La pel·lícula El hombre que conocía el infinito, dirigida per Matthew Brown, permet donar a conèixer al gran públic a una de les ments més brillants de la història de les matemàtiques: l’indi Srinivasa Ramanujan (1887-1920). La seva història és tan fascinant que ha captivat a molts científics en el darrer segle, i s’ha fet popular a través del relat de la seva biografia, especialment la del llibre de Robert Kanigel en què es basa la pel·lícula, publicat el 1991 amb el subtítol La vida del Geni Ramanujan.
Cada 22 de desembre se celebra a l’Índia el Dia Nacional de les Matemàtiques, declaració proclamada en el 125è aniversari del seu naixement, en un més dels homenatges realitzats a la seva memòria. La seva contribució s’equipara a la del matemàtic suís Euler (1707-1783), un dels més grans i prolífics de la història, inventor del signe igual, la seva obra es va arribar a publicar fins a cinquanta anys després de la seva mort a partir de les notes deixades i que va caldre analitzar, comprendre i demostrar, quasi de forma similar a la del mateix Ramanujan.
En Ramanujan va demostrar de ben jove un extraordinari talent per a les matemàtiques pures, apreses de forma autodidacta a partir de llibres que van arribar a les seves mans a les escoles on va estudiar i a les seves biblioteques. No va arribar a entrar mai a la universitat, va suspendre un parell de cops l’examen d’entrada, es creu que el seu cap estava profundament concentrat només en temes matemàtiques, obviant la resta de temes. La pel·lícula comença amb el personatge vivint en una extrema pobresa mostrant la seva trobada amb dos personatges claus que li van donar feina, estabilitat i, el més important, el van motivar a que fes arribar les seves trobades a experts europeus que poguessin donar el valor que es mereixia el seu talent.
De les tres cartes enviades, només va respondre el professor G. H. Hardy (1877-1947), interpretat per Jeremy Irons, la resta van considerar que es tractava d’una broma. La resposta de Hardy va ser convidar-lo a Anglaterra per poder treballar junts, essent aquesta trobada l’essència fonamental del relat. La relació entre tots dos va ser entre 1914 i 1919 a Cambridge, coincidint amb la primera guerra mundial, esdeveniment que va commocionar el campus universitari, com no podia ser d’altre manera, però acarnissant-se especialment en un vegetarià indi d’una delicada salut, agreujada per una mala nutrició en una època d’escassetats.
A la pel·lícula es pot veure com arriba Ramanujan a la primera trobada amb els professor Hardy i J.E. Littlewood (1885-1977), aquest últim també clau en l’estada a la universitat de Ramanujan i company de recerca de Hardy en una de les considerades relacions científiques més fructíferes de la història. En aquesta trobada en Ramanujan mostra per primer cop els seus dos quaderns de més de tres-centes pàgines cadascun, escrites a mà, plenes de troballes matemàtiques sorgides de la seva ment, algunes ja conegudes, poques amb errors i la majoria considerades com a descobriments excepcionals.
A la pel·lícula s’aprecia com Hardy aconsella Ramanujan perquè assisteixi a classe per comprendre els procediments de publicació de les seves propostes, especialment pel que fa referència al rigor de demostrar que realment el que ell proposava era correcte. Es creu que probablement no hi hagués pràcticament demostracions dins els quaderns per la poca quantitat de paper a la qual tenia accés, la qual cosa l’obligava a treballar amb pissarres i a escriure només els resultats als quals havia arribat. Van publicar conjuntament més de trenta articles durant la seva estada i és dels pocs científics de la història dels que s’ha publicat els seus quaderns manuscrits originals (accessibles fàcilment avui en dia per internet), que correspon als dos quaderns mencionats, un tercer de més de trenta pàgines desendreçat amb notes recollides a la seva estada al campus, i un quart quadern redescobert el 1976 (de fet estava guardat en una biblioteca des de feia una dècada, salvat de la destrucció a l’últim moment), que correspon als treballs del seu darrer any de vida el 1920, després de la seva tornada a la Índia.
Dev Patel interpreta el paper de Ramanujan (del que per cert hi ha poques fotografies disponibles), en una magnífica pel·lícula rodada a les localitzacions originals, amb una extraordinària direcció artística i vestuari. Tot i així, malgrat les destacades interpretacions dels actors participants, vull destacar les diferències d’edat entre els actors en el moment de rodar (a l’estiu de 2014) i l’edat real de cada personatge: el professor Hardy y Littlewood tenien el 1914 trenta-set i vint-i-nou anys, respectivament, en contraposició a en Jeremy Irons amb cinquanta-sis i en Toby Jones amb quaranta-vuit, oferint al relat un to més solemne i paternal. La dona de Ramanujan tenia quinze anys, deu quan es van casar.
Com a curiositat, a la pel·lícula apareix el conegut com el número Hardy-Ramanujan, sorgit de l’anècdota real quan Hardy li fa esment a Ramanujan que acaba d’arribar amb un taxi amb un número sense encant, el 1729, on Ramanujan contesta que de fet era un número molt interessant: “És el número més petit expressable com la suma de dos cubs de dues maneres diferents”. D’aquí van sorgir els coneguts números taxicab.
93 + 103 = 13 + 123 = 1729
Avui en dia, matemàtics i físics apliquen alguns dels treballs realitzats per Ramanujan per estudiar la teoria de cordes o els forats negres, i inspiren àrees de les matemàtiques aplicades fonamentals per a la societat moderna. És per això que aquest tipus de pel·lícules són imprescindibles per comprendre l’avanç de la ciència i l’esforç dels seus veritables protagonistes. En Ramanujan va néixer amb un do, amb un do diví per a les matemàtiques. I nosaltres li venerem.