today-is-a-good-day

L’enginy del detectiu

- Advertisement -

El passat 12 de setembre no només es va donar el tret de sortida al nou curs escolar, sinó que els grans fans de El detectiu Conan van celebrar l’arribada dels nous capítols de la sèrie doblats en català (a partir del 515) al canal Super3. La ficció japonesa continua més viva que mai, i això s’ha pogut demostrar aquest any amb l’estrena de la pel·lícula número 21 sortida d’aquest anime, la qual encara no ha arribat al nostre continent (de fet, només n’han pogut gaudir alguns països asiàtics).

Aquesta sèrie, nascuda d’un manga publicat per primera vegada el 1995 (els 8 primers volums els podem trobar publicats en català per Planeta DeAgostini), ja acumula un bon grapat de capítols. De fet, actualment consta de més de 800 capítols (fins el 514 en català, tot i que a partir d’ara n’hi podrem sumar més) i 21 pel·lícules (12 de les quals també s’han doblat al català).

- Advertisement -

La ficció segueix el cas d’en Shinichi Kudo, un detectiu adolescent que per “ficar el nas on no li demanen” ingereix un fàrmac en contra la seva voluntat i aquest li encongeix el cos. Resulta que aquest fàrmac li proporciona una organització criminal clandestina, la qual es convertirà en el desig de persecució del detectiu. Ara bé, és en aquest moment que, per amagar la seva identitat, passa a ser en Conan Edogawa i a viure a casa de la seva companya d’Institut, la Ran Mouri, i el seu pare, en Kogoro Mouri, el qual és detectiu privat.

- Advertisement -

Un cop establerta aquesta premissa, la dinàmica de la sèrie és molt simple (cosa que no treu que l’argument per episodi ho sigui), cada capítol de la sèrie consta d’un assassinat, un procediment per part de la policia i detectiu i un desencadenant del crim on es desemmascara el culpable. És el que en novel·la negra s’anomena soft-boiled (novel·la britànica), o amb una etiqueta més moderna, criminal processal. Ara bé, l’acció no queda només aquí, ja que el petit Conan se serveix de tot tipus d’artefactes que fabrica el professor Agasa (un inventor) per tal que no canti que un nen de 8 anys resol crims a tort i a dret.

És en aquest punt, que podem veure diferents paral·lelismes amb altres ficcions. I és que segons el seu creador, Gosho Aoyama, és exactament el que pretenia. Per una banda, les deduccions lògiques i enginyoses basades 100% en les evidències del crim fan pensar en els ja eternes detectius ficticis britànics (Hércule Poirot i Sherlock Holmes, entre d’altres de no tant coneguts). És a dir, ficció detectivesca, on es premia la deducció i el procés de raonament, per sobre de l’acció de persecució d’un criminal. D’altra banda, tampoc es pot obviar les semblances amb el també britànic James Bond. Un investigador proveït de tot un seguit d’invents innovadors que l’ajuden a fer més fàcil la seva feina. I és que el professor Agasa, fa exactament el mateix paper que en Q, fins i tot apareix en les mateixes dosis que l’inventor de l’MI6.

Tot i que sí bé és cert que l’anime s’estructura tal com hem comentat, un crim per episodi (a vegades amb entregues de dos o tres si el crim és més complex), també conté alguns especials pel mig on es creua amb tot de personatges diferents. El fet que en Shinichi passi a ser un nen de 8 anys farà que conegui alumnes de l’escola on es veu obligat a assistir. Amb ells formarà la Lliga de detectius juniors, els quals, malgrat l’edat, també s’encarregaran de resoldre crims a una escala menor (robatoris, segrestos simples i altres misteris). Tot i així, resulta que Japó és una gran potència mundial quant a detectius adolescents, i sovint també trobem en Conan sumant forces amb en Heiji Hatori, un detectiu adolescent procedent d’Osaka. La policia de Tòquio també està força enfeinada, i tot sovint precisa l’ajuda del detectiu privat Kogoro Mouri qui, sense ni adonar-se’n, resol els crims gràcies a en Conan. I finalment, el gran arxienemic, en Kaito Kid (Moriarty?), un mag/lladre que sovint ofereix reptes al detectiu adolescent encongit. A això se li ha de barrejar una trama semi amorosa (passa força desapercebuda) entre el detectiu protagonista i la Ran, els quals més que moments romàntics, aporten una dosi d’humor a la ficció. No hem d’oblidar que són adolescents.

El còctel de personalitats i personatges ofereix un gran ventall de possibilitats a la sèrie, i així ho ha demostrat amb les idees inesgotables de Gosho, el qual segueix creant més ficció detectivesca al voltant d’aquest personatge que sembla no cansar-se mai de viure envoltat de morts.

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents