Ara que ja ha començat el compte enrere d’un any per la 15a edició de les Nits de Cinema Oriental de Vic, fem un repàs al que ha donat de si la 14a edició. Amb més de 40 propostes entre llargs, curts, documentals i retrospectives hem fet una tria de 5 films als quals cal seguir-los la pista i apuntar-los a les agendes i llistes cinèfiles. Bé sigui per la seva originalitat, capacitat de sorprendre o aplaudiments del públic aquí teniu la nostra recomanació.
El drama social de Mountain cry
La Xina era el país convidat i de la Xina ens ha arribat un dels films més complets i intensos i que s’ha endut el Premi del Jurat del Festival. El film està basat en la novel·la homònima de Ge Shuiping i ens situa a la Xina de 1984 en una zona rural del nord del país on el caciquisme i la intolerància a la diferència són el pa de cada dia d’un llogarret aïllat de les grans urbs.
Són molts els mèrits d’aquesta cinta començant per les brillants interpretacions dels seus dos protagonistes l’actriu Yueting Lang i l’actor Ziyi Wang i continuant per una fotografia que retrata de marera realista i crua la Xina rural (interiors i exteriors) de finals de segle passat. No tenim notícies que aquest film acabi tenint distribució al nostre país així que pot ser que els afortunats que el van veure a Vic siguin els únics que el podran veure…
El documental cinèfi: The posterist
Una de les sessions més especials de l’edició d’enguany i un film que també ha estat reconegut amb una Menció Especial del Jurat. El documental dirigit per Hui See-Wai i protagonitzat pel dibuixant Yuen Tai- Yung, va estar guardonat “per la passió i l’amor demostrat cap al personatge retratat i perquè ha representat la comunió, en una sala de cinema de Vic, entre els espectadors i el cinema popular de Hong Kong”.
El documental exposa amb una sèrie d’entevistes una faceta, sovint desconeguda, del món del cine: la feina dels il·lustradors/dibuixants/artistes encarregats de la imatge de les pel·lícules. En altres paraules, els que fan els pòsters. En aquest sentit Yuen Tai- Yung és una figura clau per entrendre l’auge del cinema hongkongès dels noranta i vuitanta. Un documental molt cinèfil amb uns protagonistes que estimen l’art i el cine.
La sorpresa filipina de Saving Sally
Costa molt veure cine filipí per aquestes terres… És per això que Saving Sally suposa una finestra oberta d’aire fresc no només per la seva transgressora i hipnòtica proposta visual sinó per la seva capacitat de narrar un conte modern amb una deliciosa sensibilitat molt oriental. En el fons narra una història d’amor adolescent però el seu desplegament visuals i la sàvia i hipnòtica barreja entre animació i realitat fan de Saving Sally un dels films més originals de l’època recent.
Els dos protagonistes tenen una química genial i la barreja entre humor, terror i amor innocentot funciona. El film va tenir la seva premiere en aquest país a l’Animac de Lleida i esperem poder-lo seguir veient per festivals o que algun distribuïdora aposti per ell perquè val molt i molt la pena i és gaudible per un públic molt ampli.
Shock wave i el thriller policial
Un pol·li infiltrat amb els dolent. Traïció. Venjança. La típica història d’amor i una superestrella com a protagonista. Ingredients 100% Hong Kong per a un film que ha arrasat a la taquilla xinesa col·locant-se al Top 5 de pel·lis més taquilleres de la història.
El veterà Andy Lau és el protagonista d’una història de bombes i crim organitzat a cavall entre Volar por los aires i Pánico en el túnel. Tensió ben portada, girs de guió efectius i la justa acció i explosions com per tenir contents els fans del gènere. Shock wave, sense ser un film rodó, compleix amb el què promet i ens deixa bon sabor de boca si busquem un thriller de tall clàssic amb el millor de les trames policials made in Hong Kong.
La sensibilitat de l’anime amb En este rincón del mundo
No pot faltar un film d’animació japonès d’aquells bells i profunds. Ja estrenada al cine, aquesta pel·lícula narra la vida d’una noia en el se camí cap a ser dona al Japó del anys 30 i 40. Però no a una Japó qualsevol sinó al Japó entre Hiroshima i Kure: la ciutat de la bomba i la ciutat on hauria d’haver caigut la bomba. El punt de partida és el manga del mateix nom de la mangaka Fumiyo Kono.
Enormement tendra i a la vegada necessàriament cru, aquest film és d’aquells que caldria mirar a les escoles per entendre com era la societat (i com és encara en certs aspectes) i a la vegada com es viu una guerra sense ser soldat o polític. L’horror de la guerra i del masclisme en un 2×1 emotiu, amb un dibuix de traç senzill i amb missatge clar. Una pel·lícula que costa d’oblidar i no deixa indiferent. Per saber-ne més recomanem la lectura d’aquest article sobre la resilència de la gent d’Hiroshima escrit pel nostre col·laborador Jordi Ojeda.