Fitxa Personal
Naixement: 10 de febrer de 1967 (53 anys), Los Angeles, Califòrnia (Estats Units)
Alçada: 1,79 m
Parelles: Kyle MacLachlan, Renny Harlin, Nicolas Cage, Billy Bob Thornton,
Jeff Goldblum (c. 1993–1997), Ben Harper (c. 2005–2013).
Fitxa Professional
Pel·lícules: 89
Premis: Globus d’Or, Millor Actriu de Minisèrie o Telefilm, Afterburn (1993), Millor Actriu Secundària de Minisèrie o Telefilm, Recount (2009) i Big Little Lies (2018); Millor Actriu de Sèrie Musical o Còmica, Enlightened (2012); Oscar i Globus d’Or, Millor Actriu Secundària, Marriage Story (2019).
Cinc Globus d’Or, però cap Oscar, fins a l’edició d’enguany que l’ha aconseguit gràcies a Marriage Story de Noah Baumbach, on interpreta a la implacable advocada de Scarlett Johansson, també nominada pel mateix film en la categoria de Millor Actriu, però que se’l va emportar Renée Zellweger per la seva impressionant transformació a Judy.
Realment, a la filla dels actors Bruce Dern (Nebraska) i Diane Ladd (El preu de l’ambició), on van treballar juntes i les dues van estar nominades a l’Oscar, no li ha estat gens fàcil assolir la tan preuada estatueta daurada, sobretot després d’estar injustament apartada uns anys de davant de les càmeres per un desafortunat paper de lesbiana a la sèrie Ellen, de la mateixa DeGeneres (1994-1998), en una època en què ‘confessar’ la teva condició sexual no estava tan ben vist com ara.
Tot i això, Dern no era la que havia de ‘sortir de l’armari’, sinó l’estrella del show, però ella va ser la damnificada. Una gran i desagradable sorpresa, tenint en compte que feia ben poc que havia tocat l’estrellat amb Parc Juràssic d’Steven Spielberg i Un món perfecte de Clint Eastwood, ambdues de 1993. Però, ja sabem que el món del ‘show business’ és capriciós.
Anys abans que es creuessin a la seva carrera professional aquests dos pesos pesants de la direcció cinematogràfica, hem de parlar del seu descobridor, que va ser, ni més ni menys, que Martin Scorsese amb Alícia ja no viu aquí (1974), tot i que no apareix acreditada. Però, sobretot hem de parlar del seu mestre i mentor, que no va ser altre que l’inclassificable David Lynch, amb dues de les seves millors obres, Vellut Blau (1986) i Cor salvatge (1990). Amb ell es va convertir en un animal d’escena salvatge i imprevisible. Lluny quedaven els seus inicis més ‘convencionals’ a films com Teachers (1984), Smooth Talk (1985) o Mask (1985), tot i que ja apuntava certa rebel·lia interpretativa.
Després del seu gran èxit internacional amb els dinosaures digitals del ‘Rei Mides de Hollywood’ i la seva mala experiència televisiva a la citada Ellen, a Dern li va costar molt tornar a aixecar cap professionalment, aconseguint només papers alimentaris que li van fer més mal que bé a la seva carrera. Ni tornant a la saga juràssica amb Parc Juràssic III (2001) ni a l’incomprensible món de ‘Mr. Eraserhead’ amb Inland Empire (2006) va aconseguir recuperar l’estatus perdut.
Irònicament, la televisió, que li va arrabassar l’èxit que tenia, li va tornar amb una sèrie on va donar el millor d’ella, Enlightened (2011), interpretant una executiva agressiva amb importants trastorns psicològics, que la va fer guanyar el Globus d’Or per Millor Actriu de Sèrie Musical o Còmica. El seu veritable retorn a l’estrellat, però va trigar una mica, i no va ser fins Twin Peaks: The Return (2017), on el seu estimat Lynch va tornar a comptar amb ella, i, indiscutiblement, Big Little Lies (2018), on va guanyar merescudament el Globus d’Or a la Millor Actriu Secundària de Minisèrie o Telefilm.
Finalment, la carrera de Dern tornava a estar encarrilada i la seva participació amb un petit paper però molt important a Star Wars: els últims Jedis (2017) o al telefilm The Tale (2018), no feien més que confirmar-ho. I el 2019 ha estat, sense dubte el seu any, primer amb la seva destacada participació a Little Women i, per descomptat, el seu excel·lent treball a Marriage Story. I tot apunta que així seguirà sent recuperant el seu paper de la paleontòloga Ellie a Jurassic World III.
