El gener de 2010 el 37 Festival International de la Bande Dessinée d’Angoulême reconeixia la novel·la gràfica Rosalie Blum atorgant-li el Premi Revelació. Publicada inicialment en tres volums entre 2007 i 2009, l’obra destacava pel seu dibuix i pel seu color, però sobretot per la seva història i pels seus personatges protagonistes, tot plegat (guió, dibuix i color) sortit de la mà i de la imaginació de l’autora Jourdy Camille.
Tres personatges ben diferents (Rosalie, la seva neboda Aude i Vincent), tres solitaris en un moment clau a les seves vides, tots tres amb una certa amargor per tot el que els està succeint i que respon a situacions personals ben diferents entre si. L’autora realitza un retrat dels seus universos quotidians, fregant en algun cas un humor surrealista esquitxat a la vegada de la crueltat de la realitat: la soledat, la vellesa, les relacions sentimentals i les familiars, la monotonia del treball o l’ànsia de poder estudiar la teva vocació real… I tot esdevé en un escenari de la mida de la mateixa petita ciutat de províncies on viuen, un indret avorrit fins que una trobada sorpresa fa esclatar una aventura que els protagonistes viuran amb intensitat i que els portarà per un camí sense retorn.
L’estrena de la seva adaptació cinematogràfica amb el mateix títol, Rosalie Blum (2015), és una gran notícia pel fet de facilitar que la història arribi a un públic més ampli i recuperi una lectura pels qui els hi havia passat desapercebuda, i poder passar una bona estona al cinema, una estona entretinguda si us fixeu en els molts detalls del relat (vivim en una societat on els objectes, la roba, tot el que ens rodeja ens dóna informació sobre nosaltres). La direcció i el guió adaptat és de Julien Rappeneau, un veterà guionista que s’estrena en la realització amb aquesta pel·lícula, reflectint molt bé l’ambient original de la novel·la gràfica i el to del relat, més proper al somriure i la mirada tendre, i cercant en tot moment la complicitat de l’espectador (com abans ho havia fet l’autora amb el lector) amb els personatges protagonistes. De fet, tanta complicitat que els espectadors acabem acompanyant a Rosalie, Aude i Vincent al llarg del seu trajecte de canvi i al final aconsegueixen que se’ns encomani la seva vitalitat, i les seves ganes de viure i de fer tot allò que no s’atrevien a fer.
Rosalie Blum es va publicar en francès per Actes Sud i en castellà per Ediciones La Cúpula, editorial que ha publicat recentment l’integral de la novel·la gràfica i també la darrera obra publicada per l’autora, sens dubte un dels títols destacats del 2016: Juliette. Recordeu, si voleu gaudir del bon cinema, heu de llegir molt.
Veredicte
El millor: La complicitat amb l’espectador que ens fa partícips del que van vivint els personatges fent-nos passar una bona estona.
El pitjor: La crueltat amb la que se’ns manifesta la quotidianitat d’una vida normal… o, millor dit, de la vida normal.
Nota: 8
