today-is-a-good-day

Adú i l’epopeia de la immigració

- Advertisement -

El gener del 2020 arribava a les nostres sales de cinema una pel·lícula que sembla cridada a escombrar cap a casa seva gran part dels Premis Goya 2021. Adú, és una cinta coral amb tres històries interconnectades on la immigració “il·legal” és l’element que uneix les trames. El seu director, Salvador Calvo, és un cineasta amb una àmplia experiència en el món de les sèries (Lo que escondían sus ojos, Capitán Alatriste, La Duquesa) i que ja va cridar l’atenció al cinema el 2016 amb 1898. Los últimos de Filipinas. Produïda per la catalana Iriku Films juntament amb Mogambo, Mediaset i Telecinco (entre d’altres), la pel·lícula ha estat distribuïda per Paramount Pictures al nostre país i per Netflix a diversos territoris com els Estats Units o l’Argentina. Actualment està disponible al catàleg de Netflix a l’estat espanyol. També va ser el 5è film més taquiller del 2020 (amb més d’un milió d’espectadors) i el 2n de la llista del cinema espanyol per darrere de Padre no hay más que uno 2 (film amb més espectadors del 2020).

- Advertisement -

En un intent desesperat per arribar a Europa un nen de sis anys i la seva germana gran esperen per colar-se en els cellers d’un avió. No massa lluny, un activista mediambiental contempla la terrible imatge d’un elefant, mort i sense ullals… No només ha de lluitar contra la caça furtiva, sinó que també haurà de retrobar-se amb els problemes de la seva filla mimada acabada d’arribar d’Espanya. Milers de quilòmetres al nord, a Melilla, un grup de guàrdies civils es prepara per enfrontar-se a la furibunda multitud de subsaharians que ha iniciat l’assalt a la tanca. Aquestes subtrames que aparentment no tenen res a veure es veuran subtilment unides en un plat amb ingredients ben diferents però un mateix drama en comú.

- Advertisement -

El film te diverses virtuts i l’encaix (de guió) entre les tres històries és un dels encerts de la pel·lícula. També ho són els actors malgrat que en algun moment poden exagerar una mica (sobretot Anna Castillo). Tots entren en el seu registre i fan creïble un conjunt que resulta a la vegada exòtic i atraient. No podem deixar de mencionar la labor del director ja que capitanejar un vaixell on hi ha tres històries, diversos països implicats i estrelles del cinema ibèric de primer nivell no és pas una tasca fàcil. Salvador Calvo demostra que en els reptes es fa gran i rubrica un film rodó que, a més, és una (triple) història reivindicativa i necessària. No serà gens estrany que arrasi als Goya.

Veredicte

El millor: L’encaix de totes les peces del complex puzle.

El pitjor: L’exageració d’algun personatge fa poc creïbles alguns moments.

Nota: 8

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents