No descobreixo res si dic que el primer nom que ve al cap quan es parla de House of Cards és el de Kevin Spacey en la pell de Francis Underwood o, si es tracta de la recomanable versió original anglesa, el d’Ian Richardson en el paper del també maquiavèl·lic Francis Urquhart. Però més enllà dels actors, és just recordar que darrere de la sèrie política més exitosa dels últims anys hi ha un nom tan essencial com sovint desconegut: és el de Michael Dobbs, l’autor de House of Cards (1989), To Play the King (1992) i The Final Cut (1994), la trilogia de novel·les que van inspirar l’adaptació televisiva de la BBC.
Dobbs coneix de primera mà què tracta quan escriu novel·les amb rerefons polític. Entre el 1977 i el 1979, va ser assessor de Margaret Thatcher, que aleshores era la líder de l’oposició. També va ser l’autor dels discursos dels parlamentaris conservadors, assessor especial del govern i cap de gabinet dels tories, entre altres responsabilitats, i en l’actualitat és membre de la Cambra dels Lords. De fet, ell mateix explica que la inspiració per escriure House of Cards li va venir poc després de la campanya de les eleccions de 1987. “Margaret Thatcher va guanyar els comicis confortablement, però va crear-se massa enemics. Massa enemics, crec jo. Això em va inspirar a treballar una trama – de ficció, òbviament– per desfer-se del primer ministre”, va revelar en el seu moment.
Alguns veuen en la trilogia la venjança de Dobbs després de caure en desgràcia un cop Thatcher va assegurar-se un altra legislatura al número 10 de Downing Street. És un extrem que Dobbs ha negat, tot i que l’obra comença i acaba amb un primer ministre derrocat, i està inspirada en fets viscuts per ell mateix. Poc després de publicar-se l’obra, la BBC va agafar la història de Dobbs per traslladar-la a la televisió. Aleshores, van arribar les ironies del destí: la televisió britànica va estrenar la sèrie quatre dies abans que Thatcher renunciés al càrrec de primera ministra.
És probable que a Thatcher no li fes gràcia la coincidència del seu adéu polític amb l’emissió del primer capítol de House of Cards. En canvi, sí que li va ser útil a John Major, que va prendre el relleu a Thatcher en el lideratge del partit conservador i al número 10 de Downing Street. Major va confessar un dia a Dobbs que “House of Cards ha fet per a la meva feina el que Dràcula ha representat per als cangurs de criatures”. El pare de la trilogia explica que s’ho va prendre com un compliment.
La contribució a la política, a la literatura i al món de les sèries no es va aturar amb la versió britànica de House of Cards. Dobbs ha escrit altres llibres amb trames polítiques i és el productor executiu de la versió nord-americana protagonitzada per Kevin Spacey. Té 67 anys i sembla que té ganes de continuar aportant més històries als fans de les sèries. Ell mateix va anunciar que treballava amb el creador de Borgen, Ian Price, en un projecte conjunt del qual se sap poca cosa. Caldrà estar a l’aguait, doncs.
