Shaolin Soccer o Kung Fu Hustle són potser les úniques referències que podria donar un cinèfil de pro sobre l’actor Stephen Chow. Stephen Chow és pràcticament un desconegut a occident, cosa que no passa a orient, el que passa és que cultiva un tipus d’humor de difícil exportació i a diferència d’altres tòtems del cinema oriental (John Woo, Chow Yun Fat, Jackie Chan, etc.) ha quedat una mica apartat de la bogeria pel cinema oriental que sempre s’ha tingut a occident, i ha quedat com un dels grans desconeguts, fins i tot per al públic més especialitzat. Per sort Les nits de cinema oriental de Vic han vingut a posar fi a això.
I és que en el marc de l’edició de l’any 2018 Les nits de cinema oriental van agafar la figura de Stephen Chow per rendir-li un merescut homenatge, descobrir-lo al públic i mostrar que hi ha i hi havia més vida més enllà de Shaolin Soccer. I res millor que editar un llibre sobre aquest actor/director/guionista/productor de Domingo López que és el que avui vos portem: Stephen Show! El cine espectáculo de Stephen Chow.
A occident no en teníem ni idea de qui era Steven Chow fins que aquella pel·lícula de monjos Shaolin que practicaven futbol ens va fer esclatar el cap. Una mena de Rocky Balboa del futbol amb una gran quantitat d’un humor entre el cartoon més esbojarrat i el més bàsic. Una mena de versió en persones reals de les aventures de l’Arale i el doctor Sembei Norimaki, acabàvem de descobrir el Mo lei tau.
El Mo lei tau no és patrimoni exclusiu de Stephen Chow, tot i que n’ha fet el seu segell personal, és una variant de la comèdia que bàsicament consisteix a portar l’absurd al límit: parodia sense límits, slapstick a tuti-pleni i sense cap mena de barrera del que podríem dir políticament correcte. Sí, estimats lectors, si al principi dels 90 a occident estàvem compungits amb Filadèlfia a orient no paraven de fer acudits del SIDA.
Però per a Stephen Chow l’èxit no va ser immediat, ja que al principi de la seva carrera se l’intentava vendre com la nova estrella del cinema d’acció més seriós, una mena de successor de Chow Yun Fat. I precisament protagonitzant una parodia de God of gamblers del matiex Yun Fat (All for the winner) es va revelar com una autèntica estrella del cinema còmic més boig. A All for the winner tenim una història molt prototípica de les pel·lícules de Stephen Chow on un perdedor/pagesot sense ofici ni benefici, descobreix un gran talent (ja sigui el billar, el futbol, les arts marcials o en aquest cas jugar al pòquer). El seu ràpid ascens, una caiguda que serveix per baixar-li els fums i un renaixement final per posar les coses a lloc: quedar-se amb la noia, derrotar els dolents, etc.
La mateixa carrera de Stephen Chow sembla emmotllar-se en aquest esquema amb una primera etapa de finals dels 80 fins a mitjans dels 90 plenes d’èxits com per exemple Legend of the dragon. A Legend of the dragon Chow interpreta un innocent aprenent d’arts marcials de camp, molt més interessat en el billar i amb clares aptituds per aquest joc. Unes aptituds que no passaran desapercebudes per un familiar seu que no dubtarà a portar-lo a la gran ciutat, i tenir les oportunes escenes de peix fora de l’aigua, per fer-se d’or amb el vailet. La inevitable confrontació amb les triades locals no tardarà a arribar i, al final, el futur del seu poble dependrà d’una espectacular partida de billar plena de cabrioles i tirs impossibles.
Tal com dèiem aquests primers anys van estar plens d’èxits però tot d’una el públic li va girar l’esquena i una de les primeres patacades va ser God of cockery. Stephen Chow hi interpreta un cuiner arrogant, que sofrirà un bany d’humilitat en veure’s relegat a l’escalafó més baix de la societat. Però gràcies a una humil cuinera podrà ressorgir i competir en un prestigiós concurs culinari.
A això li va seguir una sèrie de fracassos comercials que semblaven que havien enfonsat la seva carrera. Però, igual que els personatges de les seves pel·lícules, va saber reinventar-se i ressorgir amb més força que mai amb una sèrie d’èxits, entre els quals hi havia Shaolin Soccer que el va descobrir a occident. I sobretot Kung fu Hustle el va confirmar com una estrella del panorama internacional. Kung Fu Hustle és una altra d’aquestes epopeies que segueixen les aventures d’un perdedor i que gràcies al seu do per a les arts marcial aconseguirà impartir justícia en una pel·lícula on el Mo lei tau brilla i l’humor absurd es desferma.
Un estudi amb molta més profunditat és el que trobareu a Stephen Show, un estudi de la filmografia d’una de les estrelles orientals més desconegudes a occident. Tot estructurat en petits capítols plens d’il·lustracions i fotografies a tot color que fan la seva lectura molt àgil i entretinguda.
