L’encert (o no) de les sagues juvenils al cinema

- Advertisement -

Les novel·les juvenils sempre han estat un focus d’atenció per la indústria del cine. El fet de tenir un potencial públic adolescent disposat a devorar llibres amb una temàtica força recurrent com és el fantàstic i amb els tocs romàntics amb major o menor mesura ha estat un bon al·licient. L’èxit que han obtingut algunes sagues literàries com Harry Potter o Twilight van produir un efecte positiu i Hollywood en va veure el filó portant aquests títols al cinema. Però no varen ser les úniques, rere aquestes adaptacions han arribat moltes més, algunes obtenint un gran ressò i d’altres s’han estampat a cartellera com era d’esperar. La gallina dels ous d’or ja ha estat massa explotada i cada vegada és més difícil repetir el triomf inicial. Hem fet una selecció de les que han tingut més renom, tant positivament com negativa.

Harry Potter (2001 – 2011)

hp_y_la_piedra_filosofalJ. K. Rowling és la creadora de la saga més reeixida de la història, la va crear en un bar quan encara era una desconeguda i no s’imaginava l’èxit que recolliria. La història tracta la vida d’un jove aprenent de mag i els seus amics que conviuen a l’escola Howarts de Màgia i Encanteris. Durant els anys a d’estudiant tenen lloc molts fets que els canviaran la vida i faran evolucionar els personatges. A part, l’argument se centra en la lluita d’en Harry amb Lord Voldemort, l’innomenable gran bruixot que va matar els seus pares i vol conquerir el regne màgic.Aquesta ha estat potser ser la saga que més ha enganxat i amb la que han crescut milions d’adolescents (que ara ja són joves o adults).

- Advertisement -

La seva arribada al cinema va ser una sorpresa i el resultat va ser prou satisfactori, tot i que sempre està present el debat sobre si els llibres eren millors i amb més detalls. Quan has llegit una cosa a la teva ment es crea un món imaginat amb les premisses que et donen i en pantalla aquest món te’l poden destruir o tergiversar.  És el moment on apareix el conflicte.

- Advertisement -

Fantastic Beasts and Where to Find Them ha reprès la saga i tot plegat sorgeix també d’un llibre de text que utilitzen els mags a classe que ja vam veure mencionat a Harry Potter and the Philosopher’s Stone

The Chronicles of Narnia (2005 – 2010)

narniaUna de les sagues juvenils més antigues,escrita entre 1950 i 1956, per C. S. Lewis. Consta de 7 llibres. Abans de les tres adaptacions al cinema, va tenir vàries versions per a televisió. Aquest clàssic va tardar en arribar a les pantalles i es va aprofitar de l’impacte de Harry Potter per crear la versió cinematogràfica. La primera (The Lion, the Witch and the Wardrove) va donar un inici prometedor, assolint més de 700 milions de taquilla dòlars a nivell mundial, però la seva posterior adaptació (Prince Caspian) va tenir fuites per tot arreu. Els seus personatges no tenien carisma i mai no van endinsar prou al públic al món narnià. Tot i així s’espera que arribi la quarta entrega ben aviat: The Silver Chair.

La història explica les aventures de 4 germans que a través d’un armari viatgen a un món fantàstic poblat d’animals que parlen i altres criatures mitològiques. El seu rei, el lleó Aslan, els comenta que són els escollits segons diuen les profecies i han de salvar Narnia de l’etern hivern.

The Twilight (2008 – 2012)

crepuscleDesprès dels mags van venir els vampirs i homes llops. De la mà d’Stephenie Meyer va arribar una nova saga, més enfocada a un públic femení en tractar la història d’amor entre el vampir Edward Cullen i la jove humana Bella Swan. El seu amor passa per moltes desavinences en entrar en acció Jacob Black, un home llop amic de Bella des de petits que s’interposa i també l’estima. Les pel·lícules també van ser un èxit de taquilla i sobretot pel sector fan que va despertar i que encara roman en actiu, tot i tenir poca emoció i caure constantment en el romanticisme pur i dur. Una altra obra adaptada de l’autora, The Host, va acabar estampada a la gran pantalla, no sempre una gran firma augura un èxit comercial.

