Les pel·lícules que vam veure (i viure)

El cinema forma i ha format part de la nostra vida i algunes pel·lícules ens acompanyen sempre, ja que el dia que les vam veure ens van marcar per un motiu o un altre. La sèrie documental The Movies That Made Us, creada per Benjamin J. Frost i Brian Volk-Weiss, i dirigida per Brian Volk-Weiss demostra que certs films són indissociables d’una generació, o més d’una, d’espectadors, passant a formar part de l’imaginari popular.

Movies_1

Algunes cintes s’han convertit en mítiques al llarg dels anys, però desconeixem totes els problemes i dificultats que hi ha darrere els seus rodatges. The Movies That Made Us  i les seves tres temporades (2019-2021), estrenades a Netflix fins al moment, fan que, a través d’infinitat d’anècdotes i curiositats, ens enamorem encara més de les pel·lícules que ens van fer com som. Nostàlgia mode on!

Temporada 1 (2019)

Dirty Dancing (1987)

Dirty_DancingPel·lícula ambientada el 1963 sobre una noia que troba l’amor, el valor i el ritme, durant unes vacances d’estiu. La història darrere la història és com l’estiu del romanç impossible entre Johnny (Patrick Swayze) i Baby (Jennifer Grey) amb tot en contra, ja que cap productora creia en ella, ni tan sols els protagonistes, que no es podien veure.

Home Alone (1990)

Home_AloneFilm que va redefinir les pel·lícules de Nadal, llençant la carrera d’una petita estrella del cinema (Macaulay Culkin), i convertint-se en una de les comèdies més rendibles de la història. Però, per als seus responsables, no van ser vacances. Per a molts és una història que reviu el sentiment nadalenc, però quasi que no s’arriba a fer. 

Ghostbusters (1984)

GhostbustersCinta que va rebentar la taquilla i va marcar un abans i un després en el món dels efectes especials. No obstant això, el seu rodatge no va ser precisament una bassa d’oli, sinó una èpica batalla contrarellotge amb un repartiment d’allò més conflictiu. 

Die Hard (1988)

Die_HardLa pel·lícula d’acció definitiva, una classe magistral d’efectes especials, plena d’armes i acrobàcies, que, sobretot, va demostrar que una estrella de la televisió com Bruce Willis (Moonlighting) podia batre rècords de taquilla, tot i que en un principi ningú hi volia participar. 

Temporada 2 (2020)

Back to the Future (1985)

Back_To_The_FutureModesta pel·lícula amb ‘només’ un pressupost de 19 milions de dòlars i una futura promesa (Michael J. Fox), que, malgrat arrasar a la taquilla i tenir el favor de la crítica, el seu rodatge semblava destinat al fracàs. Al final, el film va desfiar tot i tothom, creant el seu propi destí. 

Pretty Woman (1990)

Pretty_WomanComèdia romàntica que va reescriure les regles del gènere  i va transformar a una jove i desconeguda actriu en una princesa de Hollywood. Però, la creació de la pel·lícula no va ser precisament un conte de fades, tot i convertir-se en un enorme èxit de taquilla. 

Jurassic Park (1993)

Jurassic_ParkUn equip de titans del cinema van lluitar per obrir la porta a un futur prehistòric, canviant dràsticament la forma de rodar pel·lícules. No obstant això, crear aquesta pel·lícula de mil milions de dòlars no va ser un passeig.

Forrest Gump (1994)

Forrest_GumpPel·lícula adorable i inesperada que va captivar els cors dels espectadors de tot el món. Però, el rodatge d’aquesta commovedora història fou de tot menys fàcil. Per sort, gràcies a un equip petit i decidit, el film va lluitar contra el destí, convertint-se en tot un fenomen.   

Temporada 3 (2021)

Halloween (1978)

HalloweenEl rodatge d’aquest clàssic del terror sense sang no va estar mancat de ‘sang, suor i llàgrimes’. Però, un grup de joves cineastes van aixecar el projecte, reinventant el gènere, tot demostrant que el que no es veu fa més por que el que es veu.  

Friday The 13th (1980)

Friday _The_13th L’slasher de terror per antonomàsia que, contra tot pronòstic, es va convertir en tot un èxit, malgrat comptar amb un equip tècnic i artístic sense experiència, però amb molt talent i recursos. 

A Nightmare On Elm Street (1984)

A_Nightmare_on_Elm_StreetUna de les pel·lícules de terror més icòniques i terrorífiques de la història que va provocar la fòbia a adormir-se als seus espectadors. Fent honor al seu nom, el seu rodatge va ser un autèntic malson, però no va espantar el seu director (Wes Craven).

Robocop (1987)

RobocopUna violenta dissecció de la cultura nord-americana dirigida per un europeu (Paul Verhoeven) amb un sofisticat i complex enfocament cinematogràfic, que va ser tot un repte per a l’equip, que va sentir la pressió d’un ajustat pressupost i un ajustat calendari.

Aliens (1986)

AliensEl 1986, als llegendaris estudis britànics de Pinewood, un guionista i director canadenc (James Cameron) va dirigir una pel·lícula de ciència-ficció totalment innovadora. El rodatge va ser molt complicat, en gran part pel seu difícil caràcter, portant al seu equip al límit. Tot i això, van crear una de les millors seqüeles de tots els temps.  

Coming To America (1988)

Coming_To_AmericaLa unió creativa i artística entre el director, John Landis, i l’actor Eddie Murphy va ser una classe magistral de col·laboració (sense comptar les seves baralles al set de rodatge). El rodatge de la pel·lícula va ser una odissea plena de plets i conflictes, que ben just s’aguantava amb negociacions secretes.   

The Nightmare Before Christmas (1993)

The_Nightmare_Before_Christmas El 1993 va arribar el primer llargmetratge de stop-motion del món a la pantalla gran i al timó d’aquesta obra mestra creada per Tim Burton estava el director Henry Selick, acompanyat d’un equip ben peculiar. Però, la lluita per crear la primera pel·lícula fotograma a fotograma va tenir moltes aturades i reinicis.   

Elf (2003)

ElfDes de fa quasi 20 anys, aquesta estimada i atemporal pel·lícula ha omplert el món d’alegria nadalenca amb un repartiment i un equip desconegut en el seu dia. Tanmateix, aquesta màgica faula va estar plena de problemes legals i constantment qüestionada.

Veredicte

Agradarà: als amants i curiosos dels making of i dels ‘darrere la càmera’. 

No agradarà: als que no vulguin anar més enllà del que es veu a la pantalla i creguin que les pel·lícules es fan soles.

Nota: 8

Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents