Des de fa molt de temps està de moda fer llistes del millor de tots els temps, I a l’era d’Internet encara més, ara és molt més fàcil. Lògicament, parlarem només del món del cinema perquè avui dia es fan llistes de tot. Queda clar que ens manipulen.
Hi ha llistes per a tots els gustos; l’actriu o l’actor més sexy; les millors pel·lícules de terror (o d’aventures, o romàntiques, o històriques, o de ciència-ficció, o d’adolescents, o de monstres, o dels 80, etc.). Evidentment, crec que aquestes llistes són una bajanada que no s’aguanten per enlloc. Com es poden comparar si totes s’han fet en èpoques diferents, amb pressupostos diferents i recursos tècnics diferents? I quin criteri s’ha seguit en cada cas? Només el gust personal de l’autor o els autors. Quan les llistes es fan per votació, potser són més democràtiques, però els resultats encara són més al·lucinants. Passa el mateix que en els premis corporatius.
Ara, i ho poso com a exemple, acabo de descobrir en la web espinoff, las 23 mejores bandas sonoras de toda la historia del cine i m’he quedat garratibat: per ser bona, una banda sonora no es pot deslligar de la mateixa pel·lícula, per això n’hi ha molt poques que resisteixen una audició en concert. No tenen sentit per si mateixes (però són una peça (important en una pel·lícula). A més, una banda sonora no és només una cançó que es repeteix com en el cas de Casablanca (número dos de la llista) sinó que ha de destacar els moments que es vulgui destacar dels films, són un complement com pot ser el so ambiental, els decorats o la fotografia per fer la posada en imatges. Diuen els estudiosos que saben de què parlen que si et queda en la memòria, malament rai, no acompleixen la funció per la qual van ser creades, tenen massa protagonisme. Una altra cosa és que serveixin per vendre discos, i, a sobre, aquestes llistes es posen per ordre de preferència.
Està clar que el meu criteri no és el de la llista, perquè queda clar que jo no soc amant de llistes. S’han escollit peces que s’han convertit després en leitmotiv, fins i tot ballables. Us recullo les deus primeres: de les bandes sonores:
- Lo que el viento se llevó
- Casablanca
- El crepúsulo de los dioses
- Cantando bajo la lluvia
- El puente sobre el rio Kwai
- Psicosis
- Lawrence de Arabia.
- La pantera rosa
- Hasta que llegó su hora
- El padrino
Com a mínim opinable, no?
I no segueixo entrant a fons amb més llistes perquè crec que ha quedat clara la meva postura. Són necessàries aquestes llistes? Potser sí, sobretot perquè algú se les creu i et mira com un bitxo rar quan tu dius que no te les creus. Són aquells amics influenciables que et diuen;
“Saps, la millor banda sonora de la història del cine és Lo que el viento se llevó, o l’actriu més sexy de Hollywood és Emma Watson (Lecturas); o la millor pel·lícula de la historia és Cadena perpetua (IMdB); o l’actor més sexy és Benedict Cumberbatch (Empire magazine); o la millor pel·lícula romàntica és El diario de Noah (la web Hobby Consolas); o El mago de Oz és la millor pel·lícula fantàstica; o El exorcista, la millor de terror (Espinoff), o La vida de Adele, la millor eròtica, i Garganta profunda la millor pel·lícula porno.
I prou. No vull buscar més. Cada llista depèn dels gustos de l’autor, evidentment no hi ha cap rigor teòric. M’agrada i ja està. I, com podeu veure, així s’escriu la història del cinema i, per extensió també podríem aplicar aquesta frivolitat a qualssevol altres històries, fins i tot a la Història en majúscula.