Percy Jackson (2010 – 2013)

percyEl fenomen literari de Rick Riordan integrat per una pentalogia i tres spin offs, que va perdre tota la força en arribar al cinema, fins al punt d’aturar la producció de més films degut a la baixa recaptació. Al cine no va tenir, ni d’a prop, el ressò que sí han tingut els llibres. El seu món es bassa en la mitologia grega, on un jove protagonista semidéu descobreix que totes les històries que ha escoltat sobre els Déus grecs són reals i viuen a l’Olimp. Això no seria estrany en la ficció de no ser que ell viu a la actualitat, concretament als Estats Units. Aviat el convocaran a un campament per a cultivar les seves habilitats com a semidéu, amb l’objectiu de lluitar contra Cronos, el rei dels titans, que vol acabar amb el món.

- Advertisement -

The Hunger Games (2012 – 2015)

els joscs de la fam 1 new mides ok.inddLa trilogia escrita per Suzanne Collins ja va ser un èxit, convertint els seus dos primers llibres en best sellers. Era d’esperar que tard o d’hora arribés al cinema. La trama es desenvolupa a un país dividit on cada regió ha d’enviar dos joves a participar als Jocs de la Fam. Els jocs es retransmeten per televisió, com si d’un reality show es tractés i els participants han de superar un seguit de proves de supervivència ja que només en pot quedar un viu. A priori la idea és bona i converteix la saga en un producte de consum per un públic més madur. La primera adaptació està força bé. Entretinguda amb tocs violents, dramàtics i romàntics; però les posteriors acaben apostant per la mateixa fórmula i es fa tediosa i perd pistonada.

La saga recorda una mica massa a la pel·lícula japonesa Battle Royale, on uns alumnes seleccionats han de sobreviure en una illa mitjançant combats a mort. Tot i que aquesta versió aposta per una crueltat extrema i una sanguinolenta versió dels fets. Els Jocs de la Fam tenen una trama molt més ensucrada i malgrat no és una obra infantil tampoc no arriba a tenir un plantejament prou adult propis d’altres sagues de ciència ficció.

The Divergent Series (2014 – 2017)

divergentEscrita per una jove Veronica Roth nascuda al 1988 que compaginava els seus estudis universitaris amb l’escriptura. La trilogia se centra en un món distòpic en el qual existeix un sistema que vol promulgar la pau, agrupant persones en 5 faccions: Cordialitat, Erudició, Veritat, Gosadia i Abnegació. L’objectiu és acabar amb els mals que van portar el món a la guerra. En complir 17 anys els joves han de decidir si continuen o no a la facció dels seus pares. Si canvien, hauran d’abandonar la família i passar per un procés d’iniciació a la nova facció. Si no superen les proves queden convertits en poc menys que uns paràsits. La saga va començar amb força amb les dues primeres pel·lícules fent més de 250 milions de dòlars a la taquilla però la tercera ha perdut l’energia. I encara en queda una quarta…

The Maze Runner (2014 – 2017)

corredorHollywood segueix en la recerca d’una nova saga per explotar, aprofitant els milions de volums que s’han venut d’aquesta trilogia i dues preqüeles escrita per James Dashner. L’argument se centra en una època post apocalíptica i un jove que desperta a un lloc del qual només pot escapar corrent. El primer film va ser tot èxit de taquilla amb gairebé 350 milions de dòlars recaptats i el segon s’ha mantingut per sobre dels 300 sense que la pel·lícula despertés tant d’interès com la primera. El remei mortal va resoldre la trama. Si la cosa funciona no tingueu cap dubte que el cine també adaptarà les preqüeles.

Són moltes les sagues que estan arribant a la pantalla i és evident que moltes acaben sense l’èxit que s’espera. Ha estat el cas de Eragon, The Golden Compass, Beautiful Creatures, entre d’altres que només ha gaudit d’una versió a la gran pantalla. Les males xifres en recaptació han fet que les productores deixin de banda els projectes cercant un caramel per endolcir les seves arques. Per això, curiosament, quan una saga arriba al seu final i no veuen manera de treure-li més suc, agafen l’última novel·la i la divideixen en dues parts, estrenant al cinema cadascuna en un any i estirant de manera enginyosa (i enganyosa) un producte que funciona. Aquestes versions tenen un públic fidel i en finalitzar la saga amb tot el renom que tenen aconsegueixen portar al cinema a més adeptes que, simplement per curiositat, volen saber com acabarà la història que tants anys els ha mantingut enganxats. A més, l’eterna espera crea una necessitat imperiosa de compte enrere per la propera estrena (com hem vist amb altres sagues com Star Wars).

La veritat que mentre algunes acaben bé, d’altres passen sense pena ni glòria. Però continua estant de moda el fet de cercar noves aventures que facin que el públic juvenil pugui posar cara als seus personatges preferits (i més si es tracta d’actors i actrius amb bona planta… Encara millor!

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents