No és gens arriscat, doncs, si mirem els documentals, dir que la història d’ILM va lligada a la saga creada per Lucas.

‘Star Wars’: el llegat d’una saga galàctica

La sèrie està conduïda brillantment per Lawrence Kasdan, guionista i director que ha treballat al costat d’aquests creadors de somnis des de L’Imperi Contraataca fins a Indiana Jones o Solo. Així doncs, al llarg de sis capítols ens endinsem dins l’arxiu cinematogràfic de LucasFilm, per descobrir molta d’informació visual sobre la creació d’ILM. I ho fem des dels seus inicis l’any 75, per dur a terme la fita de crear els efectes d’un film galàctic que pocs sabien cap a on els portaria, fins a la creació de The Volume, una pantalla gegant que Lucas ja tenia al cap vint-i-cinc anys enrere, però que tot just fa poc (amb l’estrena de la primera temporada The Mandalorian), i amb les noves tecnologies, s’ha pogut desenvolupar. Amb això podríem dir que s’ha arribat a un punt on els decorats, modelisme i efectes pràctics que van imperar a finals dels 70 i la dècada dels 80 i la tecnologia actual s’han pogut fusionar adequadament per fer encara més creïbles les històries que es volen explicar.

Lucas va ser molt més que el creador d’Star Wars, ja que contínuament pensava com enllaçar l’avenç tecnològic amb les imatges i mostrar idees diferents a la pantalla. Sabia que la tecnologia canviaria i evolucionaria i sempre volia anar un pas endavant. Tampoc és agosarat dir que fou ell qui revolucionà tecnològicament el cinema (no en va ser molt criticat per la indústria i les sales de cinema durant la revolució digital dels 90 i l’estrena de l’Episodi 1).

Però així com ell ho tenia tot pensat, també tenia clar que sol no ho aconseguiria. I d’aquí la creació d’ILM amb els diners obtinguts d’American Graffiti, ja que la productora del seu nou film no volia crear una nova empresa d’efectes especials. Lucas volia els millors tècnics i artistes i per innovar va confiar en homes clau per reunir un grup de joves curiosos i entusiasmats per aquell projecte: tècnics en fotografia, modelistes, dibuixants, electricistes, estudiants que experimentaven amb l’stop-motion o que investigaven amb la llum i les càmeres, tot i que ningú sabia com i què havien de fer. Sobre el terreny, durant el camí, van pensar, modelar i construir tot el que necessitaven, així que junts crearen nova maquinària per filmar i càmeres que no existien per fer determinats treballs òptics, mentre construïen maquetes per elaborar plans màgics. Tot per assolir el que Lucas tenia al cap.

Està clar que sense els artistes que començaren amb aquell nou experiment no s’hauria arribat fins a on som ara, ja que tots ells foren els precursors dels efectes especials per ordinador que veiem avui en dia. Perquè ILM és la història del pas de la creació de màgia amb maquetes i efectes òptics i visuals fins a l’evolució de la tecnologia en els ordinadors i la revolució digital al cinema.

Qui va viure plenament la màgia del cinema dels 80 només podrà que somriure durant aproximadament sis hores i li agradarà saber com tot va anar confluint dins l’empresa, mentre a poc a poc es descobreix molt metratge d’arxiu dels que començaren aquell viatge, peces clau dins el món dels efectes especials com John Dykstra i Dennis Muren (artistes innovadors dins el món dels efectes visuals), Phil Tippet (especialista en stop-motion), Joe Johnston (director després de films coneguts com Jumanji, Jurassic Park III, Captain America: The First Avenger), John Knoll (creador més endavant dins ILM, a finals dels 80, de les primeres versions de Photoshop), sense oblidar que gran part es va poder desenvolupar gràcies a l’il·lustrador Ralph McQuarrie, perquè va saber transmetre el que Lucas tenia al cap quan ningú encara sabia cap on tirar, alhora que va ajudar a vendre el film, ja que abans cap productora confià en el projecte perquè ningú entenia el guió.

D’empresa familiar a la companyia més important en efectes especials, capaç d’aconseguir plans que s’escapen de la realitat i, tot i això, fer-los creïbles. Des d’un petit edifici fins a sucursals a tot el món. Des de la desconeixença i la constant organització dels departaments fins a una empresa sòlida dins la indústria del cinema. Sempre amb pel·lícules clau que posaven al límit a ILM, ja que la imaginació aflorava en els nous cineastes i el cinema més laboriós apressava i volien el suport de l’equip tècnic que no parava de crear somnis. En els documentals, doncs, podrem descobrir per exemple com se les pescaven per resoldre plans i efectes òptics impossibles, els orígens de Pixar, molt diferent de com la coneixem ara, l’evolució curiosa del Falcó Mil·lenari, els primers moviments creats per ordinador o la revolució tecnològica al cinema i els films que marcaren un abans i un després: La Guerra de les Galàxies, A la Recerca de l’Arca Perduda, El Secret de la Piràmide, Willow, The Abyss, Terminator 2, Jurassic Park, Forrest Gump, L’Amenaça Fantasma…

Els antics membres d’ILM foren els herois dels cinèfils de la dècada dels 80, una companyia que va influenciar a una generació de directors i artistes (i empresaris) que ara dominen el mercat cinematogràfic i televisiu. Esperem doncs que ens facin somiar per molts anys més amb nous efectes especials. Però això si, uns efectes especials que mai sobrepassin o eclipsin una bona història, la base més important per crear màgia.

Veredicte

El millor: la gran quantitat d’imatges d’arxiu i veure l’evolució de l’empresa i la tecnologia en els ordinadors.

El pitjor: s’entén que tirin films clau per descobrir l’evolució d’ILM, al cap i a la fi, la base dels documentals, però hagués estat bé incloure més imatges d’arxiu d’altres pel·lícules importants, tot i que és un mal menor. Qui sap si a una segona temporada…

Nota: 8,5

Carles Vilar
Autor nascut l'any 1977, entre naus espacials en forma de lletra X i robots de caminars xiuladors que li trepitjaven els peus, mentre nous encontres apareixien del cel saludant amb una música de compositor etern. Va créixer en una època màgica (els 80) que ara tot el món sembla voler recuperar, donant alegria als que la van viure, i indiferència als deambulants. Autor de la saga literària de fantasia èpica començada amb 'La Pedra de la Llum' (Ed. Tempore, 2017) i seguida per 'El Camí d’Ainesderion' (Ed. Tempore 2019). Actualment es troba en fases de correcció del tercer volum. En el passat fou col·laborador amb articles de cinema i sèries televisives per altres plataformes digitals. Va seguir els camins de la llum per il·luminar-se, donant sentit al seu missatge principal. Fins que ben aviat decidí establir-se en una nova llar, fora d'aquest món, per escapar de l'obscuritat del present.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents