En el moment en que escric aquest article hi ha aproximadament 56 pel·lícules de totes les nacionalitats que circulen amb més o menys fortuna per les pantalles de Catalunya. Doncs bé, almenys onze conserven per a la exhibició el seu títol original anglès o són d’altres països (Espanya inclosa) que han titulat els seus films en anglès: Loving Vincent, Suburbicon, Batman Begins, Blade Runner 2049, Mazinger Z Infinity, Molly’s Game, The Disaster Artist, The Square, Wonder Wheel, Wonder…, i Most Beautiful Island o Formentera Lady (que no us ho perdeu, són espanyoles). Total, gairebé un 20%. Cada setmana la tendència és la mateixa.
Durant el 2017 i el 2018 s’han estrenat moltes pel·lícules estrangeres amb títols en anglès. En trio unes quantes: Alien: Covenant, American Assassin, American Pastoral, Baby Driver, Dancer, Fast and Furious 8, Gold, Fences, I am not a Heroe, I am not a Serial Killer, It, Life, Lion, Money, Moonlight, Personal Shopper, Power Rangers, Rings, The Frankestein Collage, Hereditary. The Love Witch, Ocean’s`8, XXX, Reactivated… I curiosament n’hi ha una pila d’espanyoles, entre les quals: Callback, Dancing Beethoven, Dream Songs, The King of rock and Roll, Money…
Vagi per endavant que jo em considero anglòfil (m’he format amb la cultura britànica) i que no estic en contra de cap país, i molt menys cinematogràficament parlant. Però penso que és inadmissible que les nostres distribuïdores no tradueixen al castellà (i al català per descomptat) tots els títols que importen. Evidentment que m’imagino per què ho fan, no són tant ximples les distribuïdores, una altra cosa és que vagin a la seva o que segueixen polítiques comercials errades. Conservar el títol en anglès, a part d’estalviar els diners de les traduccions, representa una publicitat afegida perquè en una societat globalitzada com la que vivim, el mateix títol funciona des del mateix moment en què comencen les notícies del seu rodatge. I si es manté, oli en un llum. Això es manifesta sobretot en els grans blockbusters que normalment són rendibles franquícies per vendre qualsevol cosa a partir de la pel·lícula i conservar el títol en anglès pot facilitar les vendes de samarretes o ninotets. Quant a les pel·lícules espanyoles, que són molt més modestes, penso que si posen el títol en anglès ho deuen fer per poder entrar més fàcilment als mercats internacionals. I això no és d’ara mateix sinó que fa molts anys que s’arrossega.
És greu? Sí, perquè és un símptoma més de la penetració cultural i econòmica dels Estats Units a través de la llengua anglesa. El govern espanyol i els ciutadans espanyolistes, catalans i espanyols, s’ho haurien de fer mirar quan impedeixen el desenvolupament de la llengua catalana i donen totes les facilitats del món a l’anglesa, sense adonar-se que aquesta passivitat va en detriment del mateix castellà.
