Del 18 al 28 de maig, el Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, DocsBarcelona, celebra la seva 26a edició, on projectarà 26 llargmetratges i 11 curts al CCCB, el Cinema Aribau i la Filmoteca de Catalunya. A més, el festival enceta enguany una nova col·laboració amb el Festival Scope, que permetrà el visionat en la seva plataforma d’una selecció de la programació.
Però aquesta no és l’única novetat del DocsBarcelona, que ha renovat l’equip organitzador amb incorporacions com Anna Petrus, nova directora artística del certamen, o Xavier Conesa, nou productor executiu.
Isabel Coixet, presidenta del jurat

La 26a edició del DocsBarcelona comptarà amb la cineasta barcelonina Isabel Coixet com a presidenta del jurat de la secció oficial Panorama, i retrà homenatge a la prestigiosa documentalista txeca Helena Třeštíková, que rebrà el Premi DocsBarcelona d’Honor d’enguany i de qui s’oferirà una classe magistral, coorganitzada amb la Mostra Internacional de Cinema de Dones, i una retrospectiva en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, amb la projecció de Katka (2010), Private Universe (2012) i la recent René. The Prisioner of Freedom (2021).
Codi de conducta antidiscriminatòria
DocsBarcelona defensa una indústria cinematogràfica i audiovisual diversa, inclusiva, igualitària i justa basada en valors de respecte, llibertat d’expressió i tolerància. En aquesta vint-i-sisena edició, el certamen ha posat en marxa un Codi de conducta antidiscriminatòria i està treballant en una política global que reculli els principis bàsics, les condicions d’accessibilitat i els procediments de denúncia en situacions de discriminació, assetjament, abús i/o violència tant en els espais públics com de treball del festival.
El festival s’inaugurarà el 18 del maig amb la producció estonia Smoke Sauna Sisterhood, d’Anna Hints, guanyadora del guardó a Millor direcció de documental del darrer Festival de Sundance. Un cant a la sororitat que, inspirat en la pintura de Vermeer, acompanya un grup de dones que comparteixen emocions i experiències íntimes dins d’una sauna, en un ritual de connexió que aprofundeix en què significa viure en un cos de dona.
Violències del patriarcat en la societat
Durant onze dies, el festival oferirà un seguit de produccions que asseguren un ampli ventall estilístic i temàtic, amb una gran línia relacionada amb les violències del patriarcat en la societat. És el cas de la pel·lícula inaugural, però també de Lyra, amb la que la cineasta Alison Millar reivindica la figura de Lyra McKee, periodista i activista LGTBIQ+ irlandesa que va ser assassinada a mans d’un integrant del nou IRA l’any 2019. Un film guardonat pel Sheffield International Documentary Festival.
També a la secció Panorama es podran veure Polish Prayers, de Hanka Nobis, sobre les íntimes contradiccions d’un jove polonès que forma part d’un grup ultraconservador que fa bandera de l’homofòbia, o Who I Am Not, òpera prima de la romanesa Tünde Skovrán, que va més enllà del binarisme de gènere dins del marc normatiu heteropatriarcal, seguint les vivències de dues persones intersexuals sud-africanes.

En la mateixa línia, el DocsBarcelona projectarà, a la seva secció Latitud (que selecciona obres de la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina), la colombiana Alis, premiada a festivals com la Berlinale o Guadalajara, la producció portuguesa Cesária Évora, o la producció argentina Los Bilbao. La pel·lícula catalana Ara la llum cau vertical, òpera prima de la grega Efthymia Zymvragaki, indaga en el cicle de la violència, desvetllant un agressor que també és víctima del patriarcat, i contrastant aquest testimoni amb la pròpia història familiar de la cineasta.
Documental kilòmetre zero
Com cada any, DocsBarcelona continua apostant pel talent local, oferint les mirades polièdriques que el cinema català dedica al gènere documental. I un dels plats forts és La Singla, amb la que la directora Paloma Zapata fa un retrat d’una figura emblemàtica de la música del nostre país, amb una història personal d’allò més insòlita.

Altres produccions catalanes que formen part de la programació del DocsBarcelona són Aire, de Ricardo Íscar, sobre dos professionals d’un esport de risc com és l’apnea; Fauna, de Pau Faus, un relat humanista i ple de contrastos; Els Orrit, amb la que els directors Ferran Ureña i Marc Solanes es capbussen en la misteriosa desaparició, una nit de setembre de 1998, d’Isidre i Dolors Orrit, de 5 i 17 anys respectivament; i el migmetratge Jaume Plensa. Poesia del silenci, dirigit per Josep M. Civit, que recull la relació entre Jaume Plensa i Antoni Gaudí, dos dels creadors i artistes més excepcionals del nostre país.
Mirada a Ucraïna i activitats paral·leles
Enguany, el DocsBarcelona mira cap a Ucraïna per reflexionar sobre l’experiència de la guerra més enllà del front, a partir de retrats de la societat postsoviètica, dels abusos militars i de trencaments familiars, però també posant el focus en els somnis adolescents i en la necessària projecció d’un horitzó de futur.
Un any més, el DocsBarcelona organitza activitats paral·leles com tallers d’aproximació a la feina amb material d’arxiu en el cinema documental, o conferències sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial en l’educació i la creació audiovisual i sobre els reptes narratius a través de la música, així com els Public Pitch o el Rough Cut Pitch i els Speed Meetings, amb la participació de sis projectes catalans.
Podeu consultar la programació completa al web del DocsBarcelona.