L’esbudellador de Nova York

- Advertisement -

Després dels èxits de Mindhunter i Manhunt: Unabomber, Netflix dona una volta més a les sèries sobre ments malaltes i investigadors astuts. En aquest cas ens porta 120 anys enrere a una Nova York que encara no és Nova York sinó una suma de barris on s’apleguen immigrant europeus de tot tipus, raça i condició… I això també vol dir gent molt dolenta. La sèrie The alienist està basada en el llibre homònim de Caleb Carr publicat als 90 als Estats Units i la història és una d’aquelles grises i gòtiques trames on s’han d’anar trobant pistes per trobar l’assassí. Un assassí que desfigura, destrossa i mutila menors que es prostitueixen per les cantonades i tuguris de Queens i Brooklyn. Òbviament la policia hi està al darrere però també persegueix el dolent un tal Dr. Laszlo Kreizler interpretat pel català Daniel Brühl. El que va ser Niki Lauda a Rush es posa a la pell d’un alienista, en altres paraules un expert del segle XIX en estudiar les ments de malalts mentals que la societat els considerava alienats de la seva pròpia natura.

- Advertisement -

Aquesta sèrie té diverses virtuts i defectes. O sigui és força irregular si l’analitzem en tota la seva amplitud. Si comencem per la part positiva, el que més destaca és una impecable ambientació i un disseny de producció que és capaç de fer-te olorar els baixos fons de les barris mes perillosos de Nova York i el contrast amb la classe benestant. A aquesta atmosfera lúgubre li hem de sumar les interpretacions del trio protagonista. Daniel Brühl, Dakota Fanning i Luke Evans tenen química entre ells, tant els tres junts, com per parelles. Cadascun representa un tipus de personatge/personalitat ben diferent però complex i amb molts clarobscurs. Cap no és ni tot blanc ni tot negre i això aporta molta riquesa a la trama. Aquí part del mèrit és de l’escriptor que va definir els trets dels protagonistes però no traurem mèrits als actors que compleixen i fan creïble els seus viatges interiors i els perills exteriors. Especialment encertada està la jove Dakota Fanning (la filla de Tom Cruise a War of the Worlds) que demostra que l’etiqueta de nena prodigi és cosa del passat i s’ha guanyat a pols el títol de bona actriu. Valdrà la pena seguir la seva carrera ara que ja és tota una dona.

- Advertisement -

Passant a la part més negativa, la sèrie pateix d’un mal del qual pateixen moltes sèries. Moltes capítols es fan excessivament llargs (per manca de ritme) i tot el conjunt acaba resultant també estirat en excés. No tinc res en contra els ritmes lents si la trama, els personatges i el guió et mantenen en tensió però això no sempre passa a The alienist. Massa sovint l’ambient tedi i carregat de Nova York s’apodera de la sèrie fent-la somnolenta i a voltes difícil de digerir. Ni els sòrdids assassinats, ni la lucidesa dels investigadors són capaços de remuntar un bon nombre dels deu episodis de la ficció i, és clar, el conjunt se’n ressent. Amb tot, no és una sèrie dolenta però segurament la BBC n’hagués tret molt més profit fent una de les seves excel·lents minisèries de tres o cinc episodis. I posaré dos exemples: The miniaturist i Detective Muncie: curtes, atraients, intenses, fosques… i disponibles a Filmin. Com dèiem al principi li podrem trobar virtuts però també defectes. Entreu i veureu quins pesen més en la vostra particular balança.

Veredicte

Agradarà a: amants de les històries gòtiques d’ambients foscs i Jack l’esbudellador.

No agradarà a: persones que necessiten més acció i no tanta dissertació i suposicions.

Enganxòmetre: 5

Nota: 6

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